Nikolai Vavílov

Nikolai Ivànovitx Vavílov - Николай Иванович Вавилов (rus) - (Moscou, 25 de novembre de 1887 - 26 de gener de 1943) va ser un destacat botànic i genetista rus. És conegut per haver establert els centres d'origen de les plantes conreades (centres d'origen de Vavílov). Va dedicar la seva vida a la millora del blat, blat de moro, i altres cereals. Vavilov era el germà gran del físic Serguei Ivànovitx Vavílov.

Nikolai Vavílov

(1933)
Biografia
Naixement	13 novembre 1887 (Julià) Moscou (Rússia)
Mort	26 gener 1943 (55 anys) Saràtov (Rússia)
Causa de mort	inanició
Sepultura	Voskresenskoye cemetery of Saratov (en)
Residència	Rússia
Formació	Universitat Agrària Estatal Russa (–1910) institut commercial de Moscou (fr)
Activitat
Camp de treball	Biologia, agricultura, genètica i botànica
Ocupació	botànic, geògraf, acadèmic, genetista, biòleg, explorador, agrònom
Ocupador	VASKhNIL (en) , vicepresident (1935–1940) Societat Geogràfica de Rússia, president (1931–1940) Vavilov Institute of General Genetics (en) , director (1930–1940) VASKhNIL (en) , president (1929–1935) Federal Research Center "N.I. Vavilov All-Russian Institute of Plant Genetic Resources" (en) , director (1920–1940) Saratov State Agrarian University (en) , catedràtic (1917–1921) Institut Sergei Vavilov per l'història de les ciències i la tecnologia
Membre de	Royal Society (1942–) Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna (1929–) Acadèmia de Ciències de Rússia (acadèmic) (1929–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1925–) Acadèmia de Ciències de Rússia (membre corresponent) (1923–) Comitè Executiu Central de la Unió Soviètica Acadèmia Índia de Ciències Reial Societat d'Edimburg Comitè Executiu Central de Totes les Rússies Societat Linneana de Londres
Obra
Estudiant doctoral	Boris Semevskiy (en) , Valentin Kuzmin (en) i Aleksandr Negrul
Abrev. botànica	Vavilov
Localització dels arxius	Russian State Archive of Economy (en) Arxius de l'Acadèmia Russa de les Ciències
Família
Família	Vavilov family (en)
Cònjuge	E. I. Barulina (1926–)
Pare	Ivan Vavilov
Germans	Sergei Ivanóvitx Vavilov
Premis
(18 juny 1942)  Membre estranger de la Royal Society (1926)  Premi Lenin  Medalla de l'Exhibició d'Or a l'assoliment econòmic  Medalla Nikolai Przewalski

Estudià agricultura a Moscou i es llicencià el 1910. Mentre desenvolupava la seva teoria dels centres d'origen de les plantes cultivades, Vavílov organitzà una sèrie d'expedicions agronòmiques recollint llavors de gran part del món i va crear a Leningrad la més gran col·lecció de llavors del món.^[2] Aquest dipòsit de llavors va ser mantingut fins i tot durant el setge de Leningrad de la Segona Guerra Mundial. Vavílov també formulà la llei de les sèries homòlogues en la variació.^[3] Va rebre el Premi Lenin.

Vavílov criticà els conceptes no mendelians de Trofim Lissenko. Per això, Vavílov va ser arrestat el 1940 i morí de desnutrició a la presó el 1943. La majoria dels seus treballs de genètica van ser presos pels alemanys el 1943, i transferits a l'Institut per a la Genètica de les Plantes de la SS a Graz, Àustria.^[4] però el gran banc de llavors de Leningrad no en va ser afectat.

Referències

1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
2. The significance of Vavilov's scientific expeditions Arxivat 2008-01-29 a Wayback Machine.. PGR Newsletter 124. Bioversity International.
3. Popov I. Yu (2002). Periodical systems in biology Arxivat 2007-05-14 a Wayback Machine.
4. Heinz Brücher and the SS botanical collecting command to Russia 1943 Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.. PGR Newsletter 129. Bioversity International.

Bibliografia

• Shumnyĭ, V K «[Two brilliant generalizations of Nikolai Ivanovich Vavilov (for the 120th anniversary)]». Genetika, 43, 11, 2007, p. 1447–53. PMID:18186182.
• Zakhàrov, Ilià A «Nikolai I Vavilov (1887-1943)». J. Biosci., 30, 3, 2005, p. 299–301. PMID:16052067.
• Crow, J F «Plant breeding giants. Burbank, the artist; Vavilov, the scientist.». Genetics, 158, 4, 2001, p. 1391–5. PMID:11514434.
• Crow, J F «N. I. Vavilov, martyr to genetic truth.». Genetics, 134, 1, 1993, p. 1–4. PMID:8514123.
• Delone, N L «[Significance of the scientific heritage of N.I. Vavilov in the development of space biology (on the centenary of his birth)]». Kosmicheskaia biologiia i aviakosmicheskaia meditsina, 22, 6, p. 79–83. PMID:3066990.
• Vasina-Popova, E T «[The role of N. I. Vavilov in the development of Soviet genetics and animal selection]». Genetika, 23, 11, 1987, p. 2002–6. PMID:3322935.
• Levina, E S «Not Available». Voprosy istorii estestvoznaniia i tekhniki (Institut istorii estestvoznaniia i tekhniki (Akademiia nauk SSSR)), 4, 1987, p. 34–43. PMID:11636235.
• Alekseev, V P «Not Available». Sovetskaia ėtnografiia / Akademiia nauk SSSR i Narodnyĭ komissariat prosveshcheniia RSFSR, 6, 1987, p. 72–80. PMID:11636003.
• Raipulis, J «Not Available». Vestis. Izvestiia. Latvijas PSR Zinātnu akadēmija, 9, 1987, p. 71–6. PMID:11635329.
• «[Correspondence legacy of N. I. Vavilov]». Genetika, 15, 8, 1979, p. 1525–6. PMID:383572.
• Berdyshev, G D; Savchenko, N I; Pomogaĭbo, V M; Shcherbina, D M «[Celebration of the 90th anniversary of the birth of N. I. Vavilov in the Ukraine]». Tsitol. Genet., 12, 2, p. 177–9. PMID:356364.
• Khuchua, K N «[Life and career of Academician N. I. Vavilov. On the 90th anniversary of his birth]». Tsitol. Genet., 12, 2, p. 174–7. PMID:356363.
• Kondrashov, V «[On the 90th birthday of N. I. Vavilov]». Genetika, 14, 12, 1978, p. 2225. PMID:369949.
• Reznik, S. and Y. Vavilov 1997 "The Russian Scientist Nicolay Vavilov" (preface to English translation of:) Vavilov, N. I. Five Continents. IPGRI: Rome, Italy.
• Cohen, Barry Mendel 1980 Nikolai Ivanovich Vavilov: His Life and Work. Ph.D.: University of Texas at Austin.
• Bakhteev, F. Kh. (James G. Dickson, translator) 1960 "To the History of Russian Science: Academician Nicholas IV an Vavilov on His 70th Anniversary (November 26, 1887-August 2, 1942)," The Quarterly Review of Biology, 35: 115-119.

Enllaços externs

• The Murder of Nikolai Vavilov. The Story of Stalin's Persecution of One of the Great Scientists of the Twentieth Century. By Peter Pringle
• SIENCE SATURDAY: Science Under Stalin; Peter Pringle’s “The Murder of Nikolai Vavilov”. Nikolai Vavilov: the Indiana Jones of crop diversity
• Vavilov, Centers of Origin, Spread of Crops Arxivat 2008-07-07 a Wayback Machine.
• Vavilov Centre for Plant Industry
• THEORETICAL BASIS OF OUR RESEARSHES