Olifant

Olifant (arcaisme per "elefant") era el nom que rebia a l'edat mitjana el corn de vori fet amb els ullals dels elefants.^[1] Un dels olifants més famosos era el del llegendari cavaller franc Rotllan, protagonista de La Cançó de Rotllan.^[2][3]

Olifant

Olifant del segle XI
Tipus	end-blown labrosones with curved or folded tubes, without mouthpiece (en) i corn
Classificació Hornbostel-Sachs	423.121.21

En aquesta cançó de gesta, Rotllan porta amb ell l'olifant a la rereguarda de l'exèrcit al servei de Carlemany. Quan són atacats a la batalla de Roncesvalls, el seu company Oliver li diu que el faci servir per demanar ajuda, però Rotllan s'hi nega fins que és massa tard. Quan es decideix a fer-lo sonar, la batalla gairebé està perduda. Llavors es disposa a destruir l'olifant, juntament amb la seva espasa Durandal, per a evitar que caiguin a mans dels enemics. Segons la versió noruega de la cançó, anomenada Karlamagnussaga, l'olifant de Rotllan seria la banya d'un unicorn caçat a l'Índia.

Un altre olifant famós fou el de Gastó IV, vescomte de Bearn, actualment conservat a la Seu de Saragossa, que segons sembla el va acompanyar en la conquesta de la ciutat aragonesa contra les tropes sarraïnes.^[4]

Olifant de Salern

El Corn o Oliphant d'Ulph, conservat al tresor de la Catedral de York, és un d'un grup que es va tallar a Salern.^[5] a la primera meitat del segle xi.^[6] En una de les seves bandes en baix relleu, els grifons aparellats tenen cues que acaben en caps d'orelles monstruoses. El corn d'Ulph és molt probablement el mateix corn de Tenure donat a la Catedral de York pel noble víking Ulph,^[7] que va residir a Yorkshire abans del regnat d'Eduard el Confessor. Per tant, el Corn d'Ulph no es pot datar més tard de la primera meitat del segle xi.^[6] Un grup de banyes d'ivori supervivents tallades amb bandes de baix relleu s'han atribuït als mateixos tallers de Salern que va originar l'Olifant of Ulph, de la Chartreuse de Portes,^[8] un olifant al Museu de Belles Arts de Boston, la banya de l'abadia de Muri conservada a Viena^[9] i els olifants del tresor de la Basílica de Sant Sernin, de Tolosa i de la Catedral de Saragossa.^[10]

Ficció

La banya de Boromir, o la banya de Gondor, al Senyor dels anells de Tolkien sembla que es basaven en la tradició de l'Olifant medieval.^[11] Hi ha una connexió amb la Cançó de Rotllan a les novel·les i les pel·lícules de la saga, quan en Boromir fa sonar la banya a la batalla d'Amon Hen per intentar demanar ajuda als altres membres de la Comunitat de l'Anell. Per a Boromir, com a en Rotllà, aquesta acció arriba massa tard, ja que està ferit de mort amb diverses fletxes disparades per un arquer orc quan Aragorn i els altres arriben al seu rescat.

La banya es va presentar més tard a Denethor, majordom de Gondor, com a prova de la mort del seu fill. A la pel·lícula El retorn del rei, sosté la banya, ara dividida en dos, i demana al mag Gandalf una explicació del que va passar.

La banya de la reina Susan, a la sèrie de les Cròniques de Narnia, també s'assembla a un Olifant. Cada vegada que sonaven segurament vindria ajudar aquell que en tenia necessitat. La reina Susan el fa bufar per demanar ajuda a El lleó, la bruixa i l'armari, i més tard l'utilitza com a banya de caça. A El Princep Caspian convoca màgicament els quatre nens Pevensie de tornada a Nàrnia pel jove Caspian.

Referències

1. «olifant». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 agost 2022].
2. Rubio, Ana Martos. Breve historia de al-Ándalus (en castellà). Nowtilus, 2013-03-04. ISBN 978-84-9967-478-0.
3. Cura, Juan Carlos. El Cantar de Roldán: El Choque de Oriente y Occidente en los siglos 11 y 12 (en castellà). Editorial Universidad de La Serena, 2021-05-26, p. 29. ISBN 978-956-7052-08-0.
4. Casas, Narciso. Historia y Arte en las Catedrales de España (en castellà). Bubok, 2013-02-04, p. 161. ISBN 978-84-686-3201-8.
5. Marchal, Geoffrey. «Olifant Reliquary» (en anglès). World Hisotry Encyclopedia, 12-11-2020. [Consulta: 20 agost 2022].
6. Swarzenski, Hanns «Two Oliphants in the Museum». Bulletin of the Museum of Fine Arts, 60, 320, 1962, pàg. 27–45. ISSN: 0899-0336.
7. Cross, Katherine. Origin Legends and Objects (en anglès). Brill, 2022-07-12. ISBN 978-90-04-52066-0.
8. Bacile, Rosa. Romanesque and the Mediterranean: Patterns of Exchange Across the Latin, Greek and Islamic Worlds c.1000-c.1250 (en anglès). Routledge, 2017-12-02. ISBN 978-1-351-19105-0.
9. Crawford, Osbert Guy Stanhope. Antiquity (en anglès). Antiquity Publications, 1937, p. 281.
10. Marcos, Margarita M. Estella. La escultura del marfil en España : romántica y gótica (en castellà). Editorial MAXTOR, 2012-03, p. 102. ISBN 978-84-9001-238-3.
11. Bowers, John M. Tolkien's Lost Chaucer (en anglès). Oxford University Press, 2019-09-26, p. 123. ISBN 978-0-19-258029-0.

Viccionari