Lluís Almerich i Sellarés (Barcelona, 12 de febrer de 1882 - Barcelona, 7 de novembre de 1952[1]) fou escriptor i un periodista català, més conegut pel seu pseudònim Clovis Eimeric, tot i que també va fer servir el de Macià Floris.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 febrer 1882  Barcelona |
| Mort | 7 novembre 1952 (70 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
Va néixer a Barcelona, fill de Joan Almerich i Perpiñán, natural de València, i de Margarida Sellarés i Claret.[2]
Totalment autodidacta, va exercir el periodisme a revistes de Barcelona i de Lleida, essent col·laborador habitual d'En Patufet[3] on va fer amistat amb el seu director Josep Maria Folch i Torres.
En els anys 20 i 30, va publicar un bon nombre de novel·les de gran èxit, essent l'autor únic (i també editor) de la Biblioteca Damisel·la que va publicar 41 títols[4] des de 1925 fins a 1930.[5] Les seves novel·les, d'un cert valor literari, van des de la literatura infantil i juvenil fins a la novel·la rosa.
Després de la Guerra Civil Espanyola va publicar, en català i castellà, algunes obres històriques.
Es va casar amb Maria Padró i Borràs.[6]
- La puntaire (1926), que també va escenificar i de la que se'n van arribar a editar 70.000 exemplars.[7] També es va editar en castellà, amb el títol de La novia del emigrante.[8]
- La taberna d'en Mallol (1927)
- L'home que vengué el seu cor (1926)
- Història dels carrers vells de Barcelona (1949-1950)
- Els castells de Catalunya: nomenclàtor històric, toponímic per comarques (1947)
- Els dos tartaners (1926)
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
