Remove ads
La 2a edició de la Paris-Roubaix Femmes es va celebrar el 16 d'abril de 2022.[1] Formava part del circuit UCI Women's World Tour 2022 i va ser guanyada per l'italiana Elisa Longo Borghini.
| |||
| Detalls de la cursa | |||
| Cursa | 2. Paris-Roubaix Femmes | ||
| Competició | UCI Women's WorldTour 2022 Classificacions de curses de l'UCI | ||
| Data | 16 de abril de 2022 | ||
| Distància | 124,7 km | ||
| País | .svg){kind=small} França | ||
| Sortida | Denain | ||
| Arribada | Roubaix | ||
| Equips | 24 | ||
| Inscrits | 139 | ||
| Finalitzen | 98 | ||
| Velocitat mitjana | 39,19 km/h | ||
| Pàgina oficial | Official site | ||
| Palmarès | |||
| Vencedora |  Elisa Longo Borghini (Trek-Segafredo) | ||
| Segona | .svg){kind=small} Lotte Kopecky (SD Worx) | ||
| Tercera |  Lucinda Brand (Trek-Segafredo) | ||
| ◀2021 | 2023▶ | ||
Documentació  | |||
_pictogram.svg){kind=small}
Remove ads
La cursa presentava el mateix recorregut que en l'edició precedent, amb l'única diferència que les corredores havien de fer una volta més (4) al circuit inicial al voltant de Denain. Per tant, la seva distància augmentava 8 quilòmetres, fins als 124,7. D'aquests, 29,2 es van recórrer per 17 sectors de pavé.[2]
.svg){kind=small}
Remove ads
La campiona de l'edició de 2021, Lizzie Deignan, no podia revalidar el seu triomf, ja que estava embarassada i no hi participava.[2] Així doncs, les principals candidates al triomf eren Lotte Kopecky (SD Worx), que s'havia imposat a la Strade Bianche i el Tour de Flandes; la líder de la classificació de l'UCI World Tour i campiona del món, Elisa Balsamo (Trek-Segafredo), les corredores del Movistar Annemiek van Vleuten i Emma Norsgaard; Marianne Vos (Jumbo-Visma) o Marta Cavalli (FDJ-Nouvelle Aquitaine-Futuroscope).
Remove ads
Després que l'escapada inicial fos atrapada a falta de 61 quilòmetres per l'arribada, Lotte Kopecky (SD Worx) i Marta Bastianelli (UAE Team ADQ) van atacar durant el sector d'Auchy les Orchies. Lucinda Brand (Trek-Segafredo) es va afegir ràpidament al grup capdavanter mentre, per darrere, la campiona de món Elisa Balsamo (Trek-Segafredo) va ser desqualificada quan intentava regrupar-se al pilot després de punxar una roda, ja que va passar massa estona agafada a un bidó que li oferia el seu director esportiu.
Just quan el trio escapat era atrapat pel pilot, Elisa Longo Borghini (Trek-Segafredo) va atacar i es va escapar en solitari a falta de 34 quilòmetres. L'atac de la campiona italiana va ser fructífer i va arribar sola al velòdrom de Roubaix. Lotte Kopecky es va imposar a l'esprint pel segon lloc a Lucinda Brand, qui completava el podi, Elise Chabbey (Canyon-SRAM Racing), Marta Cavalli (FDJ-Nouvelle Aquitaine-Futuroscope), Floortje Mackaij (Team DSM) i Ellen van Dijk (Trek-Segafredo).
Es dona la circumstància que, com en l'edició anterior, la campiona de la prova fou una corredora del Trek-Segafredo que no tenia la condició de líder; però que va poder triomfar gràcies a imprevistos de les seves companyes.[3]
Remove ads
Classificació general
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Font: ProCyclingStats | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Remove ads
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista de participantsDesprés de la polèmica generada durant la primera edició a conseqüència de la gran diferència dels premis entre la versió femenina i la masculina de la prova, l'organització va millorar la dotació econòmica destinada a les corredores, gràcies al patrocini nominal de Zwift; però les quantitats seguien essent inferiors que per la cursa masculina. En aquest sentit, mentre que Elisa Longo Borghini va percebre 20.000€ pel seu triomf, el seu homòleg masculí (Dylan van Baarle) en va rebre 30.000. Així mateix, la dotació total per a la prova femenina era de 50.000€, mentre que per a la masculina n'eren 90.000.[4]
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads