punt inferior de la vertical d'un sistema de referència, oposat al zenit From Wikipedia, the free encyclopedia
El nadir (de l'àrab ندير nadir o نظير nathir, 'oposat') és la intersecció entre la vertical de l'observador i l'esfera celeste que queda per sota de l'observador.[1] O siga, si imaginem una recta que passa pel centre de la Terra i per la nostra ubicació en la seua superfície, el nadir es troba sobre eixa recta, per sota dels nostres peus.[2]
Diagrama mostrant la relació entre l'observador, el zenit, el nadir i els diferents horitzons.
En direcció contrària, just per sobre de l'observador, es troba el zenit,[3] que seria el nadir per a un observador situat en un punt antípoda de la nostra ubicació.
En medicina, el nadir s'usa per fer referència al recompte hematològic (leucòcits, eritròcits i plaquetes) més baix per a un pacient donat en un període determinat. Per exemple, alguns pacients en tractament amb quimioteràpia tindran un recompte de neutròfils nadir una setmana després de començar el tractament definit a causa de la supressió de la medul·la.[4]
En literatura, el nadir és el moment en què l'heroi arriba al seu punt més baix moralment.
En cinema es diu nadir al tipus de plànol pres des de baix del subjecte de forma vertical. Una llum nadiral consisteix a il·luminar una figura de baix a dalt i aconseguir una il·luminació tètrica i esgarrifós (o bé provinent de fonts de llum com les fogueres).
En astrologia assenyala el punt més baix d'una carta natal, també anomenat en llatí Imum Coeli (Fons del Cel), que coincideix amb la cúspide de la casa IV.
En arquitectura és una pedra vertical col·locada per assenyalar un punt important, si es col·loquen dos nadirs prou a prop el nadir en si, perd sentit des del punt de vista arquitectònic i es torna en columna, el que importa ara és l'espai entre els nadirs, (cosa que es camina), és el primer esbós d'una porta, només caldrà afegir una pedra horitzontal (azimut) per crear un dolmen; que és l'essència de l'arquitectura des del punt de vista constructiu.
