Lluís Almerich i Sellarés

Lluís Almerich i Sellarés (Barcelona, 12 de febrer de 1882 - Barcelona, 7 de novembre de 1952^[1]) fou escriptor i un periodista català, més conegut pel seu pseudònim Clovis Eimeric, tot i que també va fer servir el de Macià Floris.

Lluís Almerich i Sellarés

Biografia
Naixement	12 febrer 1882 Barcelona
Mort	7 novembre 1952 (70 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	periodista

Biografia

Va néixer a Barcelona, fill de Joan Almerich i Perpiñán, natural de València, i de Margarida Sellarés i Claret.^[2]

Totalment autodidacta, va exercir el periodisme a revistes de Barcelona i de Lleida, essent col·laborador habitual d'En Patufet^[3] on va fer amistat amb el seu director Josep Maria Folch i Torres.

En els anys 20 i 30, va publicar un bon nombre de novel·les de gran èxit, essent l'autor únic (i també editor) de la Biblioteca Damisel·la que va publicar 41 títols^[4] des de 1925 fins a 1930.^[5] Les seves novel·les, d'un cert valor literari, van des de la literatura infantil i juvenil fins a la novel·la rosa.

Després de la Guerra Civil Espanyola va publicar, en català i castellà, algunes obres històriques.

Es va casar amb Maria Padró i Borràs.^[6]

Bibliografia (incompleta)

• La puntaire (1926), que també va escenificar i de la que se'n van arribar a editar 70.000 exemplars.^[7] També es va editar en castellà, amb el títol de La novia del emigrante.^[8]
• La taberna d'en Mallol (1927)
• L'home que vengué el seu cor (1926)
• Història dels carrers vells de Barcelona (1949-1950)
• Els castells de Catalunya: nomenclàtor històric, toponímic per comarques (1947)
• Els dos tartaners (1926)