Miao

Els miao —en xinès:苗 (Miáo); en vietnamita: Meo o H'Mông; en tailandès: แม้ว (Maew) o ม้ง (Mong); —és un grup ètnic d'entre els oficialment reconeguts per la República Popular de la Xina com a grups minoritaris. Miao és un terme en xinès que no reflecteix pas la manera com aquest grup ètnic s'autoanomena, ells mateixos s'anomenen Hmong, Hmu, A Hmao, i Kho (Qho, Qo) Xiong. Dins del miao, hi ha diversos idiomes i no tots en són mútuament intel·ligibles, encara que la majoria d'aquests pertanyen a la família lingüística miao-yao.

S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Hmong (ètnia)». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2020

Miao
Hmongb／Hmub／Xongb／ab Hmaob
m̥˭oŋ⁴³／m̥ʰu³³／ɕoŋ³⁵／a⁵³m̥˭ao⁵³

Pentinat dels Miao de Guizhou.
Tipus	ètnia
Població total	10.000.000
Llengua	miao i hmong
Religió	Wuism (Ua Dab). Minories: Budisme, Taoisme, Cristianisme
Regions amb poblacions significatives
Xina: 9 milions Vietnam: 787.604 (1999) Laos: 460.000 (2005) Estats Units: 209.866 (2006)[1] Tailàndia: 151,080 (2002) França: 13.000 (incloent 3.000 a la Guiana francesa)

Els miao viuen principalment a la Xina meridional, a les províncies de Guizhou, Hunan, Yunnan, Sichuan, Guangxi, Hainan, Guangdong i Hubei. Alguns membres dels miao, especialment els del subgrup hmong, han migrat fora de la Xina cap al sud-est d'Àsia (nord del Vietnam, Laos, Birmània (Myanmar) i Tailàndia). A causa dels problemes polítics a Laos de l'any 1975, es va refugiar un gran grup dels hmong als països occidentals, principalment als Estats Units, França i Austràlia.

Músics miao a Guizhou

Noies miao de Guizhou

El terme miao va obtenir un estatus oficial a la Xina el 1949 com a minzu (grup ètnic).^[2]

Històricament, el terme miao s'havia aplicat sense fonament a una varietat de grups ètnics que no fossin els han.

Els xinesos tradicionalment classifiquen els miao segons els colors de les dones miao:

• Ghao Xong; miao vermell; Khe Xiong Miao; Hunan occidental.
• Hmu, Gha Ne (Ka Nao); miao negre; Mhu Miao; Guizhou del sud-est.
• A-Hmao; miao molt florit; nord de Guizhou i nord-est de Yunnan.
• Gha-Mu, Hmong, miao blanc, Mong, verd (blau) miao, miao amb poques flors; sud de Sichuan, oest de Guizhou i sud de Yunnan.

Història

Diàspora dels hmong

Segons una llegenda xinesa, els miao serien descendents de la tribu Jiuli conduïda per Chiyou (xinès: 蚩尤 pinyin: Chīyóu) derrotada en la Batalla de Zhuolu per Huang Di i Yan Di.

Segons André-Georges Haudricourt i David Strecker, els miao estarien entre els primers pobles que es van assentar a l'actual Xina.^[3] Aquests investigadors van comprovar que els xinesos havien manllevat de les llengües dels miao una gran quantiat de termes referits al conreu de l'arròs. A més, els genetistes han connectat els miao amb la cultura daxi (5.300 - 6,000 anys enrere) a la regió centre del riu Yangtze.^[4]

Notes i referències

1. 2006 Southeast Asian American Data from the American Community Survey
2. Schein, Louisa. "The Miao in contemporary China." In The Hmong in transition. Edited by Hendricks, G. L., Downing, B. T., & Deinard, A. S. Staten Island: Center for migration studies (1986): 73-85.
3. Haudricourt, Andre and Strecker. "Hmong–Mien (Miao–Yao) Loans in Chinese". T'uong Pao, Vol. 77, Numbers 4-5, (1991): 335-341
4. Wen, Bo; Li, Hui; Gao, Song; Mao, Xianyun; Gao, Yang; Li, Feng; Zhang, Feng; He, Yungang; Dong, Yongli; Zhang, Youjun; Huang, Wenju; Jin, Jianzhong; Xiao, Chunjie; Lu, Daru; Chakraborty, Ranajit; Su, Bing; Deka, Ranjan; Jin, Li. "Genetic Structure of (H)mong-Mien Speaking Populations in East Asia as Revealed by mtDNA Lineages", Oxford Journal of Molecular Biology and Evolution (2005) 22 (3): 725-734. doi:10.1093/molbev/msi055

Bibliografia

• Enwall, Jaokim. Thai-Yunnan Project Newsletter Arxivat 2009-11-03 a Wayback Machine., No. 17, Department of Anthropology, Australian National University, June 1992.
• Schein, Louisa. Minority Rules: The Miao and the Feminine in China's Cultural Politics. illustrated, reprint. Durham, North Carolina: Duke University Press, 2000. ISBN 082232444X [Consulta: 24 abril 2014].
• Gina Corrigan. Miao textiles from China. Seattle: University of Washington Press, 2001. ISBN 0-295-98137-7.
• Nicholas Tapp,. The Hmong of China: Context, Agency, and the Imaginary. Boston: Brill Academic Publishers, 2002. ISBN 0-391-04187-8.
• Nicholas Tapp (Editor), Jean Michaud (Editor), Christian Culas (Editor), Gary Yia Lee (Editor). Hmong/Miao in Asia. Silkworm Books, 2004. ISBN 974-9575-01-6.
• David Deal and Laura Hostetler. The Art of Ethnography: a Chinese "Miao Album". Seattle: University of Washington Press, 2006. ISBN 978-0295985435.
• Jin Dan (Contributor), Xueliang Ma (Contributor), Mark Bender (Translator). Miao (Hmong) Creation Epics from Guizhou, China. Indianapolis, IN: Hackett Publishing Company, 2006. ISBN 978-0872208490.
• Thomas Vang. A History of The Hmong: From Ancient Times to the Modern Diaspora. Lulu.com, 2008. ISBN 978-1435709324.

• Ch'ien Lung (emperor of China.). The conquest of the Miao-tse, an imperial poem ... entitled A choral song of harmony for the first part of the Spring [tr. by S. Weston, from the Chinese]. LONDON: Printed & Sold by C. & R. Baldwin, New Bridge Street, Black Friars, 1810 [Consulta: 24 abril 2014].

Enllaços externs

• Hmong Studies Internet Resource Center Arxivat 2013-05-18 a Wayback Machine..
• HmongNet.org Arxivat 2012-04-17 a Wayback Machine..
• An Album of the Miao Minority from 1786.
• Map share of ethnic by county of China Arxivat 2016-01-01 a Wayback Machine..