Monedatge

El monedatge era un impost cobrat pel monarca, en principi per cada foc, a canvi de comprometre's a no alterar la qualitat de la moneda. Fou un dels primers sistemes d'imposició directa a Catalunya.^[1]

Al comtat de Besalú potser ja es cobrà el 1075. El 1118, Ramon Berenguer III pactà un monedatge a Cerdanya i a Girona.^[1]

Aquest impost es consolidà al segle xiii, fins que, a Catalunya, deixà d'existir el 1256, arran de l'aparició de la moneda de tern.^[2]

Referències

1. Fontana i Lázaro, Josep. La formació d'una identitat. Una història de Catalunya (paper). 4a ed.. Vic: Eumo (Universitat de Vic), 2014, p. 23. ISBN 978-84-9766-526-1 [Consulta: 15 gener 2015].
2. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 175.