pel·lícula de 1971 dirigida per Luchino Visconti From Wikipedia, the free encyclopedia
Morte a Venezia és una pel·lícula francoitaliana de Luchino Visconti, estrenada el 1971.
  | ||
| Fitxa | ||
|---|---|---|
| Direcció | Luchino Visconti | |
| Protagonistes | ||
| Producció | Luchino Visconti | |
| Dissenyador de producció | Ferdinando Scarfiotti | |
| Guió | Nicola Badalucco, Luchino Visconti i Thomas Mann | |
| Música | Gustav Mahler | |
| Fotografia | Pasqualino De Santis | |
| Muntatge | Ruggero Mastroianni | |
| Vestuari | Piero Tosi | |
| Productora | Warner Bros., Alfa Cinematografica (en)  i Warner Bros. Pictures | |
| Distribuïdor | Warner Bros. | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Itàlia, França i Estats Units d'Amèrica | |
| Estrena | 1r març 1971 | |
| Durada | 130 min | |
| Idioma original | anglès italià polonès francès | |
| Rodatge | Venècia | |
| Color | en color | |
| Descripció | ||
| Basat en | La mort a Venècia | |
| Gènere | drama, cinema LGBT i pel·lícula basada en una obra literària | |
| Tema | epidèmia | |
| Lloc de la narració | Venècia | |
| Premis i nominacions | ||
| Nominacions | ||
| Premis | ||
         
| ||
| ||
L'acció es desenvolupa el 1911, a la Belle Époque, en una Venècia visitada per la burgesia despreocupada, abans dels drames que sorgiran. A l'hotel de luxe on s'allotja el vell compositor Gustav von Aschenbach, (molt lliurement inspirat en Gustav Mahler), el seu estiueig és enterbolit per un jove adolescent androgin, el polonès Tadzio, que sembla encarnar l'ideal de bellesa etèria, a la qual ha intentat desesperadament donar expressió en les seves creacions.
Aquest noi desconcertant, per mirades creuades, pren consciència de la seva fascinació, l'artista somia a abordar-lo, i arriba a replantejar-se les certeses de tota la seva vida.
En una ciutat que se sap afectada d'una epidèmia de còlera amagada per les autoritats, Aschenbach, en comptes de fugir, s'enfonsa en la decadència (pensant a alertar la família del jove polonès) i mor sobre la platja del Lido després d'haver contemplat per última vegada Tadzio, el seu estimat a qui mai no haurà gosat parlar...[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
