Pau de Praga (1635)

From Wikipedia, the free encyclopedia

Pau de Praga (1635)

La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.[1]

Per a altres significats, vegeu «Pau de Praga».
Dades ràpides Tipus, Epònim ...
Pau de Praga
Imatge
 50° 05′ N, 14° 24′ E
Tipustractat de pau
EpònimPraga
Part deguerra dels Trenta Anys
Data30 maig 1635
AutorFerran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Localitzaciócastell de Praga (Txèquia)
Tanca

Aquest tractat va portar eficaçment al final de la intervenció sueca a la Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) després de la victòria imperial a la batalla de Nördlingen el 1634,[2] però la guerra va continuar a causa de la continuada intervenció en territori alemany d'Espanya, Suècia, i, des de meitats de 1635, França.

Les negociacions cap a l'acord van ser instigades per l'elector de Saxònia, Joan Jordi I. Com era un príncep luterà no va decidir ser un aliat de l'Emperador fins a la intervenció sueca del 1630. Els anys de lluites, el fracàs de la revolta protestant (començada a Bohèmia), la incapacitat de tornar a imposar el catolicisme per força, i l'anhel de terminar la intervenció de potències estrangeres en els assumptes alemanys, tot combinat va portar Ferran II a la taula amb un grau de bona voluntat per a fer concessions als prínceps luterans.

Un annex al tractat, compren l'acord particular entre l'emperador i l'elector de Saxònia que va rebre les dues Lusàcia que els Habsburg havien empenyorat per pagar l'esforç de guerra i no van poder reemborsar el préstec. No li era autoritzat integrar ambdós feus al regne saxó, quedava una unió personal.[3] Es va comprometre a mantenir eternament els convents de Marienstern i Marienthal, no introduir el luteranisme com a religió d'Estat i a preservar l'statu quo ante bellum de 1618 a les parròquies. El que va tenir com a efecte que fins a la desconfessionalització ambdues religions van coexistir, una excepció en una època quan tot el poble havia d'adherir a la religió del seu sobirà.[4]

Referències

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.