sant anacoreta del desert egipci From Wikipedia, the free encyclopedia
Onofre o Nofre (Alt Egipte, ca. 315 - ca. 400) fou un anacoreta del desert egipci. És venerat com a sant a tota la cristiandat.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Wen-nefer, Ονούφριος (Onufrios) 320  | ||
| Mort | 400 (79/80 anys) Baix Egipte | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monjo, ermità | ||
| Anacoreta | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, esglésies orientals, Església Ortodoxa Copta, Església Ortodoxa, Església Anglicana | ||
| Festivitat | 12 de juny | ||
| Iconografia | Vell, amb una gran barba, despullat i només cobert pels seus cabells i la barba; despullat, cobert amb un vestit de fulles i herbes; amb una creu, un àngel o un calze | ||
| Patró de | Teixidors, Llauradors, Candelers de sèu; torners i caixers, hortolans del Portal Nou (a Barcelona); molt popular a l'època medieval, tant a Catalunya com al País Valencià, d'on és patró dels següents municipis: L'Alcúdia de Crespins (amb la popular foguera de Sant Onofre i l'antiga subhasta de les ofrenes), Quart de Poblet (amb la tradicional "Passejà" a la nit) i Algemesí (amb la fira de Sant Onofre). | ||
No se sap del cert si visqué al segle iv o al V. Onofre, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, se n'anà per fer vida eremítica i visqué durant setanta anys al desert, al segle v; volia imitar l'exemple de solitud i privacions que havia donat sant Joan Baptista. Vivia dels fruits d'una palmera que tenia prop de la cel·la. El monjo egipci Pafnuci, desitjós de conèixer la vida dels eremites del desert, va trobar-lo i l'acompanyà els seus últims dies de vida, donant-li després sepultura. Com que el terra era rocós i molt dur, Pafnuci no pogué cavar-lo i deixà el cos d'Onofre, cobert per roba, en un clot de la roca.
Segons una tradició sense confirmar, era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia, una prova de foc de la que sortí il·lès.
Una altra tradició, no transmesa per Pafnuci, diu que Onofre havia estudiat jurisprudència i filosofia, però que volgué fer vida religiosa i es feu monjo prop de Tebes, i després ermità. Cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el Santíssim Sagrament perquè combregués.
Una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat quan era perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.
Pafnuci narrà l'experiència a La vida, que va tenir gran difusió a Orient, donant origen al culte de Sant Onofre, estès per tot l'Àsia Menor, d'on, des de Bizanci, passà a Itàlia i la resta d'Europa. Se celebra el 12 de juny i sol ser representant en l'art com un vell cobert de llargs cabells i barba.
Antoni de Novgorod deia en 1200 que el crani d'Onofre es conservava a l'església de Sant Acindí de Constantinoble.
En l'art cristià occidental se'l representa majoritàriament com un home d'edat avançada, amb barba i sovint amb tot el cos cobert de pèl. En l'art cristià oriental predomina la representació del sant despullat, la barba llarga i uns calçons fets de fulles.
Obresː
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
