Nacionalitat uruguaiana

La nacionalitat uruguaiana (castellà: nacionalidad uruguaya) es basa principalment en criteris d'ius soli. Els requisits per a l'obtenció de la ciutadania uruguaiana estan recollits en la Constitució, secció III, capítol I. La doble o múltiple nacionalitat és legal a l'Uruguai.^[1]

Tipus de ciutadans

Hi ha dos tipus de ciutadans: els naturals i els legals.

Ciutadans naturals

És un ciutadà natural:

1. El nascut a l'Uruguai, fill de pare o mare uruguaians.
2. El nascut a l'Uruguai, fill de pares estrangers, excepte si els progenitors es troben al país per qüestions de servei diplomàtic.
3. El nascut a l'estranger, si un dels seus pares (o ambdós) és uruguaià.

Ciutadans legals

És un ciutadà legal aquell que obté la nacionalitat després del seu naixement. En aquest cas es requereix un examen de llengua castellana per a demostrar que la persona pot comunicar-se en l'idioma local amb certa fluïdesa. S'aplica en els següents tres casos:

1. Després d'invertir una gran suma de diners a l'Uruguai o contribuir a la ciència, a l'art o la indústria nacional durant tres anys ininterromputs de residència.
2. Contreure matrimoni amb un ciutadà uruguaià dona dret a residència al país. Després de cinc anys es pot sol·licitar la nacionalitat, quantitat de temps que es redueix a tres anys si l'estranger té fills nascuts a l'Uruguai.
3. Per gràcia de l'Assemblea General de l'Uruguai a persones que hagin reunit mèrits suficients o hagin realitzat alguna contribució destacada al país.

Referències

1. Text de la Constitució de l'Uruguai (en castellà)