museu a Manises From Wikipedia, the free encyclopedia
El Museu de Ceràmica de Manises (MCM) és un museu etnològic públic de titularitat municipal que depèn de l'Ajuntament de Manises.[1] És un museu monogràfic de ceràmica, centrat sobretot en la de Manises i en concret la ceràmica dels segles XIV al XX, així com ceràmica contemporània de creació, que s'obtenia dels guanyadors del Concurs Nacional de Ceràmica de Manises.[2]
 Façana del Museu de Ceràmica de Manises | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | ceramics museum (en)   |
| Història | |
| Creació | 1967 |
Esdeveniment significatiu | |
| 1985-1987 | ampliació
|
| Activitat | |
| Àmbit | Museu Comarcal |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Gerent/director | Sara Blanes Ibáñez |
| Part de | Xarxa de Museus Etnològics Locals |
| Altres | |
| Transport públic | Estació de Metro de Manises |
| Lloc web | Museu de Ceràmica de manises |
El museu va ser inaugurat el 26 de novembre de l'any 1967[3] tenint com a peces d'exposició els objectes d'art i ceràmica llegats a l'Ajuntament per José Casanova Dalfó i Pilar Sanchis Causa.[4] El museu era conegut en aquell moment com a Museu Municipal Casanova Dalfó - Sanchis Causa".[3]
Dins dels actes organitzats per a la inauguració del museu es va obrir el II Concurs de Ceràmica organitzat per l'Obra Sindical d'Artesania.[3][5][6][7]
Com a part del llegat d'aquest matrimoni a l'Ajuntament de Manises hi havia una casa senyorial del segle XVII, utilitzada per aquest matrimoni com a residència d'esbarjo a Manises, que es va transformar a la seu del museu, així com una extensa col·lecció de peces de ceràmica que matrimoni havia anat adquirint al llarg del temps.[8][9]
L'acceptació del llegat va tenir lloc a la sessió plenària del 7 de març de 1962, en què també es va decidir donar el nom de José Casanova Dalfó a un dels carrers de Manises.[10][11]
En aquesta primera època del museu, cal destacar que a les seves instal·lacions a més de les peces de ceràmica llegades que conformaven en aquell moment la col·lecció permanent, es van acollir els llibres de la Biblioteca Municipal de Manises, que va estar instal·lada diversos anys a les dependències del Museu.[12]
Al llarg dels anys el museu ha patit canvis que l'han portat fins a la seva consolidació el 1983.[13] Cada etapa de la història del museu està caracteritzada per l'activitat desenvolupada pel director d'aquell moment, així hem de destacar la tasca de gran part d'ells per ampliar els fons del museu, com és el cas de José Royo Villar (director de 1970-1977), que ho va dur a terme bé amb la recuperació de peces de ceràmica, generalment fragments, enterrades al subsòl de la ciutat per evitar la seva espoliació, bé fomentant l'arribada de peces a través de donacions, per a això va establir contactes amb empreses de ceràmica i veïns de Manises.[14]
Ja als anys 80 del segle XX se centra més la preocupació en la catalogació de peces i organització de l'exposició permanent, destacant la tasca de Josep Pérez Camps (director de 1984-2013)[15]
Actualment, i de la mà de la seva directora Sara Blanes Ibáñez (directora des del 2013),[16] el projecte museístic se centra en l'adaptació del MCM a les noves funcions dels museus ia les necessitats recents del públic, apostant per un Museu com a lloc on es combinin l'entreteniment i l'aprenentatge, a través de l'organització d'activitats de caràcter divers però amb un objectiu comú: implicar la comunitat i que el Museu es converteixi en un projecte no sols institucional, sinó també social.[10]
L'any 2017 va entrar a formar part de la Xarxa de Museus Etnològics Locals, coordinada pel Museu Valencià d'Etnologia.[17]
El Museu de Ceràmica de Manises està ubicat en un edifici del segle XVIII, ubicat al carrer Sagrario 22, que no presenta catalogació com a edifici però sí que la té un retaule ceràmic de la Santíssima Trinitat que es pot veure a la seva façana principal. L'edifici està compost per dos immobles annexos que formen una única edificació.19
Va ser llegada a l'Ajuntament de Manises pels seus darrers propietaris, José Casanova Dalfó i Pilar Sanchis Causa amb la intenció de ser destinada a museu municipal.[17]
A finals dels anys 80 del segle XX es va fer una ampliació del museu utilitzant l'espai que antigament ocupava el pati posterior de la casa. La seva construcció és fruit de la necessitat de reforma i ampliació del Museu que, després d'un primer projecte fallit el 1975, va donar lloc a un nou projecte arquitectònic redactat pels arquitectes Vicent J. Lerma Rodrigo i José R. Sanchis Solsona l'any 1983 i executat finalment entre 1985-1987.[18]
L'any 2017 es va plantejar novament la necessitat d'ampliar l'espai expositiu i de serveis del museu, per a això l'Ajuntament va comprar un edifici adjacent.[19][20]
La col·lecció inicial del Museu de Ceràmica de Manises la van constituir els objectes d'art i ceràmica que, juntament amb l'edifici, van arribar a l'Ajuntament de Manises per José Casanova Dalfó i Pilar Sanchis Causa. Es tractava d'un conjunt heterogeni d'obres entre les quals hi havia peces de ceràmica, així com de vidre i metall, pintures, etc.[10]
Pel que fa al fons de ceràmica, hi havia una bona mostra de peces del segle xix i de finals del segle xx. Tot i això, eren escasses les obres dels segles XV al XVIII i de principis del segle XX.[21] Amb els anys, l'incipient repertori ceràmic ha crescut i s'ha especialitzat amb un objectiu: formar una col·lecció representativa de cadascun dels períodes pels quals ha travessat la producció de ceràmica a Manises durant els seus més de 700 anys d'activitat ininterrompuda.[1]
Des del 1972, els fons augmenten regularment per la celebració del Concurs Nacional de Ceràmica de Manises, certamen que l'any 1993 es va convertir en Biennal Europea de Ceràmica i des del 2001 és una biennal de caràcter internacional. Les obres premiades a les diferents edicions d'aquests concursos passen a ser propietat de l'Ajuntament de Manises i ingressen al Museu per a la seva conservació.[10]
La col·lecció permanent del museu es pot organitzar en dos blocs, per una banda hi ha la col·lecció de peces de ceràmica en si, i per altres la col·lecció d'eines per a la fabricació d'aquesta ceràmica.[1][10]
El resultat és un patrimoni ceràmica de més de 5.500 peces produïdes principalment a Manises, amb una cronologia que comprèn des del segle XIV fins al XX, així com ceràmica contemporània de creació i un conjunt de 1.400 eines i utensilis utilitzats en els processos de fabricació i decoració de la ceràmica a la localitat. A més, el Museu alberga, per la seua importància i influència en la ceràmica local, mostres de produccions no exclusivament manisseres: taulelleta polícroma procedent de fàbriques de la ciutat de València, peces confeccionades a l'Alcora i, dins de l'apartat de ceràmica d'art, obres dels artistes Alfons Blat i Arcadi Blasco i una representació dels treballs premiats a la Biennal Internacional de Ceràmica de Manises.[10]
El museu organitza a més a més una sèrie d'activitats al llarg de l'any entre les quals destaquen:
A finals del mes de novembre del 2017, el Museu de Ceràmica de Manises complia 50 anys de vida des que va obrir les portes el 1967. Mig segle durant el qual ha desenvolupat de manera ininterrompuda la seva activitat i ha dotat Manises d'un espai de recuperació , conservació, investigació, exposició i difusió de la qual, fins fa unes dècades, va ser la seva ocupació fonamental: la ceràmica.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
