Mur de les Lamentacions

El Mur de les Lamentacions (hebreu: הַכֹּתֶל הַמַעֲרָבִי, Hakótel Hama'araví‎) és un mur de contenció, l'últim vestigi del Segon Temple de Jerusalem, l'edifici més sagrat del judaisme. Les restes que encara queden daten de l'època d'Herodes el Gran, qui ordenà construir grans murs al voltant del Mont del Temple o Esplanada de les Mesquites, que foren acabades pel seu net Herodes II Agripa ^[1] i destruïdes en gran part després del setge de Jerusalem de la Primera Guerra Judeoromana.^[2]

Infotaula edifici Mur de les Lamentacions
Epònim	Buraq
Dades
Tipus	Paret, jaciment arqueològic, lloc sagrat i atracció turística
Part de	al-Aqsa, mont del Temple i muralles de Jerusalem
Construcció	19 aC
Cronologia
	Isra i Miraj
Característiques
Estat d'ús	bon estat
Estil arquitectònic	arquitectura romana
Material	pedra calcària
Mesura	19 () × 488 () × 2,5 () m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Jerusalem
Localització	ciutat vella de Jerusalem
Banyat per	Gehenna
31° 46′ 37″ N, 35° 14′ 03″ E
Format per	Dung Gate (en) Iron Gate (en) Gate of the Inspector (en) Gawanmeh Gate (en) Cotton Merchants' Gate (en) Gate of the Chain (en) Ablution Gate (en) Western Wall Tunnel (en)
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1981 (5a Sessió)
Plànol
Lloc web	thekotel.org…

Actualment és un lloc de devoció dels creients jueus. Els jueus van al mur de les lamentacions, escriuen un desig o un perdó i l'entaforen entre les seves escletxes perquè es faci realitat.

Història

El Primer Temple, el Temple de Salomó, va ser construït al segle x aC, i destruït pels babilonis en el 587 aC. El Segon Temple, en tant, va ser reconstruït pels líders Zorobabel, Esdres i Nehemies l'any 536 aC a la tornada de l'Exili de Babilònia, i tornat a destruir pels romans l'any 70 dC, durant la Gran Revolta Jueva. De tal manera, cada temple es va mantenir en peu per uns 400 anys.

D'acord amb la història, quan les legions de l'emperador Vespasià van destruir el temple, només una part del mur exterior va quedar en peu. El llavors general Titus va deixar aquest mur perquè els jueus tinguessin l'amarg record que Roma havia vençut Judea (d'aquí el nom de Mur de les Lamentacions). Els jueus, però, ho van atribuir a una promesa feta per Déu, segons la qual sempre quedaria en peu almenys una part del sagrat temple com a símbol de la seva aliança perpètua amb el poble jueu. Els jueus han pregat davant d'aquest mur durant els últims dos mil anys, creient que aquest és el lloc accessible més sagrat de la Terra, ja que no poden accedir a l'interior de l'Esplanada de les Mesquites, que seria el més sagrat de tots. En tot cas, les oracions hebraiques enfront del mur no es limiten a les lamentacions. Es llegeix el llibre dels Salms i es realitzen cerimònies de Bar Mitsvà. Lloances i peticions (orals i escrites) són comuns i contínues.

Comunament enfront d'ell es lamenta la destrucció de la ciutat i la dispersió del poble hebreu, sent el divendres un dia d'especial intensitat. La tradició d'introduir un petit paper amb una pregària entre les escletxes del mur té diversos segles d'antiguitat. Entre els resos dels jueus s'inclouen les fervents súpliques a Déu perquè torni a la terra d'Israel, el retorn de tots els exiliats jueus, la reconstrucció del temple (el tercer), i l'arribada de l'era messiànica amb la vinguda del messies jueu.

El Mur de les Lamentacions és sagrat per als jueus a causa que és una de les poques parts que van quedar en peu després que els romans destruïssin el Temple de Jerusalem. El Mur Oriental i el Mur Sud també van sobreviure parcialment l'envestida romana, però el Mur Occidental està més proper al Sancto Sanctorum o Sant Santuari, el sector més sagrat del Temple al qual només podia accedir el Summe Sacerdot un cop l'any. A diferència del Mur Oriental i el Mur Sud, el Mur Occidental va esdevenir el lloc tradicional d'oració.

Vegeu també

• Dones del mur
• Benedicció sacerdotal

Referències

1. «2700 Year-Old Inscription Found in Archaeological Excavations in the City of David» (en anglès). Israel Antiquities Authority. [Consulta: 22 octubre 2013].
2. Flavi Josep, Guerra dels jueus VI.1.1