La neurorehabilitació és un procés clínic complex dirigit a restituir, minimitzar i/o compensar les alteracions funcionals aparegudes en la persona afectada per una discapacitat a conseqüència d'una lesió del sistema nerviós.[1]
Quan apareix una gran discapacitat, com la que en resulta d'una lesió medul·lar o d'un dany cerebral sever, es veuen alterades sobtadament les capacitats, l'estil de vida i els projectes de qui la pateix, alhora que també s'afecta profundament el seu àmbit familiar. Com resposta a aquesta situació sobrevinguda, cal establir l'aprenentatge d'una "nova manera de viure", tant en la seva dimensió física, com psíquica i social.
En aquest context, la neurorehabilitació té per objectiu influir positivament en les aptituds i les actituds de la persona amb discapacitat i del seu entorn afectiu; en les aptituds, per aconseguir en cada cas el major grau d'autonomia personal possible, i en les actituds, per procurar restablir l'autoestima i una disposició emocional constructiva capaç d'adaptar-se a la nova situació i potenciar els recursos personals, per tal d'assolir una reinserció social activa i satisfactòria. Per tal que la neurorehabilitació sigui efectiva i de qualitat, ha de ser:
- Holística. Ha de tenir en compte tant els aspectes físics i cognitius, com els psicològics, socials i culturals que incideixen en la personalitat del pacient, la seva etapa evolutiva i el seu estil de vida, així com en la seva família.
- Orientada al pacient. Desenvolupant en cada cas estratègies assistencials centrades en el pacient i el seu grup familiar.
- Integradora. Els plans assistencials han d'estar dissenyats i executats per equips multidisciplinaris constituïts per professionals motivats, altament capacitats i entrenats en el treball interdisciplinari.
- Participativa. Cal comptar amb la cooperació activa del pacient i llur família; sent imprescindible per això una correcta informació i una òptima relació de confiança amb l'equip terapèutic.
- Ecològica. La intervenció terapèutica ha de tendir a dotar al pacient de la màxima autonomia possible procurant limitar en cada cas les dependències assistencials o tecnològiques a les imprescindibles.
- Continuada. S'haurà de tenir en compte les diferents necessitats del pacient al llarg de tota la seva vida; garantint la continuïtat assistencial des de la fase inicial d'instauració de la lesió, fins a les complicacions possibles en les fases posteriors.
- Resolutiva. Ha de disposar dels mitjans humans i materials més adequats per resoldre eficaçment, en cada situació, els problemes de cada pacient.
- Permeable a l'entorn social. Caldrà cercar en cada cas les respostes adaptades a les característiques específiques de la comunitat; alhora que influir en la creació de recursos socials que afavoreixin la millor inserció social possible de la persona amb discapacitat.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
