festival internacional de cinema de dones de Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia
La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona és un festival de cinema que se celebra a Barcelona des de l'any 1993. El seu objectiu és el de promoure el cinema dirigit per dones per tal de visibilitzar la cultura audiovisual femenina tot projectant pel·lícules d'arreu del món realitzades per dones.[1]
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| ||||
Nom en la llengua original | (ca) Festival Internacional de Films de Dones | |||
---|---|---|---|---|
Tipus | festival de cinema | |||
Vigència | 1993 - | |||
Localització | Barcelona | |||
Estat | Espanya | |||
Organitzador | Drac Màgic | |||
Lloc web | mostrafilmsdones.cat | |||
La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona forma part de La Plataforma (festivals de cinema, vídeo i multimèdia de Barcelona), de Trama (Coordinadora de Mostres i Festivals de cinema, vídeo i multimèdia realitzat per dones), de la Coordinadora de Festivals i Mostres de Cinema i Vídeo de Catalunya, de la Coordinadora Europea de Festivals i de la Xarxa Internacional de Festivals de Cinema de Dones. L'entitat organitzadora de la Mostra de Cinema de Dones és Drac Màgic, que va guanyar el Premi Nacional d'Audiovisual del 2005 concedit per la Generalitat de Catalunya.
Del 4 al 8 de juny de 2014 se celebra la 22a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona a la Filmoteca de Catalunya.[2][3]
Les pel·lícules que es van visualitzar en la 1a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona són:[4] En aquesta edició es va fer una mostra monogràfica de les directores britàniques [5] i una secció especial de memòria sobre les directores pioneres.[6]
A banda de la secció de "Panorama" i de la secció de curtmetratges dedicats a les realitzadores catalanes, a la segona edició de la Mostra es va fer un homenatge a la directora sueca Mai Zetterling, un monogràfic sobre la "mirada documental" i una secció memòria sobre les "pioneres estatunidenques".[7] A l'homenatge es va projectar la pel·lícula Amorosa (1986).[8]
Els curtmetratges de realitzadores catalanes que es van projectar a la segona edició de la mostra són:[9] Roig, de Teresa Pelegrí, Raquel d'Ona Planas Oliver (1993), Origin, de Teresa Pelegrí, Kill Me Later ("Mata'm més tard") de Maria Ripoll (1993), JV (jodido violador) d'Isabel Gardela (1993), Intrepidíssima de Marta Balletbò-Coll (1992), Harlequin exterminador de Marta Balletbò-Coll (1991), Escrito en la piel de Judith Colell (1994), De nueve a diez de Teresa Pelegrí (1990), Clara fuego de Judith Colell i Bruxelles de Marta Pahissa (1993).
A la secció dedicada a Matilde Landeta es van projectar les pel·lícules:[9] The silent feministas estadounidenses s first women directores ("Les primeres cineastes estatunidenques de l'època muda"), dirigida per Anthony Slide i Jeffrey Goodman (1992) i les pel·lícules de la directora, La negra Angustias i Lola Casanova (1948).
Les pel·lícules que es van exhibir sobre les directores pioneres dels Estats Units a la segona edició de la Mostra són:[9] Back to God's country ("Tornada al país de Déu") de Nell Shipman i David Hartford ( Canadà 1919) i Forty-nine seventeen ('49-'17) de Ruth-Ann Baldwin ( Estats Units 1917).
A la tercera edició de la Mostra Internacional de Films de Dones, a banda de les seccions de "Panorama" i de "curtmetratges", la monografia va estar dedicada a les directores de cinema cubanes i la "memòria" es va dedicar a la directora Alice Guy.[7]
Els curtmetratges que es van projectar a la tercera Mostra Internacional de Films de Dones del 1995 són: [10] Se paga al actora de Teresa Marcos (1995), Malena de Diana Machado (1995), Isotonía de Marcela Hernando, Camino de tango de Paula Canals (1995), Breve encuentro de Verónica Font y Alfaro (1994), Buenas noches de Teresa Granados, Biorxa de Lydia Zimmermann (1995) i A través de la ventana de Mónica Rumeu.
Les pel·lícules d'Alice Guy que es van projectar a la 3a Mostra són: [10] Alice Guy tournant une phonoscene ("Alice Guy rodant una fono escena" (1906), Escenas de café teatro (programa sonoro) (1913), Madame a des envías ("La senyora té desitjos") (1906), El enfant de la barricade ("el fill de les barricades") (1906), La vie du Christ ("La vida de Crist") (1906) i Sage-femme de première clase (1902), a més de Quien es Alice Guy, documental de la directora Nicole-Lise Bernheim (1976).
A la tercera edició de la Mostra de Films de Dones es va projectar una monografia dedicada a les directores de cinema cubanes en la que es van veure les pel·lícules:[11] Yo soy Juana Bacallao de Miriam Talavera (1989), Uno, dos, eso se de Miriam Talavera (1986), Mujer transparente obra col·lectiva (1990), Mujer ante el espejo de Marisol Trujillo (1983), Momentos de Tina de Mayra Vilasis (1988), Espiral de Miriam Talavera (1992), Cuando una mujer no muere de Rebeca Chávez (1985) i De cierta manera de Sara Gómez (1974).
El 1996 es va celebrar la quarta edició de la Mostra Internacional de Films de Dones que, a banda de les seccions habituals de "Panorama" i "curtmetratges", es va projectar una secció "retrospectiva" i un homenatge a Marguerite Duras[7] en el que es va projectar les seves pel·lícules India song (1974) i Nathalie Granger (1972).
La cinquena edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona es va celebrar el 1996 i, a banda de les seccions clàssiques de "Panorama", es van fer seccions de curtmetratges del Leeds Animation Workshop de realitzadores catalanes, una secció retrospectiva sobre les "Pioneres del nord" i una secció de pel·lícules de realitzadores alemanes.[7]
L'any 1998 es va celebrar la 6a Mostra Internacional de Films de Dones en les que es va retre homenatge a Pilar Miró, es va fer una segona edició sobre les pel·lícules de les "pioneres del nord" i una secció sobre les imatges del passat. A més a més, es va dedicar la secció de curtmetratges a les realitzadores catalanes i es va fer la secció habitual de "Panorama".[7]
La setena Mostra de Films de Dones va retre homenatge a Lotte Reiniger. Es va celebrar el 1999 i, a banda de la secció de "Panorama" i de "curtmetratges", va fer les seccions: "Revelacions", "OVNI" i "Un espai propi, un film col·lectiu".[7]
L'any 2000 es va celebrar la vuitena Mostra de Films de Dones a Barcelona. En ella, a banda de les seccions habituals de "Panorama" i de "Curtmetratges", es van fer les seccions: "Recuperació d'una pionera: Germaine Dulac", "Programa de vídeos seleccionat per OVNI" i "Un espai propi, un film col·lectiu".[7]
La novena Mostra de Films de Dones de Barcelona es va celebrar el 2001. A banda de les seccions tradicionals de "Panorama" i de "Curtmetratges", es van fer les seccions: "From the seventies", "Àfriques", "De revoltes i alliberacions (I)" i "Un espai propi, un film col·lectiu (els plaers)".[7]
El 2002 es va fer la Desena Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. A banda de les seccions habituals de "Panorama", de "curtmetratges" i de "films col·lectius", dedicada a les bodes, hi va haver les següents seccions:"Sessió especial SIDA", "Retrospectiva de Chantal Akerman", "Retrospectiva d'Ulrike Ottinger", "pioneres", "sexe, mentida i mundialització" i "memòria i registre visual".[7]
L'onzena Mostra Internacional de Films de Dones es va celebrar el 2003. A banda de les seccions de "curtmetratges" i de "films col·lectius", es va fer una secció dedicada a les "clàssiques de la Mostra" i la secció de les "pioneres". A banda, es va recuperar a la directora Suzana Amaral i s'hi va dedicar retrospectives a Naomi Kawase i Nuria Olivé Bellés. També es van fer programes especials titulats: "Just do it! Gènere, permormativitat i narratives del treball", "Gran angular", "Una mirada a la violència contra les dones" i "Àfrica". A més a més, també es va fer una secció titulada "Indisposades i polítiques. L'actualitat de la ficció i el documental".[7]
L'any 2004 es va celebrar la dotzena Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. S'hi van fer les tradicionals seccions de "clàssiques de la mostra", "pioneres", "panorama", "curts en femení" i "un espai propi, un film col·lectiu". A més a més es va recuperar a la directora Laura Mulvey i es va retre homenatge a Audre Lorde. A més a més es van fer les seccions "Visions de la República Democràtica Alemanya" i el "programa especial: Real TV (Contra) representacions mediàtica des dels feminismes.[7]
El 2005 es va celebrar la tretzena Mostra Internacional de Films de Dones en la que es va recuperar a la directora Cecilia Bartolomé i es va dedicar un especial a Helena Lumbreras. Les seccions habituals que s'hi van fer són "clàssiques de la Mostra", "Pioneres", "Panorama", "Curts en femení" i "un espai propi, un film col·lectiu". A més a més es van fer les seccions: "Black power", "Feminismes" i "Prospectiva".[7]
El 2006 es va fer la catorzena Mostra de Films de Dones a Barcelona que va dedicar un especial a Cecilia Bartolomé. A banda de les seccions habituals, "recuperacions", "panorama", "feminismes", "prospectiva", "curts en femení" i "un espai propi, un film col·lectiu", s'hi va fer les seccions "treballadores globalitzades", "de violències i resistències" i "les narratives del treball".[7]
La quinzena edició de la Mostra de Films de Dones es va celebrar el 2007 va retre homenatge a Mercè Vilaret i va fer uns secció dedicada al seu quinzè aniversari. Les seccions habituals que s'hi va projectar foren "panorama", "pioneres" i "curts en femení". A més a més es va fer una retrospectiva sobre Vera Neubauer i es van fer les seccions especials: "Palestina, diaris del setge", "clàssiques", "utopies reversibles", "sessió infantil" i "el vídeo del minut, un espai propi".[7]
L'any 2008 es va celebrar la setzena Mostra Internacional de Films de Dones que va dedicar una secció especil a Simone de Beauvoir. Les seccions habituals de la mostra que s'hi van fer foren panorama, "pioneres", "curts en femení" i "el vídeo del minut, un espai propi". Les seccions especials foren: "Què n'ha estat de la Revolució?", "Etnografies experimentals", "Mirades de Kabul", "Monogràfic sobre Gaëlle Vu", "especial Yervant Gianikian i Angela Ricci Lucchi" i retrospectiva sobre Larissa Xepitko.[7]
El 2009 es va celebrar la dissetena Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona en la que es va homenatjar a la directora belga Agnès Varda. Les seccions fixes que hi va haver són "Clàssiques", "Panorama", "Curts en femení" i "El vídeo del minut: un espai propi". Es va fer un monogràfic dedicat a Marie Menken, unes seccions especials dedicades a Angela Ricci Lucchi i Yervant Gianikian i les seccions "El sexe dels àngels" i "Subtrames".[7]
La divuitena edició de la Mostra de Films de Dones de Barcelona va tenir les seccions habituals de "Panorama", "Clàssiques", "Pioneres", "El sexe dels àngels", "Curts en femení" i "el vídeo del minut". A més, hi va haver les seccions especials: "Imatges del desig: el cinema de Bette Gordon, "Històries del feminisme", "Asajos visuals", "A la mexicana. Dones i animació a Mèxic" i "Aprenentatges desplaçats".[7]
L'any 2011 es va fer la dinovena Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Les seccions habituals que hi va haver són "Panorama", "Clàssiques", "el sexe dels àngels", "curts en femení" i "el vídeo al minut". Les seccions especials van ser: "Cecilia Mangini. Visioni e passioni", "No Wave", "Militàncies de la memòria", "Anomia" i "Elogi i refutació de la memòria".[7]
La vintena edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona va ser el 2012. Les seccions habituals foren "El vídeo del minut: La revolució", "curts en femení" i "el sexe dels àngels". Les seccions especials que va tenir la vintena Mostra són: "Sessions especials", "Territoris intervinguts", "Actes d'escolta. Imaginaris postcolonials", "Joves realitzadores magrebines", "El cinema de les autores: Agnès Varda", "Imaginar el futur", "Interroar el passat" i "una antologia".[7]
L'any 2013 es va celebrar la vint-i-unena edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. En aquesta edició es van fer les seccions habituals de "Panorama", "el vídeo del minut" i "curts en femení" dedicat a cineastes emergents. Les seccions noves i especials que hi va haver són: "Sessions a l'aire lliure", "La història que el cinema destapa", "La paraula de Hannah Arendt", "Directora: Liv Ullmann" i "Fora de programa: Després del conflicte".[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.