Francesc Escribano i Royo, també conegut com a Paco Escribano,[1] (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, el 9 d'abril de 1958[2]) és un periodista i professor universitari català. Va néixer el 1958 a Vilanova i la Geltrú, població situada a la comarca del Garraf. Interessat en la docència, ha estat professor associat de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 abril 1958 (66 anys) | ||
| 7è Director de Televisió de Catalunya | |||
| 2004 – 2008 ← Joan Oliver i Fontanet – Mònica Terribas i Sala → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, director de televisió, escriptor, professor d'universitat, productor de televisió | ||
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona Televisió de Catalunya | ||
| Família | |||
| Fills | Pau Escribano Valls | ||
| Premis | |||
| |||
Va iniciar la seva carrera professional a Televisió Espanyola, incorporant-se l'any 1984 a Televisió de Catalunya com a membre de l'equip inicial del programa de reportatges 30 minuts, en el qual va restar fins al 1992. A partir d'aquell moment, juntament amb Joan Úbeda, s'encarregaren de crear nous programes de televisió per al departament de Nous Formats de Televisió de Catalunya, col·laboració de la qual nasqueren: Ciutadans,[3] El cangur, Les coses com són, Vides privades i Bellvitge Hospital. Posteriorment va dirigir aquest departament etapa en la qual van produint sèries documentals com Veterinaris i Jutjats. L'any 2000 fou nomenat director de Programes, i de 2004 a 2008 va ser director de Televisió de Catalunya. També va formar part de l'equip del programa radiofònic Minoria absoluta[1] i dirigeix la productora que duu el mateix nom.
En la seva tasca de periodista ha estat guardonat amb el Premi Ondas en la categoria «Internacionals de televisió» per Ciutadans (1994)[4] i Les coses com són (1996). L'any 2000 fou guardonat, juntament amb Joan Úbeda, amb el Premi Nacional de Periodisme atorgat per la Generalitat de Catalunya.
Obra escrita
És autor de:
- 1999: Descalç sobre la terra vermella. Vida del bisbe Pere Casaldàliga
- 2001: Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich
- 2013: Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges. el mestre que va prometre el mar.
El seu llibre sobre Pere Casaldàliga fou guardonat amb el Premi Gaziel i va donar peu a la minisèrie homònima estrenada el 2013. El seu llibre sobre Salvador Puig Antich va servir de base per a la realització de la pel·lícula de Manuel Huerga Salvador (Puig Antich).
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
