Oxynoemacheilus insignis

Oxynoemacheilus insignis és una espècie de peix pertanyent a la família dels balitòrids i a l'ordre dels cipriniformes.^[4][5]

Oxynoemacheilus insignis

Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN	61344
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Cypriniformes
Família	Nemacheilidae
Gènere	Oxynoemacheilus
Espècie	Oxynoemacheilus insignis Heckel, 1843
Nomenclatura
Sinònims	Cobitis insignis (Heckel, 1843) Nemacheilus dori (Goren & Bănărescu, 1982) Nemacheilus insignis (Heckel, 1843) Nemacheilus israeliticus (Goren & Nalbant, 1982) Nemacheilus jordanicus (Bănărescu & Nalbant, 1966) Nemacheilus pantheroides (Goren & Nalbant, 1982) Nemachilus insignis (Heckel, 1843) Noemacheilus angorae jordanicus (Bănărescu & Nalbant, 1966) Noemacheilus insignis (Heckel, 1843) Noemacheilus insignis tortonesei (Bănărescu & Nalbant, 1966)[1] Orthrias dori (Goren & Bănărescu, 1982)[2] Orthrias insignis (Heckel, 1843) Orthrias insignis jordanica (Bănărescu & Nalbant, 1966) Orthrias israeliticus (Goren & Nalbant, 1982) Orthrias jordanicus (Bănărescu & Nalbant, 1966) Orthrias pantheroides (Goren & Nalbant, 1982)[3]

Etimologia

L'epítet insignis fa referència, probablement, al seu patró de color corporal consistent en un conspicu negre marbrat.^[6]

Descripció

Fa 12 cm de llargària màxima,^[7] encara que la més comuna és de 8.^[8][9]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic, no migratori i de clima subtropical (17 °C-24 °C),^[10][9] el qual viu a Àsia: uns pocs rierols de la conca on es troba Damasc (Síria)^[11] i uns altres 10 a la conca del riu Jordà i la mar Morta a Israel, Jordània^[7][12] i Síria.^[8][13] Sembla que també és present a Turquia.^{[14][8][15][3][16]} Prefereix els rierols de corrent ràpid o lent i amb substrat pedregós, fangós i amb vegetació.^[9]

Estat de conservació

La seua àrea de distribució s'està assecant a causa de la reducció de les precipitacions a conseqüència del canvi climàtic i de l'extracció d'aigua en quantitats insostenibles, la qual cosa comporta un descens del nivell freàtic i del volum d'aigua dels rierols on viu. A més, i a nivell local, les aigües residuals domèstiques són abocades als rius directament i fan augmentar la contaminació de l'aigua. D'altra banda, moltes petites preses hi han estat construïdes i la retenció d'aigua que provoquen fa que els rierols que hi ha per sota esdevinguin secs.^[13]

Va esdevindre extint al riu Barada, però encara és present al curs superior del riu Awaj (a l'oest de Damasc) i és molt estès a les conques del riu Jordà i de la mar Morta. El creixement demogràfic, l'extracció d'aigua per als regadius i l'ús domèstic, el desenvolupament econòmic i la reducció de les pluges a causa del canvi climàtic donarà lloc a una forta minva d'aquesta espècie en les properes dècades, ja que hom calcula que experimentarà una reducció de prop del 30% en els pròxims 10 anys a causa de l'augment de la sequera a tot el seu territori.^[13]

Tot i així, i segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, no hi ha accions de conservació per a aquesta espècie ni per a la restant biodiversitat amenaçada de la zona.^[13][17]

Observacions

És inofensiu per als humans^[9] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (24 de 100).^[18]

Referències

1. Bănărescu, P. M. i T. T. Nalbant, 1966. Zwei neue Schmerlen der Gattung Noemacheilus (Pisces, Cobitidae) aus Jordanien. Mitteilungen aus dem Hamburgischen Zoologischen Museum und Institut, vol. 63: 329-336, Pl. 5.
2. Bănărescu, P. M., T. T. Nalbant i M. Goren, 1982. The noemacheiline loaches from Israel (Pisces: Cobitidae: Noemacheilinae). Israel Journal of Zoology, vol. 31 (núms. 1-2): 1-25.
3. Catalogue of Life Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
4. The Taxonomicon (anglès)
5. Encyclopedia of Life (anglès)
6. The ETYFish Project Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
7. Krupp, F. i W. Schneider, 1989. The fishes of the Jordan River drainage basin and Azraq Oasis. P. 347-416. A: Fauna of Saudi Arabia. vol. 10. Pàg. 380.
8. Goren, M., 1974. The freshwater fishes of Israel. Isr. J. Zool. 23:67-118. Pàgs. 93-94.
9. FishBase (anglès)
10. Baensch, H. A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p. Pàg. 282.
11. List of Freshwater Fishes reported from Syrian Arab Republic - FishBase (anglès)
12. List of Freshwater Fishes reported from Jordan - FishBase (anglès)
13. UICN (anglès)
14. List of Freshwater Fishes reported from Turkey - FishBase (anglès)
15. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172. Pàgs. 51 i 122.
16. Krupp, F., 1987. Freshwater Ichthyogeography of the Levant. Beihefte zum Tübinger Atlas des Vorderen Orients Reihe A 28: 229–237.
17. Smith, K. G., Barrios, V., Darwall, W. R. T. i Numa, C. (Editors), 2014. The Status and Distribution of Freshwater Biodiversity in the Eastern Mediterranean. Cambridge, el Regne Unit, Màlaga, Espanya i Gland, Suïssa: IUCN. xiv+132pp.
18. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia

• Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
• Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
• Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
• Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
• Freyhof, J., F. Erk'akan, C. Özeren i A. Perdices, 2012. An overview of the western Palaearctic loach genus Oxynoemacheilus (Teleostei: Nemacheilidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, vol. 22 (núm. 4): 301-312. Pàg. 307. Arxivat 2012-08-08 a Wayback Machine.
• Geiger, M. F., Herder, F., Monaghan, M. T., Almada, V., Barbieri, R., Bariche, M., Berrebi, P., Bohlen, J., Casal-López, M., Delmastro, G. B., Denys, G. P. J., Dettai, A., Doadrio, I., Kalogianni, E., Kärst, H., Kottelat, M., Kovačić, M., Laporte, M., Lorenzoni, M., Marčić, Z., Özuluğ, M., Perdices, A., Perea, S., Persat, H., Porcelotti, S., Puzzi, C., Robalo, J., Šanda, R., Schneider, M., Šlechtová, V., Stoumboudi, M., Walter, S. i Freyhof, J., 2014. Spatial heterogeneity in the Mediterranean Biodiversity Hotspot affects barcoding accuracy of its freshwater fishes. Molecular Ecology Resources, 14: 1210–1221.
• Hanel, L. i J. Novák, 2002. Ceské názvy zivocichu V. Ryby a ryboviti obratlovci (Pisces) 3., maloústí (Gonorhynchiformes) - máloostní (Cypriniformes). Národní muzeum (zoologické oddelení), Praga.
• Kottelat, M., 2012. Conspectus Cobitidum: an inventory of the loaches of the world (Teleostei: Cypriniformes: Cobitoidei). Raffles Bulletin of Zoology Suppl. No. 26: 1-199.
• Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
• Prokofiev, A. M., 2009. Problems of the classification and phylogeny of Nemacheiline loaches of the group lacking the preethmoid I (Cypriniformes: Balitoridae: Nemacheilinae). Journal of Ichthyology, vol. 49 (núm. 10): 874-898.
• Wilkens, H., 1977. Die Typen der Ichthyologischen Sammlung des Zoologischen Instituts und Zoologischen Museums der Universität Hamburg (ZMH). Theil III. Mitteilungen aus dem Hamburgischen Zoologischen Museum und Institut, vol. 74: 155-163.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.