Miskito

El miskito és una llengua misumalpa parlada pels miskitos al nord de Nicaragua, particularment en la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord (RAAN) i a l'est d'Hondures, al departament de Gracias a Dios.

Miskito

Mískitu
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	120.817 (2005)[1] 180.000 (1993)[2]
Parlants nadius	180.000
Autòcton de	Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord
Estat	Hondures i Nicaragua
Mapa geogràfic de distribució del miskito, autòcton a Nicaragua i a Hondures. Bilwi és considerada la capital de l'ètnia miskito (en castellà, anomenada Puerto Cabezas).
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües misumalpa
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-3	miq
Glottolog	misk1235
Ethnologue	miq
UNESCO	1891
IETF	miq
Endangered languages	4660

Amb més de 180.000 parlants el miskito és la llengua misumalpa més parlada de Nicaragua i Hondures. La família de llengües misumalpa està composta del miskito, sumo, i matagalpa. Encara que alguns aspectes de l'arbre intern de la família lingüística misumalpa són incerts, el que sí que queda clar és que el miskito es distingeix clarament del sumo i matagalpa, que semblen compartir un node comú més baix, i que en el passat miskito va ser fortament influït per altres llengües misumalpa. Es creu que abans de l'ascens del miskito, era el sumo el que va ser dominant a la zona. En l'actualitat, la relació s'ha invertit: molts dels antics parlants sumo han passat a parlar miskito, que alhora ha influït els diferents dialectes del sumo Diversos d'aquests (tawahka, panamahka i tuahka) constitueixen la sub-branca del sumo 'mayangna', mentre que l'ulwa es troba en una altra sub-branca. La branca de misumalpa 'matagalpina' inclou dos idiomes que se són extints: matagalpa i cacaopera. En el passat cacaopera va ser parlat a parts de l'est del Salvador.

A més de molts paraules prestats d'altres idiomes misumalpa, el miskito té un gran nombre de manlleus de l'anglès creole. Tot i que el castellà és l'idioma oficial de Nicaragua i Hondures, la seva influència en el miskito és molt més recent i per tant més superficial.

Gramàtica miskito

Pronoms personals

Els pronoms personals en miskito són els següents:

Jo=yang

Tu=man

Ell/Ella= witin

Nosaltres (exclusiu)=yang nani

Nosaltres (inclusiu)= yawan

Ells= witin nani

Verbs

La majoria dels verbs miskito acaben en "aia", que és la terminació del verb "kaia". Així "caminar" és "plapaia"; "escoltar" és "walaia" i "caminar" és "taukaia".

Conjugació de verbs. Els verbs "ser" o "estar". En miskito només hi ha el verb "kaia":

Jo sóc= Yang sna

Tu ets= Man sma

Ell és= Witin sa

Nosaltres som/o estem (exclusiu)= Yang nani sna

Nosaltres som/o estem (inclusiu)= Yawan sa

Ells són= Witin nani sa

El verb "veure".

Present "Kaikaia"

Jo veig= Yang kaikisna

Tu veus= Man kaikisma

Ell o ella veu= Witin kaikisa

Nosaltres veiem (exclusiu)= Yang nani kaikisna

Nosaltres veiem (inclusiu)=Yawan kaikisa

Ells veuen= Witin nani kaikisa

Passat perfecte de "kaikaia".

Yo vaig veure= Yang kaikri

Tu vas veure= Man kaikram

Ell o ella va veure= Witin kaikan

Nosaltres (exclusiu)= Yang nani kaikri

Nosaltres (inclusiu)=Yawan kaikan

Ells van veure= Witin nani kaikan

Futur perfecte de "kaikaia"

Yo veuré= Yang kaikamna

Tu veuras= Man kaikma

El o ella veurà= Witin kaikbia

Nosaltres (exclusiu)= Yang nani kaikamna

Nosaltres (inclusiu)= Yawan kaikbia

Ells veuran= Witin nani kaikbia

Referències

1. «Dades del cens nicaragüenc a la UNAM». Arxivat de l'original el 2014-01-13. [Consulta: 18 gener 2014].
2. Miskito referència a Ethnologue (16th ed., 2009)

Bibliografia

• Richter, Elke «Observaciones acerca del desarrollo lexical miskito en Nicaragua». Revista de filología románica, 1986, 4, 1986, pàg. 341–346.

Enllaços externs

• Llengua miskito a Proel.org
• Informe a Ethnologue