Pancratista

Pancratista (en grec antic παγκρατιασταὶ) era el nom que portaven els practicants del pancraci.

Pancratista

Tipus d'ocupació	esportista
Camp de treball	pancraci

Els pancratistes lluitaven despullats amb els cossos coberts d'arena per a facilitar la presa per part del contrari, i no protegien les mans, que deixaven lliures; les dents no es podien utilitzar excepte en algus tipus de competició que no tenia regles estrictes.

Els dos lluitadors a l'inici, posaven els braços estirats per trobar la millor posició per subjectar l'altre, i buscaven situacions avantatjoses, com ara que el sol li anés de cara a l'oponent, o altres situacions que el fessin desistir de lluitar. L'inici només era per mesurar les forces i les capacitats del contrari, però s'havien donat casos on un dels dos combatents, veient la preparació i l'habilitat de l'altre, renunciava en aquell moment a la lluita. Seguia la lluita a cops de puny o cos a cos, aplicant les claus de lluita, segons conveniència de cada u. L'ús de les dents i els cop de cap normalment estaven prohibits i es consideraven contraris al reglament. El combat acabava amb la mort d'un dels lluitadors o quan un dels dos aixecava un dit i deia que no podia seguir, pel dolor o pel cansament.

Normalment un dels combatents amb algun tipus de clau feia caure al seu contrincant i llavors començava una lluita a terra que seguia fins que un es rendia, o, com va passar a la 54 Olimpíada (564 aC) on Arraquió de Figala, que tanmateix va ser declarat vencedor, moria estrangulat. De vegades un lluitador queia d'esquena a propòsit, per evitar les claus de l'altre. Com que aquestes lluites se celebraven en els grans festivals on hi anava molta gent, les claus i les tècniques dels lluitadors aviat eren conegudes per altres lluitadors, que les utilitzaven.^[1]

Alguns lluitadors famosos van ser: Aristòclides d'Egina, Dorieu de Rodes, Dromeu de Mantinea, que es va emportar la victòria sense lluitar, Ligdamis de Siracusa i Pitees d'Egina.

Referències

1. Smith, William (ed.). «Pancratium». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 28-XI-2020].