Municipiu

Un municipiu (de llatí municipium«municipi») és una subdivisió administrativa a Romania i Moldova, més o menys equivalent a ciutat.^[1]

A Romania, el 2001 a més de Bucarest, n'hi havia 92.^[2] No hi ha cap barem clar pel que fa a l'estat de municipiu, sol atorgar l'estatut a entitats de la població per damunt de 15.000 habitants que disposen d'una infraestructura urbana. Les altres entitats són classificades només mentre ciutats (orașe), o si no són nuclis urbans, comunes. Les ciutats són governades per un batlle i un consell municipal.

No hi ha cap subdivisió administrativa oficial de les ciutats. Tanmateix, de manera no oficial, els municipis poden dividir-se en barris (cartiere en Romanès). L'excepció és Bucarest, que té un estatut similar al d'un comtat, i es divideix oficialment en sis sectors administratius.

Moldova té tretze municipii, segons llei del 2002 les entitats que una funció important en el país en el sentit econòmic, social, cultural, científic, polític i administratiu, obtenen aquest estatut.

Municipii

Romania

Província	Abrev.	Ciutats	Any obtenció estatus
Alba	AB	Alba Iulia Aiud Blaj Sebeș	1938/1968 1994 1993 2000
Arad	AR	Arad	1925/1968
Argeș	AG	Pitești Câmpulung Curtea de Argeș	1968 1994 1995
Bacău	BC	Bacău Onești Moinești	1929[3]/1968 1968 2001
Bihor	BH	Oradea Beiuș Marghita Salonta	1925/1968 2003 2003 2001
Bistrița-Năsăud	BN	Bistrița	1979
Botoșani	BT	Botoșani Dorohoi	1968 1994
Brașov	BV	Brașov Făgăraș Codlea Săcele	1925/1968 1979 2000 2000
Brăila	BR	Brăila	1925/1968
Buzău	BZ	Buzău Râmnicu Sărat	1968 1994
Caraș-Severin	CS	Reșița Caransebeș	1968 1995
Călărași	CL	Călărași Oltenița	1968 1997
Cluj	CJ	Cluj-Napoca Turda Dej Câmpia Turzii Gherla	1925/1968 1968 1968 1998 2000
Constanța	CT	Constanța Mangalia Medgidia	1925/1968 1995 1994
Covasna	CV	Sfântu Gheorghe Târgu Secuiesc	1979 2000
Dâmbovița	DB	Târgoviște Moreni	1968 2003
Dolj	DJ	Craiova Băilești Calafat	1925/1968 2001 1997
Galați	GL	Galați Tecuci	1925/1968 1968
Giurgiu	GR	Giurgiu	1933-1938[3]/1968
Gorj	GJ	Târgu Jiu Motru	1968 2000
Harghita	HR	Miercurea Ciuc Gheorgheni Odorheiu Secuiesc Toplița	1979 2003 1968 2002
Hunedoara	HD	Deva Hunedoara Brad Lupeni Orăștie Petroșani Vulcan	1968 1968 1995 2003 1995 1968 2003
Ialomița	IL	Slobozia Fetești Urziceni	1979 1995 1995
Iași	IS	Iași Pașcani	1925/1968 1995
Ilfov	IF	Cap
Maramureș	MM	Baia Mare Sighetu Marmației	1968 1968
Mehedinți	MH	Drobeta-Turnu Severin Orșova	1933-1938[3]/1968 2000
Mureș	MS	Târgu Mureș Sighișoara Reghin Târnăveni	1925[3]/1968 1968 1994 1998
Neamț	NT	Piatra Neamț Roman	1968 1968
Olt	OT	Slatina Caracal	1979 1994
Prahova	PH	Ploiești Câmpina	1925/1968 1994
Satu Mare	SM	Satu Mare Carei	1929[3]/1968 1995
Sălaj	SJ	Zalău	1979
Sibiu	SB	Sibiu Mediaș	1925/1968 1968
Suceava	SV	Suceava Fălticeni Rădăuți Câmpulung Moldovenesc Vatra Dornei	1968 1994 1994 1995 2000
Teleorman	TR	Alexandria Roșiorii de Vede Turnu Măgurele	1979 1995 1968
Timiș	TM	Timișoara Lugoj	1925/1968 1934[3]/1968
Tulcea	TL	Tulcea	1968
Vaslui	VS	Vaslui Bârlad Huși	1979 1968 1995
Vâlcea	VL	Râmnicu Vâlcea Drăgășani	1968 1995
Vrancea	VN	Focșani Adjud	1934[3]/1968 2000
Bucarest	B	Bucarest	1925/1968

Dels disset municipii creats al 1925, quatre ja no formen part de Romania sinó de la República de Moldàvia: Cernăuți, Cetatea Albă, Chișenău i Bălți. Cluj I Oradea van perdre temporalment el títol el 1940 arran del Segon Premi de Viena, mentre va ser concedit a Odessa i Tiraspol durant el període del governorat de Transnistria. Els municipii més recents a Romania és del 2003 són Vulcan i Lupeni.

Moldova

Ciutats	Any obtenció estatus
Bălți	1995
Cahul	1998/2016
Ceadîr-Lunga	2016
ChișEnău	1995
Comrat	1998
Edineț	1998/2016
Hîncești	1998/2016
Orhei	1998/2016
Soroca	1998/2016
Strășeni	2016
Ungheni	1998/2016
Bender	1995
Tiraspol	1995

Chișinău, Tiraspol, Bălți i Bender van ser municipii des del 1995, i Comrat des del 1998. Cahul, Edineț, Hîncești, Orhei, Soroca i Ungheni van tenir l'estatus de 1998 a 2002, i el van tornar a obtenir el 2016. Căușeni, Taraclia, Batejaăsari, i Rîbnițun van tenir l'estatut de 1998 a 2002.

Referències

1. Lubenoff, Georg «Die Organisation der Lokalverwaltunge in Rumänien». Zeitschrift für, 1933, pàg. 118-153.
2. «LEGE nr.351 din 6 iulie 2001 privind aprobarea Planului de amenajare a teritoriului naţional - Secţiunea a IV-a Reţeaua de localităţi [LLEI núm.351, de 6 de juliol de 2001, d'aprovació del Pla Nacional d'Ordenació del Territori - Secció IV Xarxa de localitats]» (en romanès). M. Of, 09-11-2020. Arxivat de l'original el 2014-08-11 [Consulta: 8 maig 2022].
3. Han perdut l'estatut el 1938