Niça
ciutat i comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia
ciutat i comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco. És la capital del departament dels Alps Marítims i del Comtat de Niça (o País Niçard), alhora que una de les ciutats més importants d'Occitània. El 2005 tenia 347.900 habitants, anomenats niçards.
Nice (fr) Niça (oc) | |||||||
Localització | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
Estat | França | ||||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||||
Regió | Provença-Alps-Costa Blava | ||||||
Departament | Alps Marítims | ||||||
Capital de | Division of Nizza (en) comtat de Niça Cantó de Niça-11 Cantó de Niça-12 Cantó de Niça-13 Cantó de Niça-10 Cantó de Niça-14 Districte de Niça (1860–) Alps Marítims (1860–) Cantó de Niça-6 (2015–) Cantó de Niça-7 (2015–) Cantó de Niça-8 (2015–) Cantó de Niça-9 (2015–) Cantó de Niça-4 (2015–) Cantó de Niça-5 (2015–) Cantó de Niça-3 (2015–) Cantó de Niça-1 (2015–) Cantó de Niça-2 (2015–) | ||||||
Població humana | |||||||
Població | 348.085 (2021) (4.839,89 hab./km²) | ||||||
Idioma oficial | francès | ||||||
Geografia | |||||||
Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Niça unitat urbana de Niça | ||||||
Superfície | 71,92 km² | ||||||
Banyat per | Riu Var, Paillon, Magnan i mar Mediterrània | ||||||
Altitud | 0 m-520 m-15 m | ||||||
Limita amb | |||||||
Dades històriques | |||||||
Esdeveniment clau
| |||||||
Patrocini | Santa Raparada | ||||||
Organització política | |||||||
• Alcalde | Christian Estrosi (2017–) | ||||||
Membre de | |||||||
Identificador descriptiu | |||||||
Codi postal | 06000, 06200, 06100 i 06300 | ||||||
Fus horari | |||||||
Prefix telefònic | 493 | ||||||
Altres | |||||||
Agermanament amb | |||||||
Lloc web | nice.fr | ||||||
A Niça s'hi parla encara la variant de l'occità anomenada niçard, si bé la llengua originària ha estat substituïda majoritàriament pel francès. El topònim occità s'escriu com en català, Niça, que segons la pronúncia estàndard és [nísɔ]; localment en diuen [nísa] i ho acostumen a escriure també amb l'antiga grafia mistralenca Nissa. El nom oficial francès és Nice, i en italià en diuen Nizza. Totes aquestes formes deriven del grec Nikea (del nom de la deessa Nike), a través del llatí Nicaea.
La vila de Niça és composta per una quarantena de barris (quartiers) agrupats en 8 territòris:
La ciutat de Niça fou fundada el segle v aC pels grecs massaliotes. Més tard es posà sota el domini de Roma per combatre els lígurs. L'any 729 fou atacada pels sarraïns, que foren rebutjats d'antuvi, tot i que ocuparen el seu territori entre el 859 i el 880.
Evità el domini dels francs i el del Sacre Imperi, i al segle xii passà al de la Corona d'Aragó. El 1338 es posà sota la protecció del comtat de Savoia, i per tant, de l'Imperi. Esdevingué teatre de les lluites entre l'emperador i Francesc I de França, el qual, aliat amb els otomans, l'ocupà el 1543 parcialment, atès que la ciutadella mai no es va retre, resistint fins a l'arribada de les forces imperials.[2] Envaïda novament per França (1600), el 1696 tornà a Savoia. Pel setembre del 1792 el general francès Jacques Anselme ocupà Niça amb 7.000 marsellesos i hi expulsà el comte de Saint-André.[3] El 3 de gener del 1793 s'aprovaria la seva incorporació a França, però el 1814 passà al Piemont, que la cedí als francesos definitivament el 1860. Mussolini aspirà a incorporar-la al Regne d'Itàlia.
El 1903, Menica Rondelly va compondre l'himne no oficial de la ciutat, Niça la bèla, amb lletra en occità niçard.
Des de 1945 els alcaldes de Niça han estat:
Període | Alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1945-1947 | Jacques Cotta | SFIO |
1947-1965 | Jean Médecin | radical |
1966-1990 | Jacques Médecin | UDF després RPR |
1990-1993 | Honoré Bailet | RPR |
1993-1995 | Jean-Paul Baréty | RPR |
1995-2008 | Jacques Peyrat | DVD, RPR després UMP |
2008-2016 | Christian Estrosi | UMP després LR |
2016-2017 | Philippe Pradal | LR |
Des de 2017 | Christian Estrosi | LR |
1249 | 1264 | 1302 | 1315 | 1323 | 1340 | 1365 | 1388 | 1693 | 1718 | 1790 | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
4 000[4] | 5 600[4] | 7 000[5] | 8 900[5] | 10 200[5] | 13 500[5] | 8 400[6] | 4 250*[7] | 10.000 | 14 608[8] | 20 000[8] | |
1792 | 1815 | 1822 | 1828 | 1838 | 1848 | 1858 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | |
23 000[9] | 23 538[10] | 25 831[10] | 28 840[10] | 33 811[10] | 36 804[10] | 44 091[10] | 48 273[11] | 50 180[12] | 52 377[11] | 53 397[12] | |
1881 | 1886 | 1891 | 1896 | 1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | |
66 279[12] | 77 478[12] | 88 273[12] | 93 760[12] | 105 109[12] | 134 232[12] | 142 940[12] | 155 000[13] | 185 000[13] | 220 000[13] | 240 000[13] | |
1946 | 1954 | 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |
210 000[14] | 242 500[14] | 293 000[14] | 329 950[14] | 344 481[15] | 337 085[15] | 342 439[15] | 342 738[15] | 347.060 | 348 721 | 344 875 | |
Estimacions abans de 1801; censos a partir de 1801; Nombre a partir de 1968: Població sense dobles comptes; *en realitat entre 4000 i 4500; **Població legal en vigor a partir d'1 de gener de 2011. |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.