partit polític italià From Wikipedia, the free encyclopedia
El Partit de la Refundació Comunista (en italià: Partito della Rifondazione Comunista, PRC) o Refundació Comunista és un partit polític italià. Va ser format el 1991 quan l'antic Partit Comunista Italià es va dividir en dos: el Partit Democràtic de l'Esquerra, liderat per Achille Occhetto, i el Partit de la Refundació Comunista, originalment encapçalat per Armando Cossutta. El seu objectiu era en cas de dur a terme la renovació d'una força autònoma comunista a Itàlia. Segons la seva declaració de principis, Refundació Comunista lluita perquè a Itàlia, a Europa i al món sencer progressin i es consolidin la llibertat dels pobles, la justícia social, la pau i la solidaritat internacional. Entre altres compromisos destaquen la conservació del medi ambient, proposen la superació del capitalisme com a condició per construir una societat democràtica i socialista de dones i homes lliures i iguals, la qual cosa suposa també l'alliberament de la dona a través de la seva emancipació política, personal i sexual. Els comunistes de Rifondazione lluiten obertament contra l'antisemitisme i qualsevol forma de racisme i de discriminació. Disposa de cinc diputats europeus en el Parlament europeu (1.971.700 vots, 6,1% dels vots el juny de 2004). Es troba en el grup Esquerra unitària europea, esquerra verda nòrdica. A Itàlia no té cap representació parlamentària des del 14 d'abril de 2008.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PRC  | ||||
| Tipus | Partit polític italià | ||||
| Ideologia | Esquerra, Comunisme, | ||||
| Alineació política | esquerra radical | ||||
| Història | |||||
| Separat de | Partit Comunista Italià | ||||
| Reemplaça | Partit Comunista Italià | ||||
| Creació | 1991 | ||||
| Fundador | Armando Cossutta, Ersilia Salvato, Lucio Libertini i Sergio Garavini | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit de l'Esquerra Europea Trobada Internacional de Partits Comunistes i Obrers | ||||
| Membres | 17.053 (2015) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Maurizio Acerbo | ||||
| Secretari general | Maurizio Acerbo | ||||
| Propietari de | |||||
| Format per | |||||
| Afiliació europea | Partit de l'Esquerra Europea | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| L19 | due per mille | ||||
| Lloc web | www.rifondazione.it | ||||
   
| |||||
Actualment és dirigit per Maurizio Acerbo escollit en el Congrés que va tenir lloc el 2 de abril de 2017.
Nichi Vendola, un dels seus fundadors, va ser elegit president de la regió de la Pulla, el 4 d'abril de 2005, després d'haver estat prèviament seleccionat a través d'una elecció primària (elezioni primarie) al si de l'aliança electoral de l'Olivera, on va derrotar per poc un candidat de centreesquerra.
El PRC forma part de la coalició del centreesquerra italià, denominada L'Unione. El PRC ha estat un dels fundadors del Partit de l'Esquerra Europea, organització que reagrupa algunes formacions de l'esquerra radical (també admet els que no es declaren comunistes) i representats al Parlament europeu en el grup GUE/NGL.
Amb la dissolució dels grans partits tradicionals, comença a Itàlia una nova fase de l'anomenada Segona República. Els valors del comunisme estan en crisi, sobretot l'endemà de la caiguda del mur de Berlín i del deteriorament del model soviètic. Per tant la línia de Refundació Comunista és reveladora, també, d'un gir cap als nous ideals de l'eurocomunisme proclamat per Enrico Berlinguer, amb l'objectiu de modernitzar la seva línia política amb la contribució dels "nous moviments".
El 1991, la fusió amb Democràcia proletària permet fer pujar Refundació a les eleccions, aconseguint un 6% dels vots a les eleccions de 1992. Després un breu parèntesi on el partit és dirigit per l'exsindicalista Sergio Garavini, el PRC queda sota la direcció de Fausto Bertinotti.
A les eleccions de 1994, Refundació participa en el naixement de la coalició d'esquerra, anomenada Aliança dels Progressistes, que és l'alternativa al centrisme del Pacte per a Itàlia i a la coalició de centredreta, que llavors va guanyar les eleccions, dirigida per Silvio Berlusconi
Els progressistes, derrotats, tornen a l'oposició, però el govern en funcions no dura, a causa de la desconfiança de la Lliga Nord, i després de vuit mesos és constituït el govern Dini, que convocarà noves eleccions a la primavera de 1996. Una part dels diputats de Refundació, dirigits per l'exsecretari Garavini, votarà contra aquest govern contra les directrius del partit. Aquest grup de diputats va formar el Moviment dels comunistes unitaris que es va presentar a les eleccions en les llistes DS (Demòcrates d'esquerra).
Després d'aquesta cita electoral, es consolida la fórmula bipolar en la política italiana. Tots els partits del centreesquerra donen vida a la nova aliança de l'Olivera, en la qual Refundació decideix participar, però amb la fórmula de la retractació i del suport extern : dona suport als candidats de l'Olivera i, a canvi, en certes circumscripcions, rep al seu torn el suport dels aliats per als seus candidats sota el símbol dels progressistes.
A les eleccions del 2006, el PRC obté el 5,8% dels vots a la Cambra de Diputats (41 diputats). A les eleccions del Senat, obté el 7,4% dels vots i 27 senadors.
El 2008, una nova coalició es presenta a les eleccions polítiques; reuneix, sota el nom de la Sinistra – l'Arcobaleno (L'Esquerra - Arc de Sant Martí), la Federació dels Verds, el Partit de la Refundació Comunista, el Partit dels Comunistes Italians i l'Esquerra Demòcrata. Però l'Esquerra crítica, corrent intern del Partit, el deixa el desembre de 2007 per presentar-se de manera separada.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
