Nikolai Ivànovitx Vavílov - Николай Иванович Вавилов (rus) - (Moscou, 25 de novembre de 1887 - 26 de gener de 1943) va ser un destacat botànic i genetista rus. És conegut per haver establert els centres d'origen de les plantes conreades (centres d'origen de Vavílov). Va dedicar la seva vida a la millora del blat, blat de moro, i altres cereals. Vavilov era el germà gran del físic Serguei Ivànovitx Vavílov.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Nikolai Vavílov
(1933)  |
|
| Naixement | 13 novembre 1887 (Julià)
Moscou (Rússia) |
|---|
| Mort | 26 gener 1943 (55 anys)
Saràtov (Rússia) |
|---|
| Causa de mort | inanició |
|---|
| Sepultura | Voskresenskoye cemetery of Saratov (en)  |
|---|
| Residència | Rússia |
|---|
| Formació | Universitat Agrària Estatal Russa (–1910)
institut commercial de Moscou (fr) |
|---|
|
| Camp de treball | Biologia, agricultura, genètica i botànica |
|---|
| Ocupació | botànic, geògraf, acadèmic, genetista, biòleg, explorador, agrònom |
|---|
| Ocupador | VASKhNIL (en) , vicepresident (1935–1940)
Societat Geogràfica de Rússia, president (1931–1940)
Vavilov Institute of General Genetics (en) , director (1930–1940)
VASKhNIL (en) , president (1929–1935)
Federal Research Center "N.I. Vavilov All-Russian Institute of Plant Genetic Resources" (en) , director (1920–1940)
Saratov State Agrarian University (en) , catedràtic (1917–1921) |
|---|
| Membre de | |
|---|
|
| Estudiant doctoral | Boris Semevskiy (en) , Valentin Kuzmin (en) i Aleksandr Negrul |
|---|
| Abrev. botànica | Vavilov |
|---|
| Localització dels arxius | |
|---|
|
| Família | Vavilov family (en) |
|---|
| Cònjuge | E. I. Barulina (1926–) |
|---|
| Pare | Ivan Vavilov |
|---|
| Germans | Sergei Ivanóvitx Vavilov |
|---|
|
|
|
  |
Tanca
Estudià agricultura a Moscou i es llicencià el 1910. Mentre desenvolupava la seva teoria dels centres d'origen de les plantes cultivades, Vavílov organitzà una sèrie d'expedicions agronòmiques recollint llavors de gran part del món i va crear a Leningrad la més gran col·lecció de llavors del món.[2] Aquest dipòsit de llavors va ser mantingut fins i tot durant el setge de Leningrad de la Segona Guerra Mundial. Vavílov també formulà la llei de les sèries homòlogues en la variació.[3]
Va rebre el Premi Lenin.
Vavílov criticà els conceptes no mendelians de Trofim Lissenko. Per això, Vavílov va ser arrestat el 1940 i morí de desnutrició a la presó el 1943. La majoria dels seus treballs de genètica van ser presos pels alemanys el 1943, i transferits a l'Institut per a la Genètica de les Plantes de la SS a Graz, Àustria.[4] però el gran banc de llavors de Leningrad no en va ser afectat.
- Shumnyĭ, V K «[Two brilliant generalizations of Nikolai Ivanovich Vavilov (for the 120th anniversary)]». Genetika, 43, 11, 2007, p. 1447–53. PMID:18186182.
- Zakhàrov, Ilià A «Nikolai I Vavilov (1887-1943)». J. Biosci., 30, 3, 2005, p. 299–301. PMID:16052067.
- Crow, J F «Plant breeding giants. Burbank, the artist; Vavilov, the scientist.». Genetics, 158, 4, 2001, p. 1391–5. PMID:11514434.
- Crow, J F «N. I. Vavilov, martyr to genetic truth.». Genetics, 134, 1, 1993, p. 1–4. PMID:8514123.
- Delone, N L «[Significance of the scientific heritage of N.I. Vavilov in the development of space biology (on the centenary of his birth)]». Kosmicheskaia biologiia i aviakosmicheskaia meditsina, 22, 6, p. 79–83. PMID:3066990.
- Vasina-Popova, E T «[The role of N. I. Vavilov in the development of Soviet genetics and animal selection]». Genetika, 23, 11, 1987, p. 2002–6. PMID:3322935.
- Levina, E S «Not Available». Voprosy istorii estestvoznaniia i tekhniki (Institut istorii estestvoznaniia i tekhniki (Akademiia nauk SSSR)), 4, 1987, p. 34–43. PMID:11636235.
- Alekseev, V P «Not Available». Sovetskaia ėtnografiia / Akademiia nauk SSSR i Narodnyĭ komissariat prosveshcheniia RSFSR, 6, 1987, p. 72–80. PMID:11636003.
- Raipulis, J «Not Available». Vestis. Izvestiia. Latvijas PSR Zinātnu akadēmija, 9, 1987, p. 71–6. PMID:11635329.
- «[Correspondence legacy of N. I. Vavilov]». Genetika, 15, 8, 1979, p. 1525–6. PMID:383572.
- Berdyshev, G D; Savchenko, N I; Pomogaĭbo, V M; Shcherbina, D M «[Celebration of the 90th anniversary of the birth of N. I. Vavilov in the Ukraine]». Tsitol. Genet., 12, 2, p. 177–9. PMID:356364.
- Khuchua, K N «[Life and career of Academician N. I. Vavilov. On the 90th anniversary of his birth]». Tsitol. Genet., 12, 2, p. 174–7. PMID:356363.
- Kondrashov, V «[On the 90th birthday of N. I. Vavilov]». Genetika, 14, 12, 1978, p. 2225. PMID:369949.
- Reznik, S. and Y. Vavilov 1997 "The Russian Scientist Nicolay Vavilov" (preface to English translation of:) Vavilov, N. I. Five Continents. IPGRI: Rome, Italy.
- Cohen, Barry Mendel 1980 Nikolai Ivanovich Vavilov: His Life and Work. Ph.D.: University of Texas at Austin.
- Bakhteev, F. Kh. (James G. Dickson, translator) 1960 "To the History of Russian Science: Academician Nicholas IV an Vavilov on His 70th Anniversary (November 26, 1887-August 2, 1942)," The Quarterly Review of Biology, 35: 115-119.
