El model atòmic de Schrödinger[1][2] és el model atòmic ideat per Erwin Schrödinger el 1926. És considerat el model atòmic més correcte respecte a la teoria atòmica.
Densitat de probabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia
El model de Bohr funcionava molt bé per a l'àtom d'hidrogen. En els espectres realitzats per altres àtoms s'observava que electrons d'un mateix nivell energètic tenien energies lleugerament diferents. Això no tenia explicació en el model de Bohr, i suggeria que es necessitava alguna correcció. La proposta va ser que dins d'un mateix nivell energètic existien subnivells. La forma concreta en que van sorgir de manera natural aquests subnivells, va anar incorporant òrbites el·líptiques i correccions relativistes. El descobriment de noves partícules i el desenvolupament de la física quàntica van portar al model actual.
El model atòmic de Schrödinger concebia originalment els electrons com a ones de matèria. Així l'equació s'interpretava com l'equació ondulatòria que descrivia l'evolució en el temps i l'espai d'aquesta ona material. Més tard Max Born va proposar una interpretació probabilística de la funció d'ona dels electrons. Aquesta nova interpretació és compatible amb els electrons concebuts com a partícules quasipuntuals amb una probabilitat de presència en una determinada regió ve donada per la integral del quadrat de la funció d'ona en una regió. És a dir, en la interpretació posterior del model, aquest era model probabilista que permetia fer prediccions empíriques, però en el qual la posició i la quantitat de moviment no poden conèixer-se simultàniament, pel principi d'incertesa. Així mateix el resultat de certes mesures no estan determinades pel model, sinó només el conjunt de resultats possibles i la seva distribució de probabilitat.
El model atòmic de Schrödinger prediu adequadament les línies d'emissió espectrals, tant d'àtoms neutres com d'àtoms ionitzats. El model també prediu la modificació dels nivells energètics quan hi ha un camp magnètic o elèctric (efecte Zeeman i efecte Stark respectivament). A més, amb certes modificacions semiheurístiques el model explica l'enllaç químic i l'estabilitat de les molècules. Quan es necessita una alta precisió en els nivells energètics pot emprar un model similar al de Schrödinger, però on l'electró és descrit mitjançant l'equació relativista de Dirac en lloc de mitjançant l'equació de Schrödinger. En el model de Dirac, es té en compte la contribució de l'espín de l'electró.
No obstant això, el nom de «model atòmic» de Schrödinger pot portar a una confusió, ja que no defineix l'estructura completa de l'àtom. El model de Schrödinger explica només l'estructura electrònica de l'àtom i la seva interacció amb l'estructura electrònica d'altres àtoms, però no descriu com és el nucli atòmic ni la seva estabilitat.
Les solucions estacionàries de l'equació de Schrödinger en un camp centralelectroestàtic, estan caracteritzades per tres nombres quàntics(n, l, m) que al seu torn estan relacionats amb el que en el cas clàssic correspondrien a les tres integrals del moviment independents d'una partícula en un camp central. Aquestes solucions o funcions d'ona normalitzades venen donades en coordenades esfèriques per:
Si bé el model de Schrödinger descriu adequadament l'estructura electrònica dels àtoms, resulta incomplet en altres aspectes:
El model de Schrödinger en la seva formulació original no té en compte l'espín dels electrons. Aquesta deficiència és corregida per l'equació de Schrödinger-Pauli.
El model de Schrödinger ignora els efectes relativistes dels electrons ràpids. Aquesta deficiència és corregida per l'equació de Dirac, que a més incorpora la descripció de l'espín electrònic.
Si bé el model de Schrödinger prediu raonablement bé els nivells energètics, per si mateix no explica per què un electró en un estat quàntic excitat decau cap a un nivell inferior si existeix algun lliure. Això va ser explicat per primera vegada per l'electrodinàmica quàntica, sent un efecte de l'energia del punt zero del buit quàntic.
Quan es considera un àtom d'hidrogen dels dos primers aspectes poden corregir-se afegint termes correctius al hamiltonià atòmic.
Fernández Vidal, Sonia;Miralles, Francesc. Desayuno con partículas: La ciencia como nunca antes se ha contado(en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España,4 d'abril de 2013. ISBN 9788401346750.
Cuantificación y valores propios (I) y (II), Annalen der Physik (4) 79;
Sobre la comparación entre la mecánica cuántica de Heisenberg-Born-Jordan y la mía, Annalen der Physik (4) 79 (1926);
Cuantificación y valores propios (III) - Teoría de las perturbaciones con aplicación del efecto Stark a las rayas de Balmer, Annalen der Physik (4) 80 (1926);
Cuantificación y valores propios (IV), Annalen der Physik (4) 81 (1926);
Sobre el efecto Compton, Annalen der Physik (4) 82(1927);
El teorema de la conservación de la energía y la cantidad de movimiento para las ondas materiales, Annalen der Physik (4) 82 (1927);
Intercambios de energía según la mecánica ondulatoria, Annalen der Physik (4) 83 (1927);
![{\displaystyle \psi _{nlm}(\theta ,\phi ,r)=\langle {\vec {r}}|nlm\rangle ={\sqrt {{\left({\frac {2}{na_{0}}}\right)}^{3}{\frac {(n-l-1)!}{2n[(n+l)!]}}2}}e^{-{r \over {na_{0}}}}\left({2r \over {na_{0}}}\right)^{l}L_{n-l-1}^{2l+1}\left[{2r \over {na_{0}}}\right]Y_{l,m}(\theta ,\phi )}](http://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/f22d2fc32ab9fd3a78320a4c202fe48a26263cf4)
