Mis Chicas
revista de còmics i revista infantil From Wikipedia, the free encyclopedia
Mis Chicas va ser una revista d'historietes publicada des de Sant Sebastià entre 1941 i 1950 per Consuelo Gil. Va comptar amb 407 números,[1] sent la primera revista femenina de la postguerra espanyola i durant molts anys l'única.[2]
| Tipus | premsa infantil i antologia de còmics |
|---|---|
| Fitxa | |
| Data d'inici | 1941 |
| Data de finalització | 1950 |
| Fundador | Consuelo Gil Roësset de Franco |
| Lloc de publicació | Sant Sebastià |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Editorial | Consuelo Gil Roësset de Franco |
Característiques
Com indica el seu propi títol, Mis Chicas (Les meves noies) estava dirigida a «nenes majors de set anys», encara que la seva mitjana d'edat era sensiblement superior (tenia fins i tot lectores de vint anys) i també pretenia captar els seus germans.[2]
Inicialment, tenia una mida petita i allargada de 13 x 21 cm, atès que es realitzava amb el sobrant de paper de Chicos (Nois). El 1942, Consuelo Gil va poder augmentar-lo a 24 x 18 cm., gràcies a la concessió per part de les autoritats d'una quota més gran de paper.
Mis Chicas incloïa seccions variades: cinema, literatura, moral, Carta de la Tia Catalina (dedicada al contacte amb les lectores), a més de novel·les de Marisa Villardefrancos i historietes.[3] Ideològicament, les seccions didàctiques fugien de qualsevol al·lusió política, centrant-se en la pedagogia dels valors femenins tradicionals: bellesa, caritat, cuina, maternitat, etc.[2] Entre les seves historietes destacaven:
| Aparició | Número | Títol | Autor | Procèdencia |
|---|---|---|---|---|
| Anita Diminuta | Jesús Blasco | |||
| Las Andanzas de Tomasita | Carmen Sert | |||
| 1942 | Pituca y su Granja | José Alcaide Irland | Nova | |
| 1943 | La venganza de Zumbín | Manuel Jiménez Arnalot[4] | Nova | |
| 1943 | Cocolín y Jamoncito | José Alcaide Irland | Chicos[5] | |
| 1943 | Historieta de Marina, la hormiguita chiquitina | Ángel Puigmiquel | ||
| 1944 | Din, el duendecillo del bosque | José Alcaide Irland | ||
| 1945 | Marga, Rafi y el viejo minero | José Alcaide Irland | Flechas y Pelayos[5] | |
| Aventuras del gato Morronguito | Alejandro Blasco | |||
| Pikis | Alejandro Blasco | |||
| Chispita | Alejandro Blasco | |||
| El Castillo de Oro | José María Canellas/Pili Blasco | |||
| 1947 | Las aventuras de Antoñita la Fantástica | Borita Casas | ||
| 12/1948 a 12/1949 | Almanacs 1948 i 1949, núm. 536[6] | Jim Erizo | Gabriel Arnao Crespo | |
| 1949 | La Miss y Marga | José Alcaide Irland | ||
| 1949 | Mariquita Cataclismo | Darío Rafael Gordillo Catalina[7] | ||
| 1949 | Los problemas de Kitín | Darío Rafael Gordillo Catalina[7] | Chicos | |
També es poden citar altres autors com Julián Nadal, Gordillo, etc.[3]
Trajectòria editorial
El primer número de Mis Chicas va aparèixer el 2 d'abril de 1942,[2] però no va estabilitzar el seu format fins a 1944.[3]
No va ser fins a 1948 que va començar a comptar amb competència, quan va aparèixer Volad.[3] Dos anys després, Consuelo Gil la va substituir per Chicas, dirigida ja expressament a lectores més grans.[3]
Importància i valoració
Mis Chicas, per la seva condició de pionera, va ser el punt de partida de tots els còmics dedicats posteriorment al públic femení.[2]
Terenci Moix va lloar el 1968 la qualitat de Mis Chicas, però no així els seus valors didàctics, considerant-la pròpia de nenes menors de sis anys i criticant-la pel seu irracionalisme fantàstic, que perpetuava a més l'apartheid educacional entre els dos sexes.[8]
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.