Muntanyes Bitterroot

Les Bitterroot (čkʷlkʷqin en salish ^[1]), és la part més gran de la serralada Bitterroot, part de les muntanyes Rocoses i el batòlit d'Idaho, situada a l'oest del panhandle d'Idaho i al nord-oest de Montana (Estats Units). Les muntanyes engloben una superfície de 4.862 milles quadrades (12.593 km²).

Aquest article tracta sobre la serra part de la massís. Si cerqueu les muntanyes entre Montana i Idaho de les que forma part aquesta cadena muntanyosa, vegeu «serralada Bitterroot».

Muntanyes Bitterroot

Tipus	serralada
Localització
Entitat territorial administrativa	Montana (EUA) i Idaho (EUA)
45° 53′ 23″ N, 114° 17′ 53″ O
Serralada	Serralada Bitterroot
Característiques
Altitud	309.590 cm
Punt més alt	Trapper Peak (en)  (309.590 cm )
Superfície	4.862 mi²

Les muntanyes limiten al nord amb Lolo Creek, al nord-est amb el Clark Fork, al sud amb el riu Salmon, a l'est amb el riu Bitterroot i la seva vall, i a l'oest amb els rius Selway i Lochsa.^[2] El seu cim més alt és Trapper Peak, a 10,157 peus (3,096 m).

Northern Bitterroot

Northern Bitterroot és la serra més al nord i més curta de les muntanyes Bitterroot. Les Northern Bitterroot engloben 4.841 km² (1.869 milles quadrades) i els seus dos cims més alts són el Rhodes Peak de 2.417 m (7.930 peus) i el Quartz Benchmark de 2.368 m (7.770 peus).^[3] Les Northern Bitterroot també contenen un petit contrafort: el Grave Creek Range. La serra de Grave Creek amida 679 km² (262 milles quadrades) i el seu cim més alt és el Petty Mountain de 2.216 m (7.270 peus).^[4]

Central Bitterroot

Central Bitterroot és la serra més al sud i més alta de les muntanyes Bitterroot. Les Northern Bitterroot engloben 7.752 km² (2.993 milles quadrades) i els seus dos cims més alts són el Trapper Peak (3.096 m, 10.157 peus) i El Capitan (3.043 m, 9.983 peus).^[5]

Les Northern Bitterroot també contenen un petit contrafort: els Como Peaks. La serra de Como Peaks abasta 79 milles quadrades (205 km²) i el seu cim més alt és l'esmentat El Capitan.

La controvèrsia Bitterroot

Swanson (2011) examina el paper crític de Guy M. Brandborg del Servei Forestal dels Estats Units, que va ser supervisor del Bosc Nacional Bitterroot entre 1935 i 1955. En insistir en la tala selectiva, va intentar protegir les conques hidrogràfiques i els hàbitats de vida salvatge que es veuen perjudicats per la tala a manta. Després de retirar-se el 1955, Brandborg va denunciar el Servei Forestal per desviar-se del seu model. Va llançar un atac públic, conegut com la "controvèrsia Bitterroot". Brandborg va pressionar per assegurar l'aprovació de la National Forest Management Act de 1976, que codificava el seu model.^[6]

Notes

1. «Intro to the Salish Language C, Series 1 Part 2». [Consulta: 3 maig 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-02-01. [Consulta: 5 maig 2022].
2. "Bitterroot Mountains". Canadian Mountain Encyclopedia. Bivouac.com.
3. Northern Bitterroot Range (en anglès).
4. Grave Creek Range (en anglès).
5. Central Bitterroot Range (en anglès).
6. Swanson, Frederick H. The Bitterroot and Mr. Brandborg: Clearcutting and the Struggle for Sustainable Forestry in the Northern Rockies (University of Utah Press, 2011).ISBN 978-1-60781-101-5