Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar[a], (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità. És considerat una de les màximes autoritats en l'estudi de la Història de Catalunya, i d'Espanya, tant del període de l'Antic Règim com de l'edat contemporània.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaPierre Vilar
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1906 Modifica el valor a Wikidata
Frontinhan (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 agost 2003 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Donapaleu (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat d'Art de París - doctorat (–1962)
École Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria moderna d'Espanya i història contemporània d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'estudis (1951–), professor d'universitat, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFacultat d'Art de París
École pratique des hautes études
Universitat de París I Panteó-Sorbona
École des hautes études en sciences sociales Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesAnnie Lacroix-Riz Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralChristophe Charle, Lucette Valensi, Albert Broder, Herbert Southworth, Louis Bergeron, María Rosa de Madariaga, Paul Butel, Gilles Postel-Vinay, Michel Zylberberg, Guy Hermet, Yvonne Laurent (en) Tradueix, Monique Gadant (en) Tradueix, Rémy Pech, Jean Piel, Paul Gonnet (en) Tradueix, Marcia Barbosa Mansor d'Alessio (en) Tradueix i Juan García Durán Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGabrielle Vilar Modifica el valor a Wikidata
ParentsPierre Vilar, net Modifica el valor a Wikidata
Premis
Tanca
Thumb
Pèire Vilar

Biografia

Va néixer el 3 de maig de 1906 a Frontinhan, ciutat situada al Llenguadoc. Va estudiar Història a La Sorbona, de la qual fou catedràtic el 1965. Membre de l'École pratique des Hautes Études de París, ha estat nomenat, entre d'altres, doctor honoris causa per les universitats de Barcelona i València.

El 1987 fou guardonat pel Congrés de Cultura Catalana i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.[1] Fou membre corresponent estranger de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1958) i de l'Institut d'Estudis Catalans (1961). L'any 1996 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats.

Vilar morí el 7 d'agost de 2003 a Donapaleu, població situada a la Baixa Navarra.

Activitat historiogràfica

Va coincidir com a estudiant amb Jean Paul Sartre i Paul Nizan. Com a deixeble d'Ernest Labrousse es va preocupar en la metodologia de la història, defensant la teoria de la Història total des d'una perspectiva materialista. Estimulat per Maurice Legendre va viatjar a Espanya l'any 1929, establint-se a Barcelona i relacionant-se amb Gonçal de Reparaz, Pau Vila o Pere Bosch-Gimpera.

Va ser professor de l'Institut Francès de Barcelona des de 1934, excepte en el període de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.[2] Durant les seves estades va investigar i va redactar la seva tesi doctoral Catalunya a l'Espanya Moderna (1962), considerada un clàssic de la historiografia i model de síntesi regional. La seva breu, però influent, Histoire de l'Espagne ("Història d'Espanya") va ser un èxit de vendes fins i tot abans de permetre's legalment la seva venda, prohibida durant el franquisme, i va continuar sent molt utilitzada en l'ensenyament i els ambients progressistes de la dècada del 1970 i 1980 del segle xx.

Activitat occitanista

Pèire Vilar fou el primer president del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, càrrec que ocupà tres anys (del 1978 fins al 1981).

Obra seleccionada

  • 1947: Histoire de l'Espagne
  • 1959: Le déclin catalan du bas Moyen-Âge. Hypothèses sur sa chronologie'
  • 1962: La Catalogne dans l'Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales
  • 1965: Crecimiento y desarrollo
  • 1969: Oro y moneda en la historia
  • 1975: Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII
  • 1975: Historia marxista, historia en construcción
  • 1980: Introducción al vocabulario del análisis histórico
  • 1986: La guerre d'Espagne
  • 1987-1990: Història de Catalunya (director), 8 volums
  • 1995: Tres i quatre, autobiografía

Fons Pierre Vilar

El Fons Pierre Vilar de la Universitat de Girona (UdG) recull tots els llibres dels segles XIX i XX de la biblioteca personal de l'historiador Pierre Vilar, donats per la seva família el 2006. En total, són més de 6.500 volums i 331 títols de revista, alguns d'ells signats pels autors i amb dedicatòries. Els llibres estan dipositats a la Biblioteca del campus Barri Vell de la Universitat de Girona.[3]

La catalogació del Fons es va realitzar durant el mateix any 2006, i s'engloba dins un projecte més ambiciós de commemoració del centenari del naixement de l'historiador, entre els anys 2006 i 2007.

La suma d'aquest llegat al dels Fons Jaume Vicens Vives, Joan Reglà, Ramon Garrabou, Jordi Nadal, Joaquim Nadal i Lluís Maria de Puig confereixen a la Universitat de Girona una gran rellevància com a centre d'investigació històrica i historiogràfica a Catalunya.

Notes

  1. Conegut com a Pèire Vilar a Occitània i els Països Catalans

Referències

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.