From Wikipedia, the free encyclopedia
La Milícia Nacional de FET y de las JONS va ser una organització paramilitar que va existir a Espanya entre 1937 i 1944, durant els primers anys de la Dictadura franquista. Adscrita teòricament al partit únic del règim, tanmateix la milícia estava subordinada a l'Exèrcit.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | milícia milícia nacional organització dissolta  | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Requetè (1937), Causat per: Decret d'Unificació | ||||
| Creació | 19 abril 1937: causat per Decret d'Unificació | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1944 | ||||
| Reemplaçat per | Guàrdia de Franco | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Entitat matriu | Falange Española Tradicionalista y de las JONS | ||||
| Format per | |||||
| Part de | forces armades de la facció nacionalista a la Guerra Civil espanyola Bàndol nacional | ||||
Després de l'esclat de la Guerra civil en la zona revoltada havien actuat diverses milícies de partit —falangistes, carlistes o monàrquics—. No obstant això, després de la promulgació de l'anomenat «Decret d'Unificació» (abril de 1937) tots els partits van desaparèixer i es va establir un partit únic —Falange Española Tradicionalista y de las JONS— i la majoria d'antigues milícies havien d'integrar-se en una nova «Milícia Nacional». En el decret es deia respecte a aquesta milícia:[1]
| « | Article tercer. Queden foses en una sola Milícia Nacional les de Falange Española i de Requetès, conservant els seus emblemes i signes exteriors. A ella s'incorporaran també, amb els honors guanyats en la guerra, les altres milícies combatents.
La Milícia Nacional és auxiliar de l'Exèrcit. |
» |
Francisco Franco, cap de l'Estat i del partit únic, va assumir la prefectura[2] suprema de la milícia l'11 de maig de 1937.[3] Com a cap directe de la milícia va ser nomenat el general José Monasterio Ituarte, que al seu torn va comptar amb dos sotscaps i dos assessors polítics.[4] Des del 24 d'abril de 1937 les milícies falangistes i carlistes ja es trobaven efectivament unificades.[5] Durant la resta de la contesa la Milícia Nacional va tenir un paper relativament secundari.
Al final de la guerra, a l'agost de 1939 el general Agustín Muñoz Grandes va ser nomenat cap directe de la milícia —carrego que va compaginar amb el de ministre-secretari general de FET y de las JONS—.[6][7] El final de les hostilitats va portar la desmobilització de nombrosos efectius militars del bàndol franquista, cosa que també va afectar les milícies del partit únic. El 2 de juliol de 1940 es va promulgar una llei que reorganitzava l'estructura de les milícies,[8] quedant aquestes com una força de caràcter paramilitar i encarregades de la formació i adoctrinament de les joventuts abans del seu ingrés en les Forces armades; la llei venia a subratllar el control de l'Exèrcit sobre les milícies,[9][10] que de fet van perdre tot el seu antic caràcter autònom i polític.[8] Els seus oficials eren militars professionals.[10]
En 1941 el general José Moscardó va ser nomenat cap de la Milícia Nacional.[11] A més, un decret de juny de 1941 va substituir els anteriors assessors polítics per un Assessor nacional, que en aquest cas va recaure en Manuel de Mora-Figueroa[12] —fet i fet, cap d'Estat major de la Milícia[13] i sotssecretari general de FET i de les JONS—.
Per ordres de José Luis Arrese, ministre-secretari general de FET y de las JONS, el 27 de juliol de 1944 la Milícia nacional va ser dissolta.[14]
Poc després es crearia la Guàrdia de Franco com una sort de substitut de la Milícia Nacional.[15]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
