Narrema

Un narrema és la unitat mínima d'un text narratiu, definit per analogia a un fonema o altres unitats mínimes d'anàlisi de la llengua. El concepte va ser introduït per Eugene Dorfman i es refereix a un conjunt de frases que actuen amb un sentit global i conformen una part de l'acció o estructura del text, segons la descomposició de la narratologia.^[1] El narrema actua com a nucli de tot el text,^[2] ja que projecta des d'ells la resta d'esdeveniments, personatges i ambientacions de la història. El terme va ser popularitzat per Henri Wittmann.^[3]

Referències

1. Cotrait, René «Eugène Dorfman, The Narreme in the Medieval Romance Epic. An Introduction to narrative Structures. Avant-propos de Pierre Guiraud». Bulletin hispanique, 72, 1, 1970, pàg. 171–179.
2. «Diccionario de teoría de la narrativa 84-95136-94-5» (en anglès). [Consulta: 24 agost 2021].
3. «Théorie des narrèmes et algorithmes narratifs» (en anglès). Poetics, 4, 1, 01-03-1975, pàg. 19–28. DOI: 10.1016/0304-422X(75)90003-0. ISSN: 0304-422X.