Olingo
gènere de la família Procyonidae From Wikipedia, the free encyclopedia
Els olingos són petits carnívors de la família dels prociònids. Són originàries de les selves tropicals d'Amèrica Central i Amèrica del Sud des de Nicaragua fins al Perú.[1] Són arbòries i nocturnes, i viuen a elevacions des del nivell del mar fins a 2,750 m.[2] Els olingos s'assemblen molt a un altre procionid, el Kinkajú, en morfologia i els hàbits, tot i que no tenen cua prènsil i llengües extrusibles, tenen el musell més llarg i posseeixen glàndules olorífiques. Tanmateix, els dos gèneres no són germans.[3] També s'assemblen als galagos i a certs lèmurs.
Bassaricyon | |
---|---|
![]() olingo de Gabbi | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Carnivora |
Família | Procyonidae |
Subfamília | Potosinae |
Gènere | Bassaricyon Allen, 1876 |
Espècies | |
Viuen als arbres, en boscos humits a 2.000 metres d'altitud i són semblants als kinkajús en morfologia i hàbits nocturns. Es desplacen individualment o en petits grups i la cua té entre 11 i 13 anells.
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.