Miquel Moncadas i Noguera

Miquel Moncadas i Noguera (Muro, 19 de setembre de 1921 – Solsona, 1989), bisbe i teòleg mallorquí, va ser bisbe de Menorca i de Solsona.^[1]

Excel·lentíssim i Reverendíssim Monsenyor
Miquel Moncadas i Noguera
Bisbe de Solsona

Biografia
Naixement	19 setembre 1921 Muro (Mallorca)
Mort	5 agost 1989 (67 anys) Solsona
Sepultura	Catedral de Solsona, Solsona, Solsonès
Bisbe de Solsona
29 de maig de 1977 – 5 d'agost de 1989
← Joan Martí i Alanis com a administrador apostòlic Seu vacant (Entre el 5 i el 9 d'agost) Manuel Guiu i Roca com a administrador apostòlic (A partir del 9 d'agost) →
Bisbe de Menorca
2 de febrer de 1969 – 29 de maig de 1977
← Bartolomé Pascual i Marroig Antoni Deig i Clotet →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Pontifícia Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1969–), sacerdot catòlic (1947–), teòleg
Consagració	2 de febrer de 1969 per Luigi Dadaglio
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Llista Bisbe de Solsona 1r abril 1977 – 5 agost 1989 ← José Bascuñana i López – Antoni Deig i Clotet → Diòcesi: bisbat de Solsona Bisbe de Menorca 11 desembre 1968 – 1r abril 1977 ← Bartolomé Pascual Marroig – Antoni Deig i Clotet → Diòcesi: bisbat de Menorca

Biografia

Va ingressar al Seminari Diocesà de Sant Pere de Mallorca i el 1947 va ser ordenat prevere pel bisbe Joan Hervàs al monestir de Lluc. El 1948 es va llicenciar en Teologia a la Pontifícia Universitat de Salamanca.

Va ser rector del seminari menor de Palma entre 1948 i 1956. Després, fou professor de religió a l'Institut Ramon Llull i de l'Institut Joan Alcover. Alhora, el van nomenar director del Centre de Formació Social de Can Tàpera (1956-1968), on es dedicà a la predicació d'exercicis espirituals i a la promoció del Moviment Familiar, del qual en va ser consiliari diocesà i viceconsiliari nacional. Va ser impulsor a Mallorca dels cursets de Renovació Cristiana, inspirats en el Moviment per un Món Millor, fundat per Ricardo Lombardi SJ. També va dirigir l'Oficina Diocesana d'Informació de l'Església de Mallorca.

Episcopat a Menorca (1969-1977)

L'11 de desembre de 1968 va ser nomenat bisbe de Menorca pel papa Pau VI. El 2 de febrer de 1969 va ser consagrat bisbe i va prendre possessió de la diòcesi.

Durant el seu pontificat transforma el santuari de Monte Toro en casa d'espiritualitat i fomenta la formació teològica dels preveres i les religioses. També va ser president de la subcomissió de Pastoral Familiar i de la comissió de Turisme i Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola.

Episcopat a Solsona (1977-1989)

Fou nomenat, l'1 d'abril de 1977, bisbe de Solsona i en va prendre possessió el 29 de maig.^[2][3]

Coincidint amb la democratització del país, es va manifestar ferm partidari de la separació de l'Església i els poders públics. També va acomplir les orientacions del Concili Vaticà II. Va cedir part del Palau Episcopal al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i ubicà la seva residència en un pis de l'edifici d'unes dimensions molt més reduïdes que les estances que ocupaven els seus antecessors, tot i que ell estava disposat a viure en un pis fora del Palau o en un departament del Seminari de Solsona. Fruit d'aquest tarannà, durant les festivitats tradicionals solsonines, com la Festa Major i el Corpus, va optar per no presidir oficialment els actes juntament amb les autoritats civils i participava només als actes estrictament religiosos.^[4]

Durant la seva estada a Solsona se suprimiren antigues processons com la del Corpus o la de la Festa major, ell mateix preferia no assistir als actes públics juntament amb la resta d'autoritats civils

També durant aquells anys va promoure la remodelació de la Casa d'Espiritualitat del Miracle i de l'hospital geriàtric de Solsona. Va instituir el Consell Diocesà de Pastoral. A la Conferència Episcopal Tarraconense va ser designat responsable de Pastoral Familiar i Joventut. Va destacar com a defensor de la normalització de l'ús de la llengua catalana.

Va morir el 5 d'agost de 1989 ingressat a Manresa, fruit d'un infart que va patir el dos dies abans mentre impartia uns exercicis espirituals al Santuari del Miracle i que el va deixar en coma. Va ser enterrat a la nau central de la Catedral de Solsona.^[5][6][7][8]

Tractaments i títols

Alguns dels tractaments honorífics i títols que va rebre Miquel Moncadas al llarg de la seva vida van ser els següents:^[9][10]

• De l'11 de desembre de 1968 al 2 de febrer de 1969: Excel·lentíssim i Reverendíssim Monsenyor Miquel Moncadas i Noguera, bisbe preconitzat de Menorca.
• Del 2 de febrer de 1969 a l'1 d'abril de 1977: Excel·lentíssim i Reverendíssim Monsenyor Miquel Moncadas i Noguera, bisbe de Menorca.
• De l'1 d'abril al 29 de maig de 1977: Excel·lentíssim i Reverendíssim Monsenyor Miquel Moncadas i Noguera, bisbe preconitzat de Solsona i administrador apostòlic de Menorca.
• Del 29 de maig de 1977 al 5 d'agost de 1989: Excel·lentíssim i Reverendíssim Monsenyor Miquel Moncadas i Noguera, bisbe de Solsona.

Enllaços externs

• Biografia de Miquel Moncadas i Noguera (1921-1989) al bloc de Miquel Alinyà
• El bisbe Miquel Moncadas, article de Baltasar Porcel

Referències

1. «Miquel Moncadas Noguera (Muro, Mallorca, 19 de setembre de 1921 – Solsona, Catalunya, 5 d'agost de 1989)». Miquel Alenyà, 13-10-2011. [Consulta: 12 novembre 2015].
2. Redacció «Monsenyor Moncadas efectuarà la seva entrada a Solsona el dia 29» (en castellà). La Vanguardia Española, 20-05-1977, pàg. 52.
3. Redacció «Solsona: Salutació de monsenyor Moncadas» (en castellà). La Vanguardia Española, 28-05-1977, pàg. 38.
4. Bach, Antoni. Retalls d'una sotana. Biblioteca Serra d'Or. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, març 1997, p. 216-217. ISBN 84-7826-799-9.
5. Boix, Josep «El bisbe de Solsona mor dos dies després que una crisi cardíaca el fes entrar en coma» (en castellà). La Vanguardia, 06-08-1989, pàg. 29.
6. JP «El funeral oficiat en honor del bisbe de Solsona congrega tota la cúpula de l'Església catalana» (en castellà). La Vanguardia, 09-08-1989, pàg. 14.
7. Redacció «Manuel Guiu administrarà de moment la diòcesi de Solsona» (en castellà). La Vanguardia, 10-08-2015, pàg. 18.
8. JP «Satisfacció a Solsona pel nomenament de l'administrador de la diòcesi» (en castellà). La Vanguardia, 11-08-1989, pàg. 17.
9. «Tractaments eclesiàstics». Servei lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2015].
10. «Persones eclesiàstiques: tractament que se'ls sol donar» (en castellà). Administración Eclesiástica, 25-05-2010. [Consulta: 12 novembre 2015].

Precedit per: Bartolomé Pascual i Marroig	Bisbe de Menorca 1969 - 1977	Succeït per: Antoni Deig i Clotet
Precedit per: José Bascuñana i Lopez	Bisbe de Solsona 1977 - 1989	Succeït per: Seu vacant (Entre el 5 i el 9 d'agost) Manuel Guiu i Roca com a administrador apostòlic (A partir del 9 d'agost)