Pasdoble

El pasdoble és una forma musical festera, curta, executada normalment pel carrer per les bandes de música i que prové de les desfilades militars.^[1] Té ritme binari, per a poder caminar mentre s'executa. La seua velocitat aproximada és de 120 negres per minut.^[2] Té melodies alegres i caràcter típic de la música espanyola. El mateix nom, pasdoble, és una referència al ritme i al ball.^[3]

Pasdoble

Origen	Espanya
Creació	1780
Part de	Spanish folk dance (en) , marxa i música tradicional espanyola

Cartell de Les Arenes a Barcelona, de 1900. La festa dels toros ha influït de manera notable en la creació i difusió del pasdoble torero .

És una forma que sols es conrea a Espanya, i que forma part del seu folklore, on més s'ha conreat és al País Valencià.

Hi ha molts tipus de pasdobles segons l'ocasió i el lloc on s'utilitzen, alguns d'aquests són: pasdobles taurins, pasdobles de saló, pasdobles marxa, pasdobles dianers, pasdobles de concert...

Estructura

La seva estructura musical parteix d'un ritme binari, que consta d'una introducció a partir de l'acord dominant de la peça, seguida d'un primer fragment basat en el to principal i d'una segona part, anomenada "el trío", basada en la nota subdominant, basada, una vegada més, en l'acord dominant. Cada canvi va precedit per un breu. L'últim segment del pasdoble sol ser "el trío" amb força.^[4]

Els diferents tipus de pasdobles –popular, taurí, militar– poden variar en el ritme. Els pasdobles taurins són els més lents i els populars són més ràpids i sovint incorporen la veu. El pasdoble tal com el coneixem va començar a Espanya, però ara es practica en una gran varietat de nacions hispàniques. Cada regió ha desenvolupat el seu propi subgènere i estil personal de pasdoble, ajustant alguns aspectes formals de l'estructura per adaptar-se a la seva tradició musical local.^[5] A l'Espanya moderna, la composició de pasdobles més prolífica té lloc a la costa valenciana, associada a les festes de moros i cristians i les falles.

La forma de ball és molt lliure pel que fa a les figures. Els ballarins han de romandre l'un davant de l'altre, i mantenir els seus cossos paral·lels en tot moment, inclinats lleugerament cap a l'esquerra. Han de fer un pas per tempo. La mà esquerra de l'home i la mà dreta de la dona han de romandre unides quasi permanentment. A banda d'això, s'accepten gairebé tots els moviments i figures, la qual cosa permet espai per a la creativitat. El ball pot ser semblant al d'un pas, excepte per la velocitat i el nombre de passos fets.

Història

El ball del pasdoble va sorgir en la dècada de 1920 com a resposta al foxtrot.^[4] És un ball agafat, en què els dansaires van agafats a la manera dels balls anglesos però amb els braços més alts, fent que els ballarins siguin més a prop. El pas bàsic és dels més senzills dels balls de saló, doncs sempre és esquerra, dreta, esquerra, dreta... i sempre al mateix ritme, quan el noi es mou endavant, la noia ho fa enrere, i quan el noi mou la cama dreta, la noia mou la cama esquerra.^[6]