Palau Longoria

El Palau Longoria està situat a Madrid, al carrer de Ferran VI construït en el districte Centre de Madrid, en la confluència dels carrers Fernando VI i Pelayo.^[1]

Infotaula edifici Palau Longoria
Epònim	Francisco Javier González-Longoria (en)
Dades
Tipus	Edifici i monument
Arquitecte	Josep Grases i Riera
Construcció	1904
Obertura	1904
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura modernista
Pisos per sobre el terra	3
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Justicia (Comunitat de Madrid)
Localització	calle de Fernando VI, 4
40° 25′ 31″ N, 3° 41′ 48″ O
Bé d'interès cultural
Data	24 octubre 1996
Identificador	RI-51-0009569
Activitat
Propietat de	Societat General d'Autors i Editors
Ocupant	Societat General d'Autors i Editors

Història

És obra de l'arquitecte barceloní Josep Grases i Riera, qui l'any 1902 va construir aquest palau amb una llibertat absoluta de disseny convertint-lo en l'exemple més important del moviment modernista a Madrid.^[2] Va ser construït per encàrrec del financer Javier González Longoria.^[3][4]

El 1912 l'edifici va ser comprat per la Companyia Dental Espanyola ^[5] per 500.000 pessetes, com a residència per al seu president. L'any 1946, els hereus van vendre l'immoble a Construccions Civils, adquirint-lo quatre anys més tard la Societat General d'Autors i Editors d'Espanya per cinc milions el 1950.^[6]

Ha tingut dues reformes d'importància en els anys 1912 (obra de l'arquitecte Francisco García Nava)^[7] i en l'any 1950 (per l'arquitecte Carlos Arniches Moltó; i també una reforma en l'any 1992 obra dels arquitectes Ángeles Hernández-Rubio Muñoyerro i Santiago Fajardo Cabeza.

Galeria d'imatges

• 
  Detall modernista del Palau Longoria
• 
  Escala central del Palau Longoria, a Madrid.
• 
  Cúpula del Palau Longoria
• 
  Interior del Palau Longoria

Referències

1. Calleja, Ignacio. «El Palacio de Longoria: la singularidad modernista» (en castellà). ABC, 11-10-2015. [Consulta: 14 juliol 2024].
2. Sanz Contreras, Carmen; Osanz Diaz, Jose Ramon «La evolución de la edificación en el modernismo madrileño». I Jornada de Investigación en la Edificación. E.U. de Arquitectura Técnica (UPM) [Madrid], 6-2006.
3. da Rocha Aranda, Oscar. El modernismo en la arquitectura madrileña: génesis y desarrollo de una opción ecléctica (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 2009, p. 114. ISBN 978-84-00-08889-7.
4. Da Rocha, Oscar; Fajardo, Ricardo Muñoz. Madrid modernista: guía de arquitectura (en castellà). Editorial Tebar, 2007, p. 30. ISBN 978-84-7360-254-9.
5. Sanz Serrulla, Javier «Una “especialidad” singular médica en España: La odontología. Entre la ciencia y la controversia». Madrid y la Ciencia. Un paseo a través de la historia (III).Primera mitad del siglo XX (1900 - 1950): Ciclo de conferencias. Instituto de Estudios Madrileños, 2020, pàg. 127–197.
6. da Rocha Aranda, Oscar. El modernismo en la arquitectura madrileña: génesis y desarrollo de una opción ecléctica (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 2009, p. 117. ISBN 978-84-00-08889-7.
7. da Rocha Aranda, Oscar. El modernismo en la arquitectura madrileña: génesis y desarrollo de una opción ecléctica (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 2009, p. 125. ISBN 978-84-00-08889-7.