Morte a Venezia

Morte a Venezia és una pel·lícula francoitaliana de Luchino Visconti, estrenada el 1971.

Morte a Venezia

Fitxa
Direcció	Luchino Visconti
Protagonistes	Dirk Bogarde Romolo Valli Mark Burns Nora Ricci Marisa Berenson Carole André Björn Andrésen Silvana Mangano Franco Fabrizi Sergio Garfagnoli Eva Axén Nicoletta Elmi Mirella Pamphili Marco Tulli Leslie French
Producció	Luchino Visconti
Dissenyador de producció	Ferdinando Scarfiotti
Guió	Nicola Badalucco, Luchino Visconti i Thomas Mann
Música	Gustav Mahler
Fotografia	Pasqualino De Santis
Muntatge	Ruggero Mastroianni
Vestuari	Piero Tosi
Productora	Warner Bros., Alfa Cinematografica (en) i Warner Bros. Pictures
Distribuïdor	Warner Bros.
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia, França i Estats Units d'Amèrica
Estrena	1r març 1971
Durada	130 min
Idioma original	anglès italià polonès francès
Rodatge	Venècia
Color	en color
Descripció
Basat en	La mort a Venècia
Gènere	drama, cinema LGBT i pel·lícula basada en una obra literària
Tema	epidèmia
Lloc de la narració	Venècia
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor vestuari (1972)
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades
Sèrie: Trilogie allemande (fr)

Argument

L'acció es desenvolupa el 1911, a la Belle Époque, en una Venècia visitada per la burgesia despreocupada, abans dels drames que sorgiran. A l'hotel de luxe on s'allotja el vell compositor Gustav von Aschenbach, (molt lliurement inspirat en Gustav Mahler), el seu estiueig és enterbolit per un jove adolescent androgin, el polonès Tadzio, que sembla encarnar l'ideal de bellesa etèria, a la qual ha intentat desesperadament donar expressió en les seves creacions.

Aquest noi desconcertant, per mirades creuades, pren consciència de la seva fascinació, l'artista somia a abordar-lo, i arriba a replantejar-se les certeses de tota la seva vida.

En una ciutat que se sap afectada d'una epidèmia de còlera amagada per les autoritats, Aschenbach, en comptes de fugir, s'enfonsa en la decadència (pensant a alertar la família del jove polonès) i mor sobre la platja del Lido després d'haver contemplat per última vegada Tadzio, el seu estimat a qui mai no haurà gosat parlar...^[1]

Repartiment

• Dirk Bogarde: el compositor Gustav von Aschenbach
• Silvana Mangano: la mare de Tadzio
• Bjørn Andresen: Tadzio
• Marisa Berenson: Frau von Aschenbach
• Romolo Valli: el director de l'hotel
• Nora Ricci: la governanta
• Carole André: Esmeralda

Al voltant de la pel·lícula

• La pel·lícula està inspirada en la novel·la de Thomas Mann, La mort a Venècia (editada el 1913), però també per una altra de les seves novel·les, El doctor Faust; el director de l'hotel, d'altra banda, s'assembla molt a un personatge imaginat per Marcel Proust.
• És una meditació sobre la puresa, la impuresa, el malestar, la bellesa; l'home que en un instant s'adona que no s'ha adonat del temps que ha passat.
• La utilització de l'Adagietto, de la Simfonia núm. 5 de Gustav Mahler, engendrarà una fascinació per la música del compositor, i traurà definitivament la seva obra tota sencera del (relatiu) purgatori en el qual era confinada.
• Bjørn Andresen, l'actor que interpreta el jove Tadzio, va fer més tard una carrera en la música (també com a compositor) i alguns llargmetratges suecs.

Premis i nominacions

Premis

• 1971: Festival Internacional de Cinema de Canes: Premi del 25è aniversari del Festival, atorgat a Luchino Visconti per Morte a Venezia i el conjunt de la seva obra.
• 1971: BAFTA:
  • Millor direcció artística per Ferdinando Scarfiotti
  • Millor fotografia per Pasqualino De Santis
  • Millor vestuari per Piero Tosi
  • Millor banda sonora original per Vittorio Trentino i Giuseppe Muratori
• 1971: David di Donatello al millor director per Luchino Visconti

Nominacions

• 1971: Festival Internacional de Cinema de Canes: Palma d'Or per Luchino Visconti
• 1971: BAFTA:
  • Millor actor per Dirk Bogarde
  • Millor director per Luchino Visconti
  • Millor pel·lícula
• 1972: Oscar al millor vestuari per Piero Tosi

Referències

1. «Morte a venezia». The New York Times.

Enllaços externs

• Anàlisi de Freddy Buache (francès)
• Fitxa de la pel·lícula Arxivat 2008-04-19 a Wayback Machine. (francès)