From Wikipedia, the free encyclopedia
El Partit Laborista (en noruec: Arbeiderpartiet, Ap) és un partit polític de Noruega d'ideologia socialdemòcrata, i el principal partit del país. Fins al 2011 era conegut com a Partit Laborista Noruec (en noruec: Det Norske Arbeiderparti, DNA).
(no) Arbeidarpartiet  | |||||
|
|||||
| Lema | «De store oppgavene løser vi best sammen» | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | Ap i Ap | ||||
| Tipus | Partit polític noruec | ||||
| Objecte social | (nb) Det forenede norske arbeiderparti har til opgave at virke for gjennemførelsen av partiets program. I dette øiemed skal partiet: A) Utsende dygtige medlemmer for at organisere landets arbeidere i fag- og arbeiderforeninger. B) Saavidt gjørlig søke utgit arbeiderblade, flyveblade, arbeiderskrifter og lignende, der skal virke paa grndlag av nævnte program og sprede oplysning om det nuværende økonomiske systems fordærvelighet. C) Ved alle valg saavel til storting som kommunebestyrelse kun stemme paa kandidater, som vil virke for gjennemførelsen av arbeiderpartiet program. | ||||
| Ideologia | Socialdemocràcia | ||||
| Alineació política | centreesquerra | ||||
| Forma jurídica | forening/lag/innretning | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1887 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit dels Socialistes Europeus III Internacional (1919–1923) Centre Marxista Revolucionari Internacional (1932–1935) Internacional Obrera i Socialista (1938–1940) Internacional Socialista (1951–2016) Aliança Progressista (2013–) | ||||
| Membres | 48.444 (2022) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Jens Stoltenberg | ||||
| Secretària general | Kjersti Stenseng | ||||
| Joventuts | Lliga Juvenil dels Treballadors (1927–) | ||||
| Propietari de | |||||
| Afiliació europea | Partit Socialista Europeu | ||||
| Representació | 61 escons al Storting | ||||
| Storting | 48 / 169 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | www.arbeiderpartiet.no | ||||
  
| |||||
Va ser fundat en 1887 i no fou fins a 1894 quan es va presentar a les primeres eleccions per al parlament noruec, el Storting, aconseguint entrar per primera vegada el 1903. A poc a poc va ser incrementant el seu suport popular i en 1927 va passar a ser el partit més votat del país, mantenint aquesta posició fins avui dia. A les eleccions legislatives noruegues de 2005 va obtenir el 32,7% dels vots i 61 escons.
El 1919 va ingressar en la Comintern, sent l'únic partit socialdemòcrata a entrar en la Internacional Comunista, la qual cosa va provocar la marxa d'una part de la militància, que va formar el Partit Socialdemòcrata dels Treballadors de Noruega. En 1923 el DNA va deixar la Internacional Comunista, cosa que va suposar l'escissió dels comunistes, que van formar el Partit Comunista de Noruega. En 1927 els socialdemòcrates es van unir de nou al Partit Laborista.
A les eleccions de 2001, el partit va obtenir un nombre baix de 24,3% del vot popular, però va seguir sent el partit més gran del país. A les eleccions del 2005, el partit va obtenir novament suport, i va guanyar el 32,7% del vot. El secretari-general del partit, Jens Stoltenberg, fou nomenat primer ministre de Noruega.
| Any | % de vots | Membres del Storting |
|---|---|---|
| 1894 | 0.3 | 0 de 114 |
| 1897 | 0.6 | 0 de 114 |
| 1900 | 5.2 | 0 de 114 |
| 1903 | 12.1 | 4 de 117 |
| 1906 | 15.9 | 11 de 123 |
| 1909 | 21.5 | 11 de 123 |
| 1912 | 26.2 | 23 de 123 |
| 1915 | 32.0 | 19 de 123 |
| 1918 | 31.6 | 18 de 126 |
| 1921 | 21.3 | 29 de 150 |
| 1924 | 18.4 | 24 de 150 |
| 1927 | 36.8 | 59 de 150 |
| 1930 | 31.4 | 47 de 150 |
| 1933 | 40.1 | 69 de 150 |
| 1936 | 42.5 | 70 de 150 |
| 1945 | 41.0 | 76 de 150 |
| 1949 | 45.7 | 85 de 150 |
| 1953 | 46.7 | 77 de 150 |
| 1957 | 48.3 | 78 de 150 |
| 1961 | 46.8 | 74 de 150 |
| 1965 | 43.1 | 68 de 150 |
| 1969 | 46.5 | 74 de 150 |
| 1973 | 35.3 | 62 de 155 |
| 1977 | 42.3 | 76 de 155 |
| 1981 | 37.1 | 65 de 155 |
| 1985 | 40.8 | 71 de 157 |
| 1989 | 34.3 | 63 de 165 |
| 1993 | 36.9 | 67 de 165 |
| 1997 | 35.0 | 65 de 165 |
| 2001 | 24.3 | 43 de 165 |
| 2005 | 32.7 | 61 de 169 |
|
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
