matemàtic soviètic From Wikipedia, the free encyclopedia
Naüm Ahiezer (rus: Наум Ильич Ахиезер) (Txerikov, 6 de març de 1901 - Khàrkiv, 3 de juny de 1980) va ser un matemàtic soviétic.
Nom original | (ru) Наум Ильич Ахиезер |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 6 març 1901 Txerikov (Imperi Rus) |
Mort | 3 juny 1980 (79 anys) Khàrkiv (Unió Soviètica) |
President Societat Matemàtica de Khàrkiv | |
1947 – ← Dmitri Sintsov | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Kíiv (1922–1924) |
Tesi acadèmica | Аэродинамические исследования (1928 ) |
Director de tesi | Dmitri Grave |
Activitat | |
Camp de treball | Anàlisi matemàtica, anàlisi funcional, teoria de l'aproximació i teoria de funcions |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Institut Verkin de Física i Enginyeria de Baixa Temperatura (1963–) Universitat de Khàrkiv (1947–1980) Institut d'Enginyeria de l'Energia de Moscou (1943–1947) Universitat Tècnica nacional de Kazajistan (1941–1943) Universitat de Khàrkiv (1933–1941) Universitat de Kíiv (1928–1933) |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Boris Levitan i Yuri Vladimirovich Gandel (en) |
Família | |
Germans | Aleksander Akhiezer |
Premis | |
Nascut a la província de Mogilev (actual Belarús), va estudiar a la universitat de Kíiv on es va graduar el 1924 i va ser deixeble de recerca de Dmitri Grave des de 1925 fins a 1928.[1] Fins al 1933 va treballar a la universitat de Kíiv i a l'Institut d'Aviació de Kíev i, en aquest any es va traslladar a la universitat de Khàrkiv per dirigir el seu Institut de Recerca de Matemàtiques i Mecànica.[2] En aquesta ciutat va establir una estreta amistat personal i científica amb els matemàtics Boris Levin i Mark Krein.[3]
Durant l'ocupació nazi de la Segona Guerra Mundial, va ser destinat al Institut Miner i Metal·lúrgic d'Alma-Ata (al actual Kazakhstan) (1941-1943) i e l'Institut d'Enginyeria de l'Energia de Moscou (1943-1947).[2] El 1947 va retornar a la universitat de Khàrkiv, de on ja no es va bellugar més, essent el cap del departament de teoria de funcions, de física matemàtica i d'enginyeria física i tecnològica.[4]
Ahiezer va treballar sobre tot en teoria de les funcions i, més en concret, en teoria de l'aproximació. El teorema que porta el seu nom:
és un resultat important en aquest camp.[5] També va fer aportacions importants en els camps de les equacions integrals[6] i dels polinomis ortogonals.[7]
Va publicar unes cent-cinquanta obres científiques,[8] entre les quals hi ha les conegudes monografies sobre operadors lineals en espais de Hilbert, sobre transformades integrals i sobre càlcul de variacions. També va liderar el gran esforç d'editar les obres de Serguei Bernstein en quatre volums.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.