Oscar Panno

Oscar Roberto Panno (Buenos Aires, 17 de març de 1935), és un jugador d'escacs argentí, que té el títol de Gran Mestre des de 1955.^[1] Va ser el primer escaquista sud-americà en aconseguir (el 1953) un campionat mundial de la FIDE.^[2] Ha estat tres cops campió de l'Argentina, entre els anys 1953 i 1992, amb una diferència rècord de 39 anys entre el primer i el darrer.^[3]

Oscar Panno

(1977)
Biografia
Naixement	17 març 1935 (89 anys) Buenos Aires (Argentina)
Nacionalitat	Argentina
Formació	Otto Krause Technical School (en)
Activitat
Ocupació	Enginyer civil i jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva	Argentina
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre Internacional d'escacs (1954) Gran Mestre Internacional (1955)
Punts Elo (màx.)	2.585 (1973)<
Identificador FIDE	100153
Participà en
1992	Olimpíada d'escacs de 1992
1988	Olimpíada d'escacs de 1988
1986	Olimpíada d'escacs de 1986
1976	Olimpíada d'escacs de 1976
1970	Olimpíada d'escacs de 1970
1968	Olimpíada d'escacs de 1968
1966	Olimpíada d'escacs de 1966
1962	Olimpíada d'escacs de 1962
1958	Olimpíada d'escacs de 1958
1956	Olimpíada d'escacs de 1956
1954	Olimpíada d'escacs de 1954
Altres
Títol	Gran Mestre (1955) Campió del món juvenil (1953) 3 cops campió de l'Argentina

Va arribar a assolir un Elo al voltant de 2580 punts. El gener de 2008, quan ja estava virtualment retirat de la competició, el seu Elo era de 2429 punts.

Resultats destacats en competició

Panno va començar a jugar als escacs al Club Atlético River Plate el 1947, a l'edat de 12 anys. El primer any en què va destacar de forma important fou el 1953, quan va guanyar el campionat juvenil de l'Argentina, el campionat argentí absolut (títol que repetiria posteriorment els anys 1985 i 1992),^[4][5][6] el campionat del món juvenil a Copenhague^[3][7] (per desempat, després de quedar empatat al primer lloc amb l'alemany Klaus Darga),^[8][9] i el prestigiós campionat del Club Argentino de Ajedrez.

Va ser campió sud-americà dos cops, el 1957 (a Rio de Janeiro) i 1969 (a Mar del Plata), i campió panamericà a Bogotà el 1958.^[1][9] Es va convertir en Mestre Internacional el 1953, i en Gran Mestre el 1955, a l'edat de vint anys.

Panno, a l'esquerra, amb Julio Bolbochán (dreta).

El 1956 participà en el Torneig de Candidats d'Amsterdam, per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1957, on hi acabà en 9a posició.^[10] Va ser considerat com una de les grans promeses dels escacs de la seva època, i va aconseguir derrotar figures de primer nivell, o que aconseguirien posteriorment de destacar en el com ara Bent Larsen, Víktor Kortxnoi, Borís Spasski, Erich Eliskases, László Szabó, Lev Polugaievski, o Henrique Mecking. No obstant això, entre 1958 i 1968 es va dedicar activament a la seva professió d'enginyeria civil, graduant-se en la Universitat de Buenos Aires el 1962 i jugant només en rares ocasions,^[1] com ara al torneig de Buenos Aires 1963 (YMCA), que vencé.^[11]

Al seu retorn a les competicions, va guanyar tres forts torneigs: Buenos Aires 1968 (+8, =2, -1),^[12] Palma 1971 (+7, =8), i Palma 1972 (+6, =8, -1), aconseguint altres resultats importants durant la dècada de 1970, com ara un tercer lloc al fortíssim torneig de Buenos Aires 1970, només superat per Fischer i Tukmàkov.^[13]

Va obtenir la medalla d'or (al segon tauler) a l'Olimpíada de l'Havana (1966) i fou analista de Víktor Kortxnoi al matx que aquest va sostenir contra Anatoli Kàrpov pel campionat del món, a Baguio el 1978. Va representar l'Argentina en 11 Olimpíades d'escacs.

Panno era encara actiu el 2008, quan acabà tercer al Memorial Bobby Fischer celebrat a Villa Martelli.

Promotor dels valors educatius dels escacs, participa activament en la docència del joc ensenyant, entre altres llocs, al Círculo de Ajedrez de Villa Martelli i al Col·legi Nacional de Buenos Aires des de 1983. El juliol de 2006 la Legislatura de Buenos Aires el va nomenar "Personalitat Destacada de la Cultura".

Una variant de la defensa índia de rei duu el seu nom: 1.d4 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 Ag7 4.Cf3 d6 5.g3 0-0 6.Ag2 Cc6 7.0-0 a6 8.h3 Tb8.^[2][9]

Partida notable

Va jugar cèlebres partides amb altres destacats Grans Mestres, com la sostinguda amb Borís Spasski (Göteborg 1955) que es reprodueix a continuació.

Panno - Spasski - Goteborg, 1955

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Posició després de 33.Dxe5

Oscar Panno (Argentina) v. Borís Spasski (URSS). Interzonal de Goteborg, setembre de 1955. Obertura Zukertort, variant simètrica 1.Cf3 Cf6 2.g3 c5 3.Ag2 Cc6 4.c4 e5 5.Cc3 Ae7 6.0-0 0-0 7.d3 d6 8.Tb1 Tb8 9. a3 a6 10. Ce1 Ag4 11.b4 cxb4 12.axb4 d5 13.b5 axb5 14.cxd5 Cd4 15.h3 Ah5 16.g4 b4 17. Ce4 Cxe4 18.dxe4 Ag6 19.Ad2 Cb5 20.Axb4 Axb4 21.Txb4 Da5 22.Cd3 Cc3 23.Dd2 Tfc8 24.Db2 f6 25.Ta1 Dc7 26.Ta7 Dd8 27.Tbxb7 Cxe4 28.Cxe5 fxe5 29.Axe4 Axe4 30.Txg7+ Rh8 31.Txh7+ Rg8 32.Th8+ Rxh8 33.Dxe5+ (diagrama) i les negres abandonen 1-0.

Notes i referències

1. «Nota biogràfica d'Oscar Panno» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 8 gener 2013].
2. «Biografia d'Oscar Panno» (en castellà). ajedrezargentina.org. [Consulta: 7 gener 2013].
3. «National championships records» (en anglès). FIDE, 22-06-2020. [Consulta: 9 octubre 2020].
4. «Torneigs Majors i Campionats de l'Argentina (notes en castellà)». Arxivat de l'original el 25/10/2009.
5. «Campions de l'Argentina fins al 2003» (en castellà). Web de la Federació Argentina d'Escacs. Arxivat de l'original el 2012-10-25. [Consulta: 7 gener 2013].
6. «Historial de guanyadors del campionat d'escacs de l'Argentina, fins a 2008» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 7 gener 2013].
7. «Quadre d'honor dels Campionats del món júnior, fins a 2004» (en anglès). Chessbase.com News, 29-11-2004. [Consulta: 7 gener 2013].
8. «Nota biogràfica de Klaus Darga» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 8 geber 2013].
9. Duba, Yamil. «Encarnaceno: Oscar Panno» (en castellà). chessbase, 02-10-2014. [Consulta: 6 octubre 2014].
10. Wood, Baruch H. 1956. The world championship candidates' tournament Holland 1956. Sutton Coldfield, England: Chess.
11. «Torneig de Buenos Aires YMCA 1963, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 8 gener 2013].
12. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
13. «Resultats, classificació i partides del torneig de Buenos Aires 1970» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 setembre 2013].

Enllaços externs

• Homenatge pel seu 70è aniversari

Títols
Precedit per: Borislav Ivkov	Campió del món júnior 1953	Succeït per: Borís Spasski
Precedit per: Miguel Najdorf	Campió de l'Argentina 1953	Succeït per: Miguel Najdorf
Precedit per: Gerardo Barbero	Campió de l'Argentina 1985	Succeït per: Daniel Campora
Precedit per: Jorge Rubinetti	Campió de l'Argentina 1992	Succeït per: Hugo Spangenberg