Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco. És la capital del departament dels Alps Marítims i del Comtat de Niça (o País Niçard), alhora que una de les ciutats més importants d'Occitània. El 2005 tenia 347.900 habitants, anomenats niçards.

Niça

Nice (fr) Niça (oc)
Localització
43° 42′ 07″ N, 7° 16′ 06″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Provença-Alps-Costa Blava
Departament	Alps Marítims
Capital de	Division of Nizza (en) comtat de Niça Cantó de Niça-11 Cantó de Niça-12 Cantó de Niça-13 Cantó de Niça-10 Cantó de Niça-14 Districte de Niça (1860–) Alps Marítims (1860–) Cantó de Niça-6 (2015–) Cantó de Niça-7 (2015–) Cantó de Niça-8 (2015–) Cantó de Niça-9 (2015–) Cantó de Niça-4 (2015–) Cantó de Niça-5 (2015–) Cantó de Niça-3 (2015–) Cantó de Niça-1 (2015–) Cantó de Niça-2 (2015–)
Població humana
Població	348.085 (2021) (4.839,89 hab./km²)
Idioma oficial	francès
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Niça unitat urbana de Niça
Superfície	71,92 km²
Banyat per	Riu Var, Paillon, Magnan i mar Mediterrània
Altitud	0 m-520 m-15 m
Limita amb	Aspremont Sant Joanet Sant Andrieu de la Ròca Sant Laurenç de Var Torreta de Levenç La Trinitat La Gauda Falicon Cantaron Gatièras Colomars Esa Vilafranca de Mar
Dades històriques
Esdeveniment clau 22 agost 1543 Setge de Niça (1543) 15 març 1705 setge de Niça de 1705-1706 16 abril 1860 plebiscit local del 15 i 16 d’abril de 1860
Patrocini	Santa Raparada
Organització política
• Alcalde	Christian Estrosi (2017–)
Membre de	Organització de Ciutats del Patrimoni Mundial
Identificador descriptiu
Codi postal	06000, 06200, 06100 i 06300
Fus horari	Hora Central Europea UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	493
Altres
Agermanament amb	Sorrento Alacant Santa Cruz de Tenerife ../... 27+
Lloc web	nice.fr

A Niça s'hi parla encara la variant de l'occità anomenada niçard, si bé la llengua originària ha estat substituïda majoritàriament pel francès. El topònim occità s'escriu com en català, Niça, que segons la pronúncia estàndard és [nísɔ]; localment en diuen [nísa] i ho acostumen a escriure també amb l'antiga grafia mistralenca Nissa. El nom oficial francès és Nice, i en italià en diuen Nizza. Totes aquestes formes deriven del grec Nikea (del nom de la deessa Nike), a través del llatí Nicaea.

Barris[1]

La vila de Niça és composta per una quarantena de barris (quartiers) agrupats en 8 territòris:

• Territòri 1: Plana e Costaus (20.753 habitants)

Quartiers: Sant Agustin, Santa Margarida, Lu Molins, Arenas, Sant Isidòr, Lingostiera, Li Combas, Belet, Sant Antòni

• Territòri 2: Còlas Niçardi (38.753 habitants)

Quartiers: Estienne d'Orves, Sant Felip, Gròsso, Lo Piòl, Sant Pèire de Feric, Sant Pancraci

• Territòri 3: Tres Còlas (34.158 habitants)

Quartiers: Cimier, Rimiés, Gairaud

• Territòri 4: Ribas de Palhon (32.788 habitants)

Quartiers: L'Ariana, La Lauveta, L'Abadia, Pasteur, Sant Ponç, Lo Trident, Rocabilhiera, Sant Carles, Bòn Viatge, Mont Gròs

• Territòri 5: Èst Litorau (54.239 habitants)

Quartiers: Pòrt, Riquier, Mont Boron, Diables Blaus, Sant Ròc, Vinagrier

• Territòri 6: Nòrd Centre Niça (48.898 habitants)

Quartiers: Li Planas, Sant Silvèstre, Cessòla, Gorbèla, Borriglione, Sant Maurici, Lo Rai, Valon dei Flors

• Territòri 7: Còr de Vila (48.333 habitants)

Quartiers: Niça Vielha, Carabacèu, Medecin, Gambetta, Dubouchage, Liberacion, Malaussena, Josèp Garnier

• Territòri 8: Oèst Litorau (65.703 habitants)

Quartiers: La Magdalena, Manhan, Califòrnia, Fabron, Cantagalet, Ventabrun, Carras, Ferber, La Lantèrna

Història

La ciutat de Niça fou fundada el segle v aC pels grecs massaliotes. Més tard es posà sota el domini de Roma per combatre els lígurs. L'any 729 fou atacada pels sarraïns, que foren rebutjats d'antuvi, tot i que ocuparen el seu territori entre el 859 i el 880.

Evità el domini dels francs i el del Sacre Imperi, i al segle xii passà al de la Corona d'Aragó. El 1338 es posà sota la protecció del comtat de Savoia, i per tant, de l'Imperi. Esdevingué teatre de les lluites entre l'emperador i Francesc I de França, el qual, aliat amb els otomans, l'ocupà el 1543 parcialment, atès que la ciutadella mai no es va retre, resistint fins a l'arribada de les forces imperials.^[2] Envaïda novament per França (1600), el 1696 tornà a Savoia. Pel setembre del 1792 el general francès Jacques Anselme ocupà Niça amb 7.000 marsellesos i hi expulsà el comte de Saint-André.^[3] El 3 de gener del 1793 s'aprovaria la seva incorporació a França, però el 1814 passà al Piemont, que la cedí als francesos definitivament el 1860. Mussolini aspirà a incorporar-la al Regne d'Itàlia.

El 1903, Menica Rondelly va compondre l'himne no oficial de la ciutat, Niça la bèla, amb lletra en occità niçard.

Cercavila de flors

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Fills il·lustres

Categoria principal: Persones de Niça

• Andreína Orsini-Mazzoli cantant.
• Antonio Francesco Giuseppe Provana (1662 - 1720), jesuïta,missioner a la Xina.
• Magnus Hirschfeld (1868-1935), sexòleg alemany mort en exili i sepultat a Niça.
• Stefano Rossetto (1560-1580), compositor i organista.
• Jean-Marie Gustave Le Clézio (1940) escriptor, Premi Nobel de Literatura de 2008.
• Jules Bianchi (1989-2015), pilot de fórmula 1.
• Didier van Cauwelaert (1960-), escriptor, guionista i dramaturg.

Administració

Des de 1945 els alcaldes de Niça han estat:

Període	Alcalde	Partit polític
1945-1947	Jacques Cotta	SFIO
1947-1965	Jean Médecin	radical
1966-1990	Jacques Médecin	UDF després RPR
1990-1993	Honoré Bailet	RPR
1993-1995	Jean-Paul Baréty	RPR
1995-2008	Jacques Peyrat	DVD, RPR després UMP
2008-2016	Christian Estrosi	UMP després LR
2016-2017	Philippe Pradal	LR
Des de 2017	Christian Estrosi	LR

Demografia

Població de la vila de Niça

1249	1264	1302	1315	1323	1340	1365	1388	1693	1718	1790
4 000[4]	5 600[4]	7 000[5]	8 900[5]	10 200[5]	13 500[5]	8 400[6]	4 250*[7]	10.000	14 608[8]	20 000[8]
1792	1815	1822	1828	1838	1848	1858	1861	1866	1872	1876
23 000[9]	23 538[10]	25 831[10]	28 840[10]	33 811[10]	36 804[10]	44 091[10]	48 273[11]	50 180[12]	52 377[11]	53 397[12]
1881	1886	1891	1896	1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936
66 279[12]	77 478[12]	88 273[12]	93 760[12]	105 109[12]	134 232[12]	142 940[12]	155 000[13]	185 000[13]	220 000[13]	240 000[13]
1946	1954	1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2007	2008
210 000[14]	242 500[14]	293 000[14]	329 950[14]	344 481[15]	337 085[15]	342 439[15]	342 738[15]	347.060	348 721	344 875
Estimacions abans de 1801; censos a partir de 1801; Nombre a partir de 1968: Població sense dobles comptes; *en realitat entre 4000 i 4500; **Població legal en vigor a partir d'1 de gener de 2011.

Llocs d'interès

• Museus: de Marc Chagall, d'Henri Matisse, d'Art Modern i d'Art Contemporani, de Belles Arts, d'Arts Asiàtiques, d'Art Naïf.
• El Cours Saleya i el mercat de flors.
• Els carrerons de la Vella Niça i el patrimoni barroc.
• El turó del castell.
• La Promedade des Anglais.
• Palaus i mansions de la Belle Époque.
• Circ de Cimiez i el jardí de Monastère.
• Catedral russa de Sant Nicolau.

Educació

• EDHEC Business School
• EPITECH
• Institut Supérieur Européen de Formation par l'Action

Referències

1. Font: Comuna de Niça^{[Enllaç no actiu]}, els noms en niçard són obtinguts de la viquipèdia occitana
2. Nathaniel William Wraxall, The history of France, from the accession of Henry the Third, in 1574 to the death of Henry the Fourth, in 1610, p.308 (anglès)
3. Wilkinson, Spenser. The Rise of General Bonaparte (en anglès). Spenser Wilkinson, 1930, p. 38-39.
4. Alain Ruggiero, op. cit., p. 58
5. Alain Ruggiero, op. cit., p. 63
6. Alain Ruggiero, op. cit., p. 66
7. Alain Ruggiero, op. cit., p. 74
8. Alain Ruggiero, op. cit., p. 132
9. Alain Ruggiero, op. cit., p. 144
10. Alain Ruggiero, op. cit., p. 165
11. Alain Ruggiero, op. cit., p. 185
12. Alain Ruggiero, op. cit., p.206
13. Alain Ruggiero, op. cit., p.222
14. Alain Ruggiero, op. cit., p. 255
15. Notice communale - le nombre d'habitants, Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui

Bibliografia

• Ruggiero, Alain. Nouvelle histoire de Nice (en francès). Privat, 2006. ISBN 978-2708983359.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
	Viquinotícies