Nicolas Jaar

Nicolas Jaar (Nova York, 10 de gener de 1990) és un compositor i productor musical xilè-estatunidenc. És conegut al món de la música electrònica pels 12 EP que va publicar entre 2008 i 2011. Des del seu primer àlbum, Jaar va començar a explorar diverses direccions musicals, entre les quals es troba un concert improvisat de cinc hores al MoMA PS1.^[1][2][3]És fill de l'artista visual xilè Alfredo Jaar.^[4]

Nicolas Jaar

(2011)
Nom original	(en) Nicolas Jaar (es) Nicolás Jaar
Biografia
Naixement	10 gener 1990 (34 anys) Nova York
Formació	Universitat Brown
Activitat
Ocupació	músic, productor discogràfic
Activitat	2007 -
Gènere	Música electrònica, ambient, electrònica, indie rock, tecno, house, downtempo, música per ballar, indietrònica, leftfield house (en) i experimental techno (en)
Influències	Ricardo Villalobos, John Coltrane, Alice Coltrane, Nina Simone, Charles Mingus, Keith Jarrett, Mulatu Astatke, Chilly Gonzales, Leonard Cohen, Emahoy Tsegué-Maryam Guèbrou, Merzbow (en) , Pharoah Sanders, Trentemøller, Lhasa de Sela, Bonga, Pink Floyd, Erik Satie, Animal Collective (en) , Radiohead, Portishead, Aphex Twin, Cat Power, Moodymann, Oneohtrix Point Never, Laraaji, Richie Hawtin, Mount Kimbie (en) , Console, Ahmad Jamal, Dave Brubeck, Ellen Allien, Nino Ferrer i Ellen Arkbro
Obra
Obres destacables (2011) Space Is Only Noise (en)
Lloc web	nicolasjaar.net

Nicolas Jaar el 2017

Discografia

Àlbums

• 2011: Space Is Only Noise^[5]
• 2013: Psychic (amb Darkside i el guitarrista Dave Harrington)^[6]
• 2016: Sirens^[7]
• 2018: 2012–2017 (com Against All Logic)
• 2020: Cenizas^[8]

Singles i EP

• 2008: The Student
• 2010: Russian Dolls
• 2010: Marks & Angles
• 2010: Time for Us / Mi mujer
• 2010: Edits LP
• 2010: Love You Gotta Lose Again
• 2011: Nico’s Bluewave Edits
• 2011: Don't Break My Love
• 2011: Darkside (amb el guitarrista Dave Harrington)
• 2015: Nymphs II
• 2015: Nymphs III
• 2015: Fight (Nymphs IV)
• 2020: Illusions of Shameless Abundance (com Against All Logic)^[9]

Bandes Sonores

• 2015: Pomegranates (bootleg d'El color de la magrana)^[10]
• 2015: Dheepan (Palma d'Or Festival de Cannes 2015)

Referències

1. «MoMA PS1, Pitchfork Present Nicolas Jaar in NYC». Pitchfork.com, 31-01-2012. [Consulta: 6 desembre 2017].
2. «Nicolas Jaar». Resident Advisor. [Consulta: 24 juliol 2019].
3. «Nicolas Jaar convida a un viatge introspectiu». El Nacional, 09-11-2018. [Consulta: 24 juliol 2019].
4. «Los tres lados de Nicolás Jaar», 10-01-2017. [Consulta: 24 juliol 2019].
5. «Nicolas Jaar». Discogs. [Consulta: 24 juliol 2019].
6. Verdú, Daniel «El lado orgánico de Nicolas Jaar». El País [Madrid], 11-11-2013. ISSN: 1134-6582.
7. «Sentit i sensibilitat». Sónar Barcelona 2017. Arxivat de l'original el 2019-07-24. [Consulta: 24 juliol 2019].
8. «Nicolas Jaar anuncia nuevo álbum, "Cenizas", y estrena "Sunder"». MondoSonoro, 12-03-2020. [Consulta: 3 abril 2020].
9. «A.A.L. (Against All Logic), crítica de Illusions Of Shameless Abundance». MondoSonoro, 13-02-2020. [Consulta: 3 abril 2020].
10. «‘Pomegranates' de Nicolas Jaar tendrá una edición en vinilo». Vice, 24-08-2018. [Consulta: 24 juliol 2019].