Nixandji Ismaïl Paixà

Nixandji Ismail Paixà —en turc modern: Nişancı İsmail Paşa— (vers 1620-1690) fou un gran visir otomà nascut a Ayaş, prop d'Ankara.

Nixandji Ismaïl Paixà

Biografia
Naixement	1620 Ankara (Turquia)
Mort	abril 1690 (69/70 anys) Rodes (Grècia)
Gran visir de l'Imperi otomà
2 març 1688 – 2 maig 1688 ← Köprülü Damadı Abaza Siyavuş Paixà – Bekri Mustafa Pasha (en)  →
Activitat
Ocupació	polític

Va entrar al servei de palau i va ascendir diversos graus, i el 14 de març de 1678 va ser nomenat nishandji, càrrec que va exercir deu anys i li va donar el cognom; el 7 d'octubre del mateix any fou nomenat caimacan interí d'Istanbul amb grau de ministre, a l'espera de l'arribada del caimacan titular Köprülü Fazıl Ahmed Paşa; al final de la interinitat va ascendir a visir.

El 1687 va entrar al diwan com a visir de cinquena classe. Després dels disturbis causats a Istanbul (febrer de 1688) per l'execució del rebel Bash-čavush Husayn Agha àlies Fetwadji, fou nomenat caimacan d'Istanbul per Solimà II (1 de març de 1688). Va fer front als disturbis que van seguir a la mort del gran visir Köprülü Damadı Abaza Siyavuş Paşa i el saqueig del seu palau, amb la crida de Yaghliči Emir per una revolta ciutadana i una reunió davant el palau imperial; la població es va queixar de l'actuació excessiva dels rebels, però aquests van respondre pressionant al sultà; la població donava suport als rebels. El muhazif d'Ozi fou nomenat gran visir però com que no havia entrat en funcions el govern va exigir el nomenament immediat d'un gran visir i el kapi Aghasi Hadjdj Mehmed Agha va proposar Nixandji Ismail Paixà, cosa que el sultà va acceptar.

El segell del càrrec estava en mans del xaikh al-Islam Fadl Allah que donava suport a la revolta, però el nou gran visir va donar alguns càrrecs als caps rebels i la situació es va calmar; la gent reunida davant el palau va aprovar els nomenaments i es va dispersar; Fadl Allah va retornar el segell; Nishandji Ismail Pasha va quedar instal·lat (2 de març de 1688) i el shaykh al-Islam i altres com el cadi d'Istanbul foren destituïts; poc després els caps rebels foren detinguts i alguns executats i es van fer grans canvis en els càrrecs principals i en els governs provincials.

Tot això va portar a conflictes entre el gran visir i els ulemes i entre el poble i els kapikullari. La notícia de la pèrdua d'algunes fortaleses de la regió d'Egri Kirka i de Kanin, van fer créixer la tensió. Nixandji Ismail Paixà va nomenar llavors a Yegen Osman Paixà com a governador de Rumèlia, i un dels antics caps rebels com a serdar (comandant en cap) al front austríac (amb rang de visir). Osman Paixà es va aliar amb caps dissidents que havien fugit de la repressió, i amb els saridjes i segbans de Rumèlia, i es va revoltar, tot exigint ser nomenat gran visir. Nixandji Ismail Paixà el va declarar rebel i va ordenar enviar un exèrcit; però per a la mobilització que calia el gran visir no tenia el suport dels ulemes ni del nou xaikh al-Islam Debbagh-zade Mehmed Efendi. El gran visir va voler eliminar els principals suports dels ulemes a la cort, però els cortesans implicats van presentar queixes al sultà i aquest finalment va revocar Nixandji Ismail Paixà el 30 d'abril de 1688.

Després d'un temps en residència vigilada l'11 de maig de 1688 fou enviat desterrat a Kavala; l'agost, quan els venecians assetjaven Negrepont, fou enviat a Rodes, on finalment fou executat el maig de 1690 acusat d'haver executat injustament a Zayn al-Abidin Pasha i apropiar-se de béns que havien de ser pels seus hereus.

Bibliografia

• La Crois, Abrégé chronologique de l'histoire ottomane, París, 1768