País d'imposició

Els països d'imposició van ser, a l'època de l'antic règim francès, a l'edat moderna, uns territoris conquerits pels reis borbons francesos on van imposar durs impostos abans i tot de desplegar una estructura política. En principi era una expressió fiscal i financera per a designar aquells territoris que pagaven impostos directes al rei, que en tenia lliure disposició. La versió oficialista divulgada per l'Estat francès remet aquesta qüestió a una simple explicació fiscal. En contrast, existien els països lliures d'imposició, "països d'elecció" i "països d'Estat". Els d'Estat eren més antics que els d'imposició, mentre que els d'elecció ja eren francesos des de molt abans dels reis capets.^[1]

En groc, els països d'imposició al 1789

Per tal d'evitar que aquests territoris recentment adquirits es revoltessin, el rei francès va decidir asfixiar-los, no donant-los l'elecció de tenir les seves pròpies institucions financeres o d'una altra mena.

Els països d'imposició eren Còrsega, Alsàcia, Lorena, els Tres Bisbats, el Ducat de Bar i el Rosselló.^[1]

Vegeu també

Expansió territorial dels reis francesos durant l'antic règim i fins a la revolució

• País d'elecció
• País d'estat