missió espacial From Wikipedia, the free encyclopedia
Gaia és un observatori espacial que va ser llançat a l'espai per l'Agència Espacial Europea (ESA) el 19 de desembre de 2013.[1] La missió ajudarà a crear un catàleg astronòmic en 3D d'aproximadament 1000 milions d'estrelles, o aproximadament l'1% de les estrelles en la Via Làctia.[2][3] És el successor de la missió Hipparcos, en el marc del programa científic de llarg termini Horizon 2000 Plus de l'ESA. Gaia controlarà cadascuna de les estrelles objectiu unes 70 vegades de mitjana, fins a magnitud 20 sobre un període de 5 anys. Els seus objectius comprenen:
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Informació general | |
---|---|
Tipus | observatori espacial i artificial satellite of the Earth (en) |
Fabricant | Astrium i Teledyne E2v (en) |
Operador | |
NSSDC ID | 2013-074A |
Núm. SATCAT | 39479 |
Llançament | |
Data | 19 desembre 2013 |
Vehicle de llançament | Soiuz 2.1b |
| |
Punt de sortida | Ensemble de Lancement Soyouz |
Especificacions | |
Massa | |
Paràmetres orbitals | |
Tipus d'òrbita | òrbita de Lissajous |
Període | 180 d |
Instruments
|
Gaia crearà un mapa estel·lar tridimensional extremadament precís a través de la galàxia de la Via Làctia i més enllà, i controlar dels seus moviments que codifiquen l'origen i posterior evolució de la Via Làctia. Les mesures espectrofotomètriques proporcionen les propietats físiques detallades de cada estrella observada, caracteritzant la seva lluminositat, temperatura efectiva, gravetat i composició elemental. Aquest cens estel·lar massiva proporcionarà les dades observacionals bàsiques per abordar una àmplia gamma de problemes importants relacionats amb l'origen, estructura, i la història evolutiva de la nostra galàxia. Un gran nombre de quàsars, galàxies, planetes extrasolars i cossos del sistema solar seran mesurats al mateix temps.
Arianespace esperava llançar el Gaia per a l'ESA al desembre de 2013,[6] utilitzant un coet Soiuz del Centre Espacial Guaianès (GSC) a la Guaiana Francesa,[7] i aquest llançament finalment ha tingut lloc a les 10:12 hores (hora catalana), des de la base de la Guaiana.[1] Serà operat en una òrbita de Lissajous al voltant del punt de Lagrange L₂ Sol-Terra.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.