La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona és un festival de cinema que se celebra a Barcelona des de l'any 1993. Té l'objectiu de promoure el cinema dirigit per dones i el de de visibilitzar la cultura audiovisual femenina a través de la projecció de pel·lícules internacionals fetes per dones.[1]
 |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| ||||
| Nom en la llengua original | (ca) Festival Internacional de Films de Dones  | |||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | festival de cinema | |||
| Vigència | 1993 - | |||
| Localització | Barcelona | |||
| Estat | Espanya | |||
| Organitzador | Drac Màgic | |||
| Lloc web | mostrafilmsdones.cat | |||
| ||||
La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona forma part de La Plataforma (festivals de cinema, vídeo i multimèdia de Barcelona), de Trama (Coordinadora de Mostres i Festivals de cinema, vídeo i multimèdia realitzat per dones), de la Coordinadora de Festivals i Mostres de Cinema i Vídeo de Catalunya, de la Coordinadora Europea de Festivals i de la Xarxa Internacional de Festivals de Cinema de Dones. L'entitat organitzadora de la Mostra de Cinema de Dones és Drac Màgic. El 2005 va guanyar el Premi Nacional d'Audiovisual del 2005 concedit per la Generalitat de Catalunya.
Precedents i origen de la mostra
El 1987 algunes membes de l'associació Drac Màgic i també de LaSal van viatjar a la Fira del Llibre Feminista de Montréal per prendre com a referent la proposta amb la intenció de començar una iniciativa semblant a Barcelona.[2] Durant aquest esdeveniment se celebrava de manera paral·lela el Festival de Films et Vidéos des Femmes, al quan hi van assistir algunes de les activistes i editores.
El juny de 1990, en el marc de la IV Fira Internacional del Llibre Feminista celebrada a Barcelona, Drac Màgic va fer un primer apropament per fer un festival de cinema femení a la ciutat a través de la programació de la Setmana del cinema fet per dones a la Filmoteca de Catalunya.[3]
Edicions
Article principal: Llista de pel·lícules projectades a la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona
Primera edició (1993)
La primera edició de la Mostra es va celebrar entre el 14 i el 20 de juny de 1993 a la Filmoteca de Catalunya.[4] La proposta va estar dividida en tres seccions: Panorama, Memòria i Monografia i cadascuna d'elles es va dedicar a un tema en particular.
A partir d'aquell moment la secció Panorama es va centrar en la inclusió de dones cineastes com a referents cinematogràfics. Algunes de les propostes presentades anaven més enllà de l'oci i oferien interessants punts de vista sobre altres situacions, vivències i espais geogràfics. En aquesta primera edició les programadores van destacar l'absència de produccions espanyoles.[4]
La monografia de la primera edició compartia el mateix àmbit geogràfic, doncs va estar dedicada a les directores i productores britàniques.[5] La selecció espaial va ser simplement un marc de visió per a un seguit de propostes que retrataven la introducció de les dones en el sector cinematogràfic, així . Alguns dels llargmetratges previstos per a aquesta edició, com ara Orlando o Antonia i Jane no es van emetre finalment per conflictes amb les distribuïdores, que no van voler cedir-les per a una preestrena.[4]
Pel que fa a la secció de Memòria, aquesta edició va escollir les pioneres del cinema com a fil conductor. La particularitat és que totes les obres i autores seleccionades s'havien desenvolupat abans dels anys seixanta del segle XX.[6] Així mateix, aquesta proposta va comptar amb l'ajuda de la distribuïdora Cinenova.[4]
Segona edició (1994)
Emmirallant-se en altres festivals de cinema de dones, aquesta edició celebrada entre el 6 i el 12 de juny de 1994, es va centrar únicament en les aportacions cinematogràfiques dirigides per dones.[7] En aquesta ocasió es va afegir una secció d'homenatge pòstum dedicada a la directora sueca Mai Zetterling, que havia visitat la ciutat el 1990 per visitar el precedent d'aquest festival de cinema. Per aquest motiu es va projectar una de les seves darreres pel·lícules: Amorosa (1986).[8]
La secció Panorama va comptar per primer cop ammb obres de cineastes de l'estat espanyol, en aquest cas amb una obra dirigida per Arantxa Lazkano. Pel que fa a la secció Monografia, aquesta va centrar-se en la Mirada Documental, és a dir en el cinema de no ficció, mentre que la secció de Memòria va centrar-se de nou en un únic àmbit geogràfic per donar visibilitat a les pioneres de Nord-amèrica.[9] En aquesta secció es va afegir un homenatge particular a l'obra de la cineasta mexicana Matilde Landeta, així com la projecció d'un documental dedicat a les pioneres del cinema mut americà.[10][11]
Aquesta edició va comptar amb la novetat d'una secció de curtmetratges fet per realitzadores catalanes.[12]
Tercera edició (1995)
Aquesta edició es va celebrar entre el 29 de maig i el 4 de juny de 1995 i va ser la primera en què Drac Màgic va organitzar actes paral·les a la projecció de pel·lícules amb la intenció de generar espais de debat i reflexió per a la creació i per a l'establiment de xarxes professionals tot emmarcat en el conjunt de la teoria feminista.[13]
La secció Panorama va comptar amb les aportacions catalanes de Marta Balletbò-Coll i Núria Olivé-Bellés a més d'un film espanyol dirigit per Azuzena Rodríguez.[14] La secció Monografia va estar dedicada a les realitzadores cubanes i va rebre el suport de l'ICAIC (Institut Cubà de l'Art i la Indústria Cinematogràfiques).[13] Pel que fa a la secció de Memòria, aquesta es va centrar en la figura d'Alice Guy, una cineasta francesa caiguda en l'oblit malgrat les dècades de recerca i producció cinematogràfica pionera. En aquesta ocasió es van projectar pel·lícules originals de l'autora, així com el documental Qui est Alice Guy? (Qui és l'Alice Guy?) de Nicole-Lise Bernheim.[15] Pel que fa a la secció de curtmetratges, va estar dedicada a les realitzadores de l'Estat Espanyol.
Quarta edició (1996)
La mostra de 1996 es va celebrar entre el 3 i el 9 de juny a la Filmoteca de Catalunya.[16] En aquesta ocasió el certàmen va dedicar un homenatge a l'escriptora i directora francesa Marguerite Duras. Així mateix, a la secció Panorama es van projectar els continguts habituals de cinema produit en anys anteriors. També es va afegir una secció de Retrospectiva per homenatjar a cineastes pioneres com ara Alice Guy, Agnès Varda o Mai Zetterling, però que en aquesta ocasió també va posar un especial focus en la cineasta italiana Elvira Notari.[17]
Per últim, la secció de curtmetratges d'aquesta edició va estar dedicada a les cineastes catalanes. Es va tractar principalment de la projecció de treballs inicials.[16]
Cinquena edició (1997)
Aquesta edició es va celebrar entre el 9 i el 15 de juny de 1997 a la Filmoteca de Catalunya.[18] En aquesta ocasió, la Mostra va oferir un reconeixement a les pioneres nòrdiques del cinema amb una secció pròpia amb noms com Adrienne Soler o Edith Carlmar. Així mateix, la secció Panorama va oferir una interessant selecció marcada per una temàtica particular, la de dones i conflicte, així com experiències de lesbianisme o immigració entre d'altres.[18] També es va incloure la projecció de pel·lícules de realitzadores alemanyes [19] i l'habitual projecció de curtmetratges de realitzadores catalanes.
Finalment, la mostra va innovar amb la introducció d'una secció dedicada a les persones treballadores del sector de l'Educació per projectar curtmetratges del Leeds Animation Workshop que pretenien sensibilitzar contra el sexisme o a favor de l'ecologia.[20]
Sisena edició (1998)
L'edició d'aquest any va canviar d'ubicació i es va celebrar entre el 8 i el 14 de juny al Cinema Aquitània de Barcelona. En aquesta ocasió es va retre homenatge a la cineasta Pilar Miró, que havia mort l'any anterior.[21] Drac Màgic en va publicar una entrevista al catàleg de l'edició.[22] A més d'aquest reconeixement particular, l'organització va ampliar la visibilització de pioneres nòrdiques amb una breu selecció.
Pel que fa a la secció Panorama, la Mostra va seguir apostant per produccions cinematogràfiques que s'allunyaven de les narratives femenines que s'estaven començant a projectar als cinemes, amb mirades que reconeixien la diversitat i la complexitat del món.[22]
L'edició de 1998 va recuperar també algunes seccions històriques de la mostra, com ara el Monogràfic, titulat Imatges del passat, on es recuperava aquest temps a través de l'òptica del documental i muntatges fets amb material d'arxiu, o la secció de Curtmetratges que aquell any va incorporar, com a novetat, realitzadores de l'ECAM (Escuela de Cinematografía y del Audiovisual de la Comunidad de Madrid) a banda de les tradicionals produccions catalanes.[22]
Setena edició (1999)
La setena Mostra es va celebrar entre el 7 i el 13 de juny de 1999 a la Filmoteca de Catalunya.[23] En aquesta ocasió es va retre homenatge a la cineasta alemanya ì pionera de l'animació Lotte Reiniger amb la projecció de la pel·lícula Die Abenteuer des Prinzen Achmed (Les aventures del príncep Achmed).[24] Aquesta edició va estar marcada per la innovació, doncs es van afegir i modificar algunes categories, entre elles la secció Revelacions amb una retrospectiva de l'obra de la creadora multimèdia Eugènia Balcells elaborada per ella mateixa, així com part del treball d'experimentació cinematogràfica de l'animadora Alison de Vere.[23]
La secció Panorama es va ampliar amb la projecció d'un conjunt titulat Cinc recorreguts documentals ordenat a partir de les mirades temàtiques de la guerra, el treball, les transgressions, les mirades i territoris i els relats.[23] En canvi, la secció de curtmetratges dedicats a realitzadores de l'Estat Espanyol es va mantenir.
Les grans novetats de l'edició van ser la inclusió d'una secció específica per a la videocreació repartida en tres programes realitzats per l'equip OVNI (Observatori de Vídeo No Identificat) que va incloure una producció catalana de Neus Buira. Per tercera vegada es va treballar en la creació d'un film col·lectiu a partir de la convocatòria L'Espai Propi obert a totes les dones que van fer un curtmetratge d'un minut centrat, en aquest cas, en la temàtica de l'espai públic i l'espai privat.[25]
Vuitena edició (2000)
Aquesta Mostra es va celebrar entre el 12 i el 18 de juny del 2000 al Cinema Aquitània de Barcelona.[26] En aquesta ocasió es van dissenyar sis categories diferents, entre les quals un homenatge a la pionera del cinema surrealista Germaine Dulac, dues obres de la qual ja havien estat projectades a la primera edició de la mostra.[27] Les creacions més actuals de cinema de ficció i documental es van mostrar a la secció Panorama, tot plegat, de nou, amb propostes que documentaven o denunciaven situacions diverses. Pel que fa a la secció de Curtmetratges, l'organització va anunciar que s'havien rebut més propostes que en anteriors edicions i també que la qualitat havia augmentat.[26]
A banda de l'exploració videogràfica amb la selecció del grup OVNI, la convocatòria Un espai propi per elaborar un film col·lectiu va estar centrada en la visió particular dels plaers de les dones participants.[28]
9a Edició - 2001
La novena Mostra de Films de Dones de Barcelona es va celebrar el 2001. A banda de les seccions tradicionals de "Panorama" i de "Curtmetratges", es van fer les seccions: "From the seventies", "Àfriques", "De revoltes i alliberacions (I)" i "Un espai propi, un film col·lectiu (els plaers)".[29]
10a Edició - 2002
El 2002 es va fer la Desena Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. A banda de les seccions habituals de "Panorama", de "curtmetratges" i de "films col·lectius", dedicada a les bodes, hi va haver les següents seccions:"Sessió especial SIDA", "Retrospectiva de Chantal Akerman", "Retrospectiva d'Ulrike Ottinger", "pioneres", "sexe, mentida i mundialització" i "memòria i registre visual".[29]
11a Edició - 2003
L'onzena Mostra Internacional de Films de Dones es va celebrar el 2003. A banda de les seccions de "curtmetratges" i de "films col·lectius", es va fer una secció dedicada a les "clàssiques de la Mostra" i la secció de les "pioneres". A banda, es va recuperar a la directora Suzana Amaral i s'hi va dedicar retrospectives a Naomi Kawase i Nuria Olivé Bellés. També es van fer programes especials titulats: "Just do it! Gènere, permormativitat i narratives del treball", "Gran angular", "Una mirada a la violència contra les dones" i "Àfrica". A més a més, també es va fer una secció titulada "Indisposades i polítiques. L'actualitat de la ficció i el documental".[29]
12a edició - 2004
L'any 2004 es va celebrar la dotzena Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. S'hi van fer les tradicionals seccions de "clàssiques de la mostra", "pioneres", "panorama", "curts en femení" i "un espai propi, un film col·lectiu". A més a més es va recuperar a la directora Laura Mulvey i es va retre homenatge a Audre Lorde. A més a més es van fer les seccions "Visions de la República Democràtica Alemanya" i el "programa especial: Real TV (Contra) representacions mediàtica des dels feminismes.[29]
13a Edició - 2005
El 2005 es va celebrar la tretzena Mostra Internacional de Films de Dones en la que es va recuperar a la directora Cecilia Bartolomé i es va dedicar un especial a Helena Lumbreras. Les seccions habituals que s'hi van fer són "clàssiques de la Mostra", "Pioneres", "Panorama", "Curts en femení" i "un espai propi, un film col·lectiu". A més a més es van fer les seccions: "Black power", "Feminismes" i "Prospectiva".[29]
14a Edició - 2006
El 2006 es va fer la catorzena Mostra de Films de Dones a Barcelona que va dedicar un especial a Cecilia Bartolomé. A banda de les seccions habituals, "recuperacions", "panorama", "feminismes", "prospectiva", "curts en femení" i "un espai propi, un film col·lectiu", s'hi va fer les seccions "treballadores globalitzades", "de violències i resistències" i "les narratives del treball".[29]
15a Edició - 2007
La quinzena edició de la Mostra de Films de Dones es va celebrar el 2007 va retre homenatge a Mercè Vilaret i va fer uns secció dedicada al seu quinzè aniversari. Les seccions habituals que s'hi va projectar foren "panorama", "pioneres" i "curts en femení". A més a més es va fer una retrospectiva sobre Vera Neubauer i es van fer les seccions especials: "Palestina, diaris del setge", "clàssiques", "utopies reversibles", "sessió infantil" i "el vídeo del minut, un espai propi".[29]
16a Edició - 2008
L'any 2008 es va celebrar la setzena Mostra Internacional de Films de Dones que va dedicar una secció especil a Simone de Beauvoir. Les seccions habituals de la mostra que s'hi van fer foren panorama, "pioneres", "curts en femení" i "el vídeo del minut, un espai propi". Les seccions especials foren: "Què n'ha estat de la Revolució?", "Etnografies experimentals", "Mirades de Kabul", "Monogràfic sobre Gaëlle Vu", "especial Yervant Gianikian i Angela Ricci Lucchi" i retrospectiva sobre Larissa Xepitko.[29]
17a Edició - 2009
El 2009 es va celebrar la dissetena Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona en la que es va homenatjar a la directora belga Agnès Varda. Les seccions fixes que hi va haver són "Clàssiques", "Panorama", "Curts en femení" i "El vídeo del minut: un espai propi". Es va fer un monogràfic dedicat a Marie Menken, unes seccions especials dedicades a Angela Ricci Lucchi i Yervant Gianikian i les seccions "El sexe dels àngels" i "Subtrames".[29]
18a Edició - 2010
La divuitena edició de la Mostra de Films de Dones de Barcelona va tenir les seccions habituals de "Panorama", "Clàssiques", "Pioneres", "El sexe dels àngels", "Curts en femení" i "el vídeo del minut". A més, hi va haver les seccions especials: "Imatges del desig: el cinema de Bette Gordon, "Històries del feminisme", "Asajos visuals", "A la mexicana. Dones i animació a Mèxic" i "Aprenentatges desplaçats".[29]
19a Edició - 2011
L'any 2011 es va fer la dinovena Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Les seccions habituals que hi va haver són "Panorama", "Clàssiques", "el sexe dels àngels", "curts en femení" i "el vídeo al minut". Les seccions especials van ser: "Cecilia Mangini. Visioni e passioni", "No Wave", "Militàncies de la memòria", "Anomia" i "Elogi i refutació de la memòria".[29]
20a Edició - 2012
La vintena edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona va ser el 2012. Les seccions habituals foren "El vídeo del minut: La revolució", "curts en femení" i "el sexe dels àngels". Les seccions especials que va tenir la vintena Mostra són: "Sessions especials", "Territoris intervinguts", "Actes d'escolta. Imaginaris postcolonials", "Joves realitzadores magrebines", "El cinema de les autores: Agnès Varda", "Imaginar el futur", "Interroar el passat" i "una antologia".[29]
21a Edició - 2013
L'any 2013 es va celebrar la vint-i-unena edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. En aquesta edició es van fer les seccions habituals de "Panorama", "el vídeo del minut" i "curts en femení" dedicat a cineastes emergents. Les seccions noves i especials que hi va haver són: "Sessions a l'aire lliure", "La història que el cinema destapa", "La paraula de Hannah Arendt", "Directora: Liv Ullmann" i "Fora de programa: Després del conflicte".[29]
Trenta-dosena edició (2024)
Amb el lema «Inventar cartografies habitables» aquesta edició va estar centrada en com les cineastes han reflectit espais, territoris i microcosmos visibiles i invisibles a les seves produccions.[30]
Dins de l'edició, el programa Persistències fílmiques celebrat a la Filmoteca de Catalunya va recuperar l'esperit de les primeres edicions establint un diàleg entre peces contemporànies i produccions antigues, principalment a través de narratives que desafien l'historiografia tradicional.[31] El mateix espai va acollir una Retrospectiva d'homenatge a la cineasta cubana Sara Gómez amb motiu del 50è aniversari de la seva mort.[32]
Vol. 1
El primer volum d'aquesta edició es va celebrar entre el 21 de maig i el 7 de juliol de 2024 a la Filmoteca de Catalunya, però també va traslladar part de les projeccions i propostes a altres espais de Barcelona, com ara les seves places, el Centre d'Arts Santa Mònica o als centres educatius de la ciutat.[30]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
