pel·lícula de 1961 dirigida per Martin Ritt From Wikipedia, the free encyclopedia
Paris Blues és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Martin Ritt, estrenada el 1961.
 Joanne Woodward encarna Lillian Corning  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Martin Ritt |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Sándor Trauner |
| Guió | Walter Bernstein i Jack Sher |
| Música | Duke Ellington |
| Fotografia | Christian Matras |
| Muntatge | Roger Dwyre |
| Productora | United Artists |
| Distribuïdor | United Artists |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1961 |
| Durada | 98 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | París i Studios de Boulogne |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | París |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
        
| |
A París, Ram Bowen, un trombó americà que no viu més que pel jazz, anant a recollir a l'Estació de Paris-Saint-Lazare el famós trompetista Wild Man Moore, troba dos compatriotes, Lilian i la seva amiga negra Connie, que arriben per visitar la capital uns dies. Anant al Club 33, el club de jazz on toca Ram, les americanes coneixen el saxofonista negre Eddie Cook. que sembla haver-se establert a París per fugir del racisme regnant als Estats Units. Els idil·lis respectius de Ram i Eddie amb Lilian i Connie replantejaran la vida artística dels dos músics, sobretot la de Ram que, en plena creació, ha obtingut una cita decisiva amb un editor musical notable al qual ha enviat la seva composició París Blues . La decepció de Ram, després de la seva entrevista amb l'editor que li aconsella perfeccionar-se, i el gran amor que Eddie professa per a Connie, els convenceran per seguir les dues joves als Estats Units. Però en el moment de marxar, Ram decideix que és a París que trobarà la seva via mentre que Eddie ajorna la seva marxa, prometent a Connie anar-hi més tard.
Pel·lícula nostàlgica i impressionista que, al llindar dels anys 1960, evoca un París mític en blanc i negre: Barri Saint-Germain-des-Prés, els seus existencialistes (Marie Seoul, patrona del club, recorda Juliette Gréco i Le Tabú), la seva vida de bohèmia (Ram Bowen) o marginal (el guitarrista drogoaddicte Michel Duvigne). Targeta postal de París vista per un americà, l'acció es desenvolupa en una freda tardor, raó més per entretenir-se al celler on el jazz flueix i aprofitar el seu ambient calorós i endimoniat: es pensa en Boris Vian amb la seva «trompinette», en Milles Davis o en Sidney Bechet. Els protagonistes celebren «l'ànima de París»: Eddie diu a Connie que el que compta « no és el que es veu de la ciutat, sinó la seva atmosfera» o Lillian que, obrint la finestra davant les teulades, declara a Ram que « París s'assembla exactament a les pintures que n'ha vist». Si s'identifica la Catedral de Notre-Dame de Paris, el temps d'una nit glacial, o els Champs-Élysées, batuts pels vents, cal haver estat «impressionat» per París per reconèixer els seus Halles d'abans. L'epíleg és eloqüent: a Saint-Lazare, els encarregats del manteniment de cartells recobreixen la immensa imatge del músic Wild Man Moore amb una publicitat de les publications Larousse, ja que, darrere aquesta antologia quallada de noms il·lustres, artístics o intel·lectuals, s'amaguen éssers humans que han sofert i han estimat, i que París ha estimat, i que han fet la seva llegenda...
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
