Partit de la Unitat (Hongria)

El Partit de la Unitat (en hongarès Egységes Párt) va ser el partit governant del Regne d'Hongria del 1922 al 1944.

Partit de la Unitat

(hu) Egységes Párt
Dades
Nom curt	EP
Tipus	partit polític
Ideologia	conservadorisme
Alineació política	dreta
Història
Reemplaça	Hungarian National Independence Party (en) National Smallholders' and Agrarian Laborers' Party (en) Christian National Union Party (en)
Creació	2 febrer 1922
Fundador	István Bethlen
Data de dissolució o abolició	27 octubre 1932
Governança corporativa
Seu	Budapest (Hongria)
Presidència	István Bethlen

Història

Fundat a principis de 1922 a partir de la fusió del Partit de la Unió Nacional Cristiana (KNEP) i el Partit Independent de Petits Propietaris (FKgP), va guanyar per majoria a les eleccions legislatives del mateix any.^[1] Tot i que va néixer com una organització arreplegadora conservadora i agrària, a principis dels anys trenta el partit va partir una forta crisi interna: el Primer Ministre i President del partit Bethlen va haver de dimitir en el context de la Gran Depressió i la facció del FKgP va abandonar el partit per reactivar-se de manera independent, el que va ser aprofitat per la seva facció ultranacionalista i feixista, liderada per Gyula Gömbös,^[2] que va créixer fins a convertir-se en la més influent.^[3] Un cop va esdevenir Primer Ministre, van rebatejar el partit com a Partit de la Unitat Nacional (Nemzeti Egység Pártja), declarant la seva intenció d'aconseguir "el control total de la vida social de la nació" i una "nació hongaresa unitària sense distincions de classe".^[3]

Al 1934, després d'un pacte secret amb el FKgP, Gömbös va poder deslliurar-se de la tutela de Bethlen, efectuant una purga en el govern i l'exèrcit, el que va provocar l'abandonament del partit tant de Bethlen com dels seus seguidors. Tanmateix, a les eleccions de 1935 el partit va tornar a ampliar la seva majoria amb el 72% dels escons, avançant en la consecució d'un sistema corporativista.

Posteriorment, la situació al país, al partit i al mateix govern s'aniria deteriorant, plantejant-se Horthy la destitució de Gömbös com a millor solució, però va morir per causes naturals el 6 d'octubre de 1936, anticipant el canvi. El seu substitut com a Primer Ministre, Kálmán Darányi, d'orientació més moderada, va pretendre recuperar la posició original del partit. Així, va instal·lar a conservadors al govern, va prohibir organitzacions d'extrema dreta com el Partit Nacionalsocialista Hongarès, entre altres mesures.

El context internacional d'ascens de Hitler i les faccions ultranacionalistes a l'entorn d'Hongria, així com a nivell intern, van provocar que Darányi comencés a intentar apaivagar-los complint algunes de les demandes, permetent el retorn del Partit de la Creu Fletxada i dotant-los de posicions en el govern. Superat per les contradiccions entre conservadors i feixistes, Darányi va presentar la seva dimissió el 12 de maig de 1938, sent substituït pel més carismàtic Béla Imrédy.

Al febrer de 1939, el partit va ser rebatejat com a Partit de la Vida Hongaresa (en hongarès: Magyar Élet Pártja). Pocs dies després, Béla Imrédy va haver de dimitir al descobrir-se una avantpassada jueva, sent substituït per Pál Teleki.

Resultats electorals

Assemblea Nacional

Any	Vots			Escons		Pos.	Govern	Leader
	#	%	±	#	+/−
1922	623,201	38.2%	38.2	140 / 245	140	1r	Majoria	István Bethlen
1926	482,086	42.2%	4.0	161 / 245	21	1r	Majoria
1931	603,576	40.0%	2.2	149 / 245	12	1r	Majoria
1935	879,474	44.6%	4.6	164 / 245	15	1r	Majoria	Gyula Gömbös
1939	1,824,573	49.5%	4.9	181 / 260	17	1r	Majoria	Pál Teleki

Referències

1. Curtis Ference, Gregory. Chronology of 20th-century eastern European history.. Gale Research, Inc., 1994.
2. Payne, Stanley G. A History of Fascism, 1914-1945.. ISBN 0203501322.
3. Morgan, Philip. Fascism in Europe, 1919-1945. Routledge, 2003, p. 76-77.