Nefertkau III

Nefertkau III (Nfr.t k3.w) va ser una princesa egípcia de la IV Dinastia. Possiblement era filla de Meresankh II i Horbaef. Si és així, era neta del rei Khufu.^[1] Baud ha proposat que Nefertkau fos una filla de Khufu.^[2]

Nefertkau III

Biografia
Naixement	mil·lenni III aC
Mort	mil·lenni III aC
Altres
Títol	Princesa
Cònjuge	Iynefer II
Pares	Horbaef   i Meresankh II

Nefertkau tenia els títols de Filla del Rei del seu cos i Sacerdotessa de Neith, segons es pot saber gràcies a una escena de la capella de la seva tomba. Estava casada amb un funcionari anomenat Iynefer. Nefertkau i Iynefer van tenir una filla també anomenada Nefertkau i dos o tres fills.^[3] Strudwick ha suggerit que Iynefer podria haver estat un fill de Khufu. Segons la interpretació de les relacions familiars, Nefertkau podira haver-se casat tant amb el seu oncle com amb el seu germà.^[2]

Tomba

Neferkau en jeroglífic

Nefertkau i Iynefer van ser enterrats a la tomba G 7820, que forma part d'una doble mastaba. La tomba es troba al camp oriental de la necròpolis de Guiza.^[4]

Capella

Les escenes mostren Nefertkau III i el seu marit. En una escena s'hi mostra una nena petita entre els seus pares amb la inscripció "la seva filla Nefertkau". A la mateixa escena hi ha un nen petit davant del seu pare, però no s'hi registra cap nom. En una altra escena s'hi representen dos nens petits i un home una mica més gran amb Iynefer. Els dos nens petits són fills i la figura més gran pot ser una representació del seu fill gran.^[3]

Fosses funeraris

S'hi van construir dues fosses funeraris. Es creu que el marit va ser enterrat a la fossa etiquetat com a G 7820A, mentre que Nefertkau probablement va ser enterrada a la fossa G 7820B. A la G 7820A no s'hi van trobar rastres de cap fèretre i no hi havia cap pou canopi ni un recés. A G 7820B tampoc no s'hi van trobar rastres de cap fèretre, però hi havia un pou canopi a l'angle sud-est de la cambra funerària.^[3]

Referències

1. Dodson i Hilton, 2004.
2. Flentye, 2006, p. 133-143.
3. Reisner, 1955, p. 107-109.
4. Malek, Moss i Porter, 1974.

Vegeu també

• La dona a l'Antic Egipte.

Bibliografia

• Dodson, Aidan; Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2004. ISBN 0-500-05128-3.
• Flentye, Laurel «The development of the Eastern and GIS Cemeteries at Giza during the Fourth Dynasty. The relationship between architecture and tomb decoration» (en anglès). The Old Kingdom Art and Archaeology. Proceedings of the Conference held in Prague, May 31–June 4, 2004. Miroslav Bárta, 2006.
• Malek, Jaromir; Moss, Rosalind L. B.; Porter, Bertha. Topographical Bibliography of Ancient Egyptian Hieroglyphic Texts, Statues, Reliefs and Paintings (en anglès). vol. 5. Griffith Institute, 1964. ISBN 978-0900416101.
• Reisner, George Andrew. A history of the Giza Necropolisː The Tomb of Hetep-Heres the Mother of Cheops: A Study of Egyptian Civilization in the Old Kingdom (en anglès). vol. II. Harvard University Press, 1955.