From Wikipedia, the free encyclopedia
O heilges Geist- und Wasserbad, BWV 165 (O, sant baptisme d'aigua i Esperit),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per a la festa de la Trinitat, estrenada a Weimar el 16 de juny de 1715.
Títol original | O heilges Geist- und Wasserbad (de) |
---|---|
Forma musical | cantata litúrgica |
Compositor | Johann Sebastian Bach |
Lletra de | Salomon Franck |
Llengua | alemany |
Moviment | música barroca |
Parts | 6 moviments |
Catalogació | BWV 165 |
Estrena | |
Estrena | 16 juny 1715 |
Escenari | Weimar, Turíngia |
El llibret és de Salomo Franck, secretari major i poeta oficial de Weimar, la seva ciutat natal, aparegut en el Evangelisches Andachts-Opfer de l'any 1715, i en el coral final fa ús de la cinquena estrofa de l'himne Nun lasst uns Gott, dem Herrn de Ludwig Helmbold (1575). El text fa referència a l'evangeli del dia Joan (3, 1-15), que narra la conversa entre Jesús i Nicodem, en la que Jesús li digué “En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit”,[2] en al·lusió al baptisme tractat en el llibret de Franck. Tot la informació coneguda indica que aquesta cantata fou interpretada un altre cop, amb petites modificacions, a Leipzig el 4 de juny de 1724, mantenint els mitjans limitats tant instrumentals com de cor, que donen un aire de música de cambra a les cantates de l'època de Weimar. Per a aquest diumenge es conserven altres tres cantates, la BWV 129, BWV 176 i BWV 194.
Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; corda i baix continu amb fagot. Consta de sis números
El primer número és una ària de soprano acompanyat de la corda i el continu amb fagot, de fet és una fuga per l'estil i un rondó per la forma. El segon número és un recitatiu secco de baix bastant elaborat, que comença amb un aire tosc i recaragolat sobre Tod und das Verdeben (la mort i la destrucció) i s'amoroseix, més endavant, en cantar la benaurança del cristià Wie selig ist ein Christ (que sortós és el cristià). En el número següent, el contralt canta, en una ària, l'adoració de Jesús amb l'únic acompanyament del continu. El número 4 és un recitativo con stromenti de baix, al límit entre una declamació recitada i un arioso, que arriba al registre més agut a das an dem Kreuz erhölet (que a la creu encimbellada). A l'ària del número 5, el tenor acompanyat pels violins a l'uníson que expressen clarament la simbologia de la serp que Moisès enlairà en el desert, al·ludida en el text. En el coral final, el cor – en la seva única intervenció– canta el text indicat que manté una forta relació amb el contingut del llibret de Franck. Té una durada aproximada de gairebé un quart d'hora.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.