Parapapio

Parapapio és un gènere de babuïns prehistòrics que s'assembla molt als mangabeis que viuen al bosc. El parapapio es distingeix d'altres Papio per les celles primes, l'absència de fosses maxil·lars o una cresta sagital, i només un lleuger dimorfisme sexual.^[2]

Parapapio

Període
Miocè superior - Plistocè inferior[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Primates
Família	Cercopithecidae
Gènere	Parapapio Trevor R. Jones, 1937
† Parapapio broomi † Parapapio jonesi † Parapapio lothagamensis † Parapapio whitei

N'hi ha quatre espècies reconegudes (P. broomi, P. jonesi, P. lothagamensis i P. whitei), però aquestes designacions taxonòmices han generat certa controvèrsia. Tradicionalment, aquestes espècies s'han distingit en funció de la mida del molar amb P. jonesi sent el més petit i P. whitei és el més gran. Tanmateix, la variació de la mida molar en P. broomi se superposa als altres dos.^[3] P. jonesi es distingeix per tenir un musell més quadrat que P. whitei però més arrodonida que P. whitei; però aquestes distincions són subtils i es necessiten millors criteris de diagnòstic.^[2]

Alguns autors defensen una taxonomia confusa a Parapapio, però no estan d'acord amb la reclassificació. Com que pot ser que no hi hagi diferències significatives entre la mida mitjana de les dents o les signatures isotòpiques a P. broomi i P. jonesi,^[4] poden representar una sola espècie sexualment dimòrfica.^[5] No obstant això, els rangs de variació en P. broomi i P. whitei es superposen i no mostren diferències estadístiques basades en una execució d'ANOVA sobre les onze distàncies entre punts de referència utilitzades en la seva anàlisi i proposen que les dues són només una sola espècie variable.^[3] La mostra de P. jonesi (STS 565) difereix prou en les característiques facials que es manté diferent d'altres espècies de Parapapio.

Referències

1. Entrada «Parapapio» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 29 juny 2024].
2. Frost i Delson, 2002, p. 687-784.
3. Williams i Leigh, 2006, p. 163-174.
4. Thackeray i Codron, 2005, p. 483-484.
5. Thackeray i Myer, 2004, p. 79-82.

Bibliografia

• Frost, S. R.; Delson, E. «Fossil Cercopithecidae from the Hadar Formation and surrounding areas of the Afar Depression, Ethiopia» (en anglès). Journal of Human Evolution, 43(5), 2002. Bibcode: 2002JHumE..43..687F. DOI: 10.1006/jhev.2002.0603. PMID: 12457855.
• Frost, S. R.; Marcus, L. F. «Cranial allometry, phylogeography, and systematics of large-bodied papionins (primates: Cercopithecinae) inferred from geometric morphometric analysis of landmark data» (en anglès). The Anatomical Record Part A: Discoveries in Molecular, Cellular, and Evolutionary Biology, 275A(2), 2003, pàg. 1048–1072. DOI: 10.1002/ar.a.10112. PMID: 14613306.
• Thackeray, F.; Myer, S. «Parapapio broomi and Parapapio jonesi from Sterkfontein: males and females of one species?» (en anglès). Annals of the Transvaal Museum, 41, 2004.
• Thackeray, F.; Codron, D. «Stable carbon isotope analyses of Parapapio tooth enamel from Sterkfontein and Swartkrans» (en anglès). South African Journal of Science, 110, 2005.
• Williams, F. L.; Leigh, S. R. «Inferring Plio-Pleistocene southern African biochronology from facial affinities in Parapapio and other fossil papionins» (en anglès). American Journal of Physical Anthropology, 132(2), 2006. DOI: 10.1002/ajpa.20504. PMID: 17078038.