Mihajlo Pupin

Mihajlo Idvorski Pupin (Idvor, Banat, 9 d'octubre de 1858 - Nova York, 12 de març de 1935) fou doctor en dret, físic i químic físic serbi i americà. Pupin és sobretot conegut per la seva patent coneguda com "pupinization". Pupin va ser membre fundador del National Advisory Committee for Aeronautics (NACA), el 3 de març de 1915, que més tard es va convertir en la NASA.

Mihajlo Idvorski Pupin

Biografia
Naixement	9 octubre 1858 Idvor (Imperi Austríac)
Mort	12 març 1935 (76 anys) Nova York
Sepultura	cementiri de Woodlawn
Nacionalitat	serbi
Ciutadania	serbi i estatunidenc
Religió	Serbian Orthodox Christian
Formació	Columbia College
Director de tesi	Hermann von Helmholtz
Activitat
Camp de treball	Física
Ocupació	Física
Ocupador	Universitat de Colúmbia
Membre de	Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts (membre corresponent) (1912–1935) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1905–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències National Advisory Committee for Aeronautics
Obra
Estudiant doctoral	Robert Andrews Millikan, Edwin Howard Armstrong
Premis
Medalla Elliott Cresson (1905) Medalla d'honor de l'IEEE (1924)[1] Medalla Edison[2] (1920) Premi Pulitzer (1924) Medalla John Fritz (1932)
Signatura

Mihajlo Pupin va néixer al poble d'Idvor a Banat, a la frontera militar en l'Imperi Austrohongarès. Pupin va anar a l'escola primària a la seva ciutat natal, i més tard a l'escola primària alemanya a Perlez. Es va matricular a l'escola secundària en Pančevo, i més tard al Gimnàs de Béns. En 1872, es va traslladar a Praga, on va continuar els seus estudis de batxillerat. Després que el seu pare va morir al març de 1874, Pupin va decidir mudar-se als Estats Units. Per als propers cinc anys als Estats Units, Pupin va treballar com a obrer manual. En la tardor de 1879 va ingressar a la Universitat de Colúmbia. Va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Berlín sota Hermann von Helmholtz i el 1889 va tornar a la Universitat de Colúmbia per esdevenir un professor de física matemàtica al Departament d'Enginyeria Elèctrica recentment format. La investigació de Pupin va ser pionera en la detecció de l'ona portadora i l'anàlisi actual. Pupin va acabar els seus estudis en 1883 com un dels millors estudiants. Més tard, va tornar a Europa, inicialment al Regne Unit, on va continuar els seus estudis a la Universitat de Cambridge. Fou la primera persona a utilitzar una pantalla fluorescent per millorar els raigs X amb finalitats mèdiques. Pupin va publicar una setantena d'articles i revisions tècniques i 34 patents.

Notes

1. IEEE Global History Network. «IEEE Medal of Honor». IEEE History Center, 2011.
2. IEEE Global History Network. «IEEE Edison Medal». IEEE History Center, 2011.

Enllaços externs

• http://www.ieeeghn.org/wiki/index.php/Michael_Pupin
• http://radnaetika.org/content/view/176/57/lang,en/ Arxivat 2009-02-11 a Wayback Machine.
• http://www.teslasociety.com/physics.htm