Institut Francès de Barcelona
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Institut Francès de Barcelona (IFB) es troba al carrer de Moià, 8-12, al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona.
 Seu al carrer de Moià amb l'obra Al llibre de Josep Guinovart | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | establiment públic de caràcter industrial i comercial | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Forma jurídica | institut | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Història | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Creació | 1921 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Altres | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Premis
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | institutfrancais.es… | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=link}
Història
Va ser fundat el 1921 per Ernest Merimée, degà de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, a partir de l'Alliance Française à Barcelone i de les escoles franceses Ferdinand de Lesseps i grup escolar francès Carrer Sepúlveda, fundades el 1898. Es va posar en marxa el 1921.[1] El 1922 l'historiador occità Jean-Jacques-Achille Bertrand es va convertir en el seu director.[2] El 1924 va posar en marxa cursos de secundària i organitzà conferències d'intel·lectuals francesos com Paul Valéry.
Fou clausurat durant la Guerra Civil espanyola. El 1939 en fou nomenat director Pierre Deffontaines,[3] que ocupà el càrrec fins al 1964. Tot i ser amic personal d'Henri Philippe Pétain, Deffontaines es va posar de part de la França Lliure el 1943. Des del 1945 els efectius de l'Institut es multiplicaren i va comptar amb una gran biblioteca, el Cercle Maillol i diversos cercles i activitats de difusió de la cultura francesa (literatura, cinema, esport). Això va fer que fos un referent cultural per als intel·lectuals catalans de la postguerra fins a començaments del 1970. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi
Edifici
La seu de l'Institut va ser projectada el 1972 pels arquitectes Josep Antoni Coderch i de Sentmenat i Manuel Valls i Vergés.[4]
Es tracta d'un edifici exempt, separat dels edificis veïns per a poder disposar d'il·luminació a totes les aules, renunciant a part de la superfície edificable. Consta de dues plantes soterrani, planta baixa i vuit pisos, que formen un prisma molt nítid, reculat respecte al carrer.[4] Les seves façanes es caracteritzen per la gran quantitat de finestres esveltes, sense voladissos ni cossos sortints, on la mida de les parts massisses és igual a la de les obertures, seguint el mateix ritme harmoniós.[5]
Al jardí del davant hi ha l'escultura Al llibre, de Josep Guinovart.[5] A la façana lateral s'hi va col·locar el 2008 una placa d'homenatge de l'Ajuntament de Barcelona a Pierre Deffontaines, el primer director de l'Institut.[6]
Vegeu també
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.