Mujeres al borde de un ataque de nervios

Mujeres al borde de un ataque de nervios és una pel·lícula espanyola de Pedro Almodóvar, estrenada el 1988. El títol fa referència a un trastorn psiquiàtric que és lligat històricament a la histèria però que és ara vist en un context cultural com una forma de traumatisme.^[1]

Mujeres al borde de un ataque de nervios

Fitxa
Direcció	Pedro Almodóvar
Protagonistes	Carmen Maura Antonio Banderas Rossy de Palma Chus Lampreave Loles León Javier Bardem Julieta Serrano i Romero María Barranco Agustín Almodóvar Eduardo Calvo Fernando Guillén Imanol Uribe Kiti Mánver Ángel de Andrés López Joaquín Climent Asensio Mary González José Marco
Producció	Pedro Almodóvar i Agustín Almodóvar
Dissenyador de producció	Félix Murcia
Guió	Pedro Almodóvar
Música	Bernardo Bonezzi
Fotografia	José Luis Alcaine Escaño
Muntatge	José Salcedo
Productora	El Deseo
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	23 març 1988
Durada	90 min
Idioma original	castellà
Rodatge	Madrid
Color	en color
Format	1.85:1
Pressupost	700.000 $
Descripció
Gènere	comèdia, comèdia dramàtica i drama
Qualificació MPAA	R
Tema	suïcidi, terrorisme i amor romàntic
Lloc de la narració	Madrid
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1989) Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula jove (1988) Premis del Cinema Europeu a la millor actriu (1988) Premi Aspecte Especial de l'Acadèmia de Cinema Europeu a la millor direcció artística (1988) candidata internacional als Premis Oscar (1989)
Premis	Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula jove (1988) Premis del Cinema Europeu a la millor actriu (1988)

Argument

Ivan i Pepa, dos actors de doblatge, posen la seva veu a les grans estrelles del cinema i es juren amor etern cada matí en la penombra de l'estudi. Però Ivan abandona de sobte Pepa. Aquesta portarà la seva investigació i descobrirà la doble vida de l'home que estima.

És una galeria de retrats: una amant que s'assabenta de cop que el seu amant la deixarà per a una altra; l'esposa legítima del susdit, que purga la seva depressió en una clínica psiquiàtrica i no pensa més que a barallar-se; la nova conquesta que no té ganes d'afluixar la brida al Don Juan a la fuga; el fill d'aquest últim, tartamut; una advocada feminista; la companya d'un terrorista xiïta; una conserge membre dels testimonis de Jehovà; un xofer de taxi punk; policies complaents; i gaspatxo amb somnífer per a tothom.

Un vodevil modern, lliurement inspirat de La veu Humana de Jean Cocteau, una obra de 1930 d'un acte que explica el llarg monòleg d'una dona al telèfon, abandonada pel seu amant.

Repartiment

• Carmen Maura: Pepa
• Antonio Banderas: Carlos
• Julieta Serrano: Lucía
• María Barranco: Candela
• Rossy de Palma: Marisa
• Kiti Manver: Paulina Morales
• Guillermo Montesinos: Taxista
• Chus Lampreave: La conserge
• Eduardo Calvo: Pare de Lucía
• Loles León: Secretaire
• Àngel de Andrés López: Policia I
• Fernando Guillén: Iván
• Juan Lombardero: Germán
• José Antonio Navarro: Policia II
• Ana Leza: Ana
• Ambite: Ambite
• Agustín Almodóvar: Agent immobiliari
• Tomás Corrales: Basurero
• Carmen Espada: Farmacèutica
• Imanol Uribe: Marido

Premis i nominacions

Premis

• 1988. Copa Volpi per la millor interpretació femenina per Carmen Maura
• 1988. Premi Osella pel millor guió per Pedro Almodóvar
• 1989. Goya a la millor pel·lícula
• 1989. Goya a la millor actriu per Carmen Maura
• 1989. Goya al millor guió original per Pedro Almodóvar
• 1989. Goya a la millor actriu secundària per María Barranco
• 1989. Goya al millor muntatge per José Salcedo

Nominacions

• 1989. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
• 1989. Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera
• 1989. Goya al millor director per Pedro Almodóvar
• 1989. Goya al millor actor secundari per Guillermo Montesinos
• 1989. Goya a la millor actriu secundària per Julieta Serrano
• 1989. Goya a la millor fotografia per José Luis Alcaine
• 1989. Goya a la millor música original per Bernardo Bonezzi
• 1989. Goya a la millor direcció de producció per Esther García
• 1989. Goya a la millor direcció artística per Félix Murcia
• 1989. Goya al millor disseny de vestuari per José María Cossío
• 1989. Goya al millor maquillatge i perruqueria per Gregorio Ros i Jesús Moncusi
• 1989. Goya al millor so per Gilles Ortion
• 1989. Goya als millors efectes especials per Reyes Abades
• 1990. BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa