Novel·la sentimental
gènere de novel·la From Wikipedia, the free encyclopedia
La novel·la sentimental és un gènere novel·lístic (una branca de la novel·la de gènere) que té com a centre d'interès les relacions amoroses, tradicionalment entre home i dona, i amb final feliç (casament) un cop superats entrebancs i malentesos de tota mena; un dels centres d'interès és l'exploració dels sentiments dels protagonistes, però amb tendència a la sensibleria. Col·loquialment aquest gènere es coneix com a novel·la rosa, i també, impròpiament, com a "novel·la romàntica" (terme que, pròpiament, designa la novel·la pròpia del moviment romàntic). Tradicionalment adreçat al públic femení, es tracta d'un dels gèneres de major èxit comercial. Tot i això, és una gènere mancat de prestigi, a diferència d'altres branques de la novel·la de consum; la crítica literària acostuma a considerar-la un gènere menor, pels trets estereotipats, la manca d'ambició artística, la senzillesa de la trama i l'estil poc acurat.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La novel·la sentimental aparegué al segle xviii amb obres com Pamela, de Samuel Richardson. El gènere es consolidà durant el segle xix, en el període fulletonesc, amb històries basades en amors complicats o fantasiosos, destinats sobretot a un públic femení. El seu èxit ha estat ininterromput de llavors ençà.
Els principals autors generalment són dones, i en la majoria pertanyen a l'àmbit anglosaxó, on el mercat d'aquests llibres supera el 20% del total (més de la meitat de llibres de butxaca venuts als Estats Units es podien classificar dins aquest gènere[1]). Avui dia el gènere, sobretot pel que fa a la producció anglosaxona, tendeix a complicar-se i a desenvolupar subgèneres, mitjançant barreges amb altres gèneres (històric, detectivesc, eròtic, ciència-ficció, etc.).
En català la novel·la sentimental conegué un gran èxit durant els anys vint i trenta, tant en traducció d'obres angleses i franceses com en producció pròpia, amb col·leccions dedicades específicament al gènere, com Biblioteca Gentil (1924-1933), Biblioteca Damisel·la (1925-1930), Biblioteca La Dona Catalana (1926-1938), etc. El conreador més assidu de la novel·la sentimental en català fou Clovis Eimeric (Lluís Almerich i Sellarès, 1882-1952), amb un total de quaranta-una obres, entre les quals èxits de llibreria com La puntaire (1926), que conegué diverses reimpressions i fou adaptada al teatre. També s'hi dedicaren altres autors ja coneguts, com Josep Maria Folch i Torres i Domènec Juncadella. En acabat, el franquisme impossibiità, políticament i sociològicament, l'existència d'una literatura de masses en català, el camp de la qual fou ocupat per la producció en espanyol. La represa de la novel·la de gènere en català, a partir dels anys setanta, obvià, però, el gènere sentimental, fins a l'aparició de la col·lecció Rosa de pitiminí (1996-1999), de l'editorial El Mèdol, amb un total de tretze títols, escrits per autores de renom, però signats sota pseudònim irònic (com Gata Cristi o Marieta Cistellera).
L'editorial més gran dedicada a col·leccions de novel·la sentimental és la canadenca Harlequin, que domina el mercat internacionalment. A l'Estat francès les editorials més destacades en el gènere són Harlequin i J'ai lu; a l'Estat espanyol, Harlequín i Avon. Aquesta producció es ven en llibreries, però també, o sobretot, en quioscos i grans superfícies; a l'Estat espanyol es calcula que representa un 7% del mercat global.
En una accepció més restrictiva, en el marc de la literatura en llengua espanyola hom anomena novel·la sentimental un subgènere novel·lístic que sorgeix al segle xv com a evolució de les trames amoroses de la novel·la cavalleresca. El protagonista, seguint les lleis de l'amor cortès, idealitza una dama a qui vol aconseguir després de superar perills per ser-ne digne. La novel·la se centra en l'evolució dels sentiments de la parella i acostuma a tenir un final infeliç, amb la mort d'un o dels dos enamorats. Les parelles desgraciades pertanyen a la noblesa i usen un llenguatge ple d'emocions, amb cartes, poemes i declaracions intercalades en una acció mínima. Són el precedent de la novel·la romàntica. L'autor més destacat és Diego de San Pedro.
Algunes autores reconegudes
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.