Mutasarrifat de Mont Líban

El mutassarrifat de Mont Líban^[1][2][3] (àrab: متصرفية جبل لبنان, mutaṣarrifiyyat Jabal Lubnān; turc: Cebel-i Lübnan Mutasarrıflığı) fou una subdivisió de l'Imperi Otomà creada després de les reformes del Tanzimat. Després de 1861 va existir un territori autònom al Mont Líban, amb un mutassàrrif (literalment «plenipotenciari») cristià al front, que fou creat sota pressió europea, com a pàtria pels maronites, després de les massacres de 1860.

Mutasarrifat de Mont Líban

Fronteres polítiques de la Síria otomana el 1914.
Tipus	Mutasarrif, estat desaparegut i privileged Ottoman province (en)
Localització
33° 50′ 00″ N, 35° 46′ 00″ E
Capital	Dayr al-Kamar
Dades històriques
Anterior	Principat del Líban
Creació	1861
Dissolució	1918
Següent	Administració del Territori Enemic Ocupat

Història

Antecedents

Quan l'Imperi Otomà va començar a declinar, l'estructura administrativa va estar sota pressió. Després de conflictes i lluites entre els maronites i els drusos, els representants de les potències europees van proposar al sultà Abdülmecid I que el Líban fos dividit en dues seccions, una cristiana i una drusa. La Sublime Porte finalment, va ser obligat a abandonar els seus plans per un govern directe del Líban, i el 7 de desembre de 1842, el sultà va adoptar la proposta del príncep Metternich i va demanar a Assad Pasha, el governador de Beirut, de dividir el Mont Líban, en dos districtes: el districte nord sota un caimacam cristià, i el districte del sud sota un caimacan drus, ambdós escollits entre els líders tribals. Tots dos oficials dependrien del governador de Sidon, que residia a Beirut.^[4][5]

Guerra civil de 1860

El 22 de maig de 1860, un petit grup de maronites va disparar a un grup de drusos a l'entrada a Beirut, matant-ne un i ferint-ne un altre. Això va provocar un torrent de violència que es va estendre a través del Líban. En només tres dies, del 29 al 31 de maig, uns 60 pobles van ser destruïts en les proximitats de Beirut.^[4] 33 cristians i 48 drusos van ser assassinats.^[6] El mes de juny els disturbis s'havien estès a les "poblacions mixtes" del sud del Líban i de l'Antilíban i cap a Sidó, Hasbaya, Rashaya, Deir al-Qamar, i Zahle. Els pagesos drusos van assetjar els monestirs catòlics i les missions, els van calar foc i van matar-ne els monjos.^[4] França va intervenir en favor de la població local cristiana i Gran Bretanya, en favor dels drusos, després d'unes matances en què més de deu mil cristians van ser assassinats.^[7][8]

Creació del Mutasarrifat

El 5 de setembre de 1860, una comissió internacional composta de França, Gran Bretanya, Àustria, Prússia, Rússia i l'Imperi Otomà es va reunir per investigar les causes dels fets de 1860 i recomanar un nou sistema administratiu i judicial per al Líban que evités la repetició d'aquest tipus d'esdeveniments. El 1861 pel "Règlement Organique", el Mont Líban va ser provisionalment separat de l'eyalat de Damasc i es van reunir sota un governador anomenat mutasarrif (governador) designat pel sultà otomà (i que no podia ser libanès però havia de ser cristià), amb l'aprovació de les potències europees. El Mont Líban es va convertir en un mutassarrifat semiautònom.^[9][10] El setembre del 1864, l'estatut es va convertir en permanent.^[9][11][12] El mutassarrif va ser assistit per un consell administratiu de dotze membres de les diferents comunitats religioses en el Líban. Cada un dels sis grups religiosos que habitaven al Líban (maronites, drusos, sunnites, xiïtes, ortodoxos grecs i melquites) elegien dos membres del consell.^[8][9]

Aquest sistema de mutassarrifat va durar des de 1861 fins a 1918,^[13] encara que va ser de facto suprimit per Djemal Pasha (un dels "tres paixàs" del lideratge otomà de la primera Guerra Mundial) el 1915, després de la qual va nomenar el seu propi govern.

Denominació

Els membres de la comissió internacional van buscar molts noms per a la nova divisió administrativa i el seu governador. Molts títols es van considerar; Emir (أمير) va ser ràpidament rebutjat perquè era ofensiu per a la Porta Otomana (Emir era un títol del sultà otomà) i era una reminiscència del sistema d'Emirats que els otomans van lluitar per abolir. Vali (والي) també va caure de la consideració perquè els membres de la comissió volia fer evident la importància de la classificació del nou títol, que era superior que el de governador otomà dels vilayets generals; "Governador" (حاكم) també es va abandonar perquè van pensar que el títol era molt comú i generalitzat. La comissió també va rumiar sobre el títol de "President" (رئيس جمهورية), però la denominació no va ser aprovada pel govern otomà. Després de dues setmanes de deliberació, el terme francès plénipotentiaire va ser acordat i la seva traducció turca, mutasarrıf, va ser adoptada com a nou títol de governador i de la divisió, que es va denominar en àrab com la mutasarrifiyah del Mont Líban.^[14]

Llista de mutasarrıfs

Vuit mutasarrıfs van ser nomenats i van governar segons les regulacions bàsiques del mutassarrifat que es va emetre l'any 1861, modificada a continuació per la reforma de 1864. Aquests van ser:

Període	Nom	Nom de naixement	Confessió / Religió	Notes
1861-1868	Davud Pasha	Garabet Artin Davoudian	Armeni Catòlic	Armeni otomà d'Istanbul
1868-1873	Franko Pasha	Nasri Franco Coussa	Grec Catòlic (Melquita)	Sirià d'Alep
1873-1883	Rüstem Pasha	Rüstem Mariani	Catòlic Romà	Italià de Florència, naturalitzat ciutadà otomà
1883-1892	Wassa Pasha	Pashko Vasa Shkodrani	Albanès Catòlic	Albanès de Shkodër
1892-1902	Naoum Pasha	Naum Coussa	Grec Catòlic (Melquita)	Sirià, fillastre del segon mutassarrif Nasri Franco Coussa (Franko Pasha)
1902-1907	Muzaffer Pasha	Ladislas Czaykowski	Catòlic Romà	Polonès
1907-1912	Yusuf Pasha	Youssef Coussa	Grec Catòlic (Melquita)	Sírià, fill del segon mutassarrif Nasri Franco Coussa (Franko Pasha)
1912-1915	Ohannes Pasha	Ohannes Kouyoumdjian	Armeni Catòlic	Armeni otomà

Llista de Governants

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial el 1914, Djemal Pasha no va tardar en ocupar militarment el Mont Líban i revocar el sistema de mutasarrifat. Va nomenar al mutasarrıfs durant aquest període que foren simples governadors a les seves ordres. Els governants van ser:

• - 30 Sep 1918 Mümtaz Bey 30 Sep 1918 - 7 Oct 1918 Ömer al-Dauk
• Ali Münif Bey (després Ali Münif Yeğenağa) 1915-1916
• Ismail Bey (després Ismail Haqqi) 1916-1918
• Mümtaz Bey, 1918 ^[13]
• Ömer al-Dauk, 1918

El 7 d'octubre els francesos van desembarcar a Beirut i van ocupar Mont Liban que va romandre sota ocupació fins que fou creat l'estat de Grand Líban amb el Mont Líban, Trípoli de Síria, Sidó, Tir, el sud del modern Líban i la vall de la Bekaa, sota mandat francès. Els governadors militars del Mont Líban sota ocupació francesa foren:

• 7 d'octubre de 1918 - 19 de novembre de 1918 Marie Antoine Philpin de Piépape
• 19 de novembre de 1918 - 21 de novembre de 1919 Jules Camille Hamelin
• 21 de novembre de 1919 - 1 de setembre de 1920 François Georges Barb

Dades demogràfiques

La població total l'any 1895 es va valorar en 399.530, amb 80.234 (20.1%) musulmans i 319.296 (79.9%) cristians.^[15] En 1913, el total de la població, es va valorar en 414.747, amb 85,232 (un 20,6%) musulmans i 329.482 (79.4%) els cristians.^[15]

Censos de 1895 i 1913

Font:^[15]

Religió	1895	%	1913	%
Sunnita	13.576	3.5	14,529	3.6
Xiïta	16.846	4.3	23,413	5.5
Drusa	49.812	12.5	47,290	11.3
Maronita	229.680	57,5	242,308	58,3
Melquita	34.472	8.5	31,936	7.7
Ortodoxa Grega	54.208	13.5	52,536	12.8
Altres Cristians (principalment protestants)	936	0.3	2,882	0.7
Població Total	399.530	100	414.747	100

Galeria

• 
  Davud Pasha, primer mutasarrıf des del 1861 fins a 1868.
• 
  Pashko Vasa, també conegut com Wassa Pasha, mutasarrıf de 1883 a 1892.
• 
  Ohannes Pasha Kouyoumdjian, mutasarrıf des de 1912 fins a 1915.
• 
  Soldats libanesos durant el període del Mutasarrifat de Mont Líban
• 
  Ali Münif Bey, governador del Mont Líban durant la primera Guerra Mundial.

Mapes

• 
  Mapa de 1862
• 
  Mapa de 1893
• 
  Mapa de 1907

Referències

1. Fisk, Robert; Debevoise, Malcolm; Kassir, Samir Beirut. University of California Press, 2010, p. 94. ISBN 978-0-520-25668-2.
2. Salwa C. Nassar Foundation. Cultural resources in Lebanon. Beirut: Librarie du Liban, 1969, p. 74.
3. Winslow, Charles. Lebanon: war and politics in a fragmented society. Routledge, 1996, p. 291. ISBN 978-0-415-14403-2.
4. Lutsky, Vladimir Borisovich. «Modern History of the Arab Countries». Progress Publishers, 1969. [Consulta: 12 novembre 2009].
5. United States Library of Congress - Federal Research Division. Lebanon A Country Study. Kessinger Publishing, 2004, p. 264. ISBN 978-1-4191-2943-8.
6. Ceasar E. Farah. Politics of Interventionism in Ottoman Lebanon, 1830-1861. I.B.Tauris, 2000, p. 564. ISBN 978-1-86064-056-8 [Consulta: 30 juny 2013].
7. Fawaz, Leila Tarazi. Occasion for War: Civil Conflict in Lebanon and Damascus in 1860. illustrated. I.B.Tauris & Company, 1995, p. 320. ISBN 978-1-86064-028-5.
8. U.S. Library of Congress. «Lebanon - Religious Conflicts». countrystudies.us. [Consulta: 23 novembre 2009].
9. Lutsky, Vladimir Borisovich. «Modern History of the Arab Countries, sections 11-12».
10. The Origins of the Lebanese National Idea, 1840-1920^{[Enllaç no actiu]}, p. 99.
11. Encyclopedia of the Ottoman Empire^{[Enllaç no actiu]}, p. 414.
12. The Arabs of the Ottoman Empire, 1516-1918: A Social and Cultural History, pp. 181-182.
13. el-Mallah, Abdallah. «The system of Moutasarrifiat rule». abdallahmallah.com. Arxivat de l'original el 2010-12-31. [Consulta: 16 novembre 2009].
14. عهد المتصرفين في لبنان، لحد خاطر: "لماذا سُميت المتصرفيّة"، صفحة: 11-12 (Arabic)
15. Joseph Chamie. Religion and Fertility: Arab Christian-Muslim Differentials. CUP Archive, 1981-04-30, p. 29. ISBN 978-0-521-28147-8 [Consulta: 28 juny 2013].

Vegeu també

• Vilayet de Beirut
• Mutasarrifat de Jerusalem