Messini

Messini (grec: Μεσσήνη) és una unitat municipal i capital del municipi del mateix nom, Messini, que pertany a la unitat perifèrica de Messènia, dins la regió del Peloponès, una de les 13 regions administratives en què està dividida Grècia.^[1]

Messini

Δήμος Μεσσήνης (el)
Epònim	Messene
Localització
37° 03′ 14″ N, 21° 54′ 50″ E
Estat	Grècia
Entitat territorial administrativa	administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques
Regió	Regió del Peloponès
Unitat perifèrica	unitat perifèrica de Messènia
Capital	Messini
Conté la subdivisió	Aepia Municipal Unit (en) Androussa Municipal Unit (en) Aristomenis Municipal Unit (en) Ithomi Municipal Unit (en) Messini Municipal Unit (en) Petalidi Municipal Unit (en) Trikorfo Municipal Unit (en) Voufrada Municipal Unit (en)
Població humana
Població	23.482 (2011) (41,78 hab./km²)
Llengua	Grec
Geografia
Superfície	562,062 km²
Altitud	5 m
Limita amb	Municipality of Kalamata (en) Municipality of Pylos-Nestor (en) Oichalia Trifylia Municipality (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	242 00
Prefix telefònic	2722
Lloc web	messini.gr

A uns 15 km al nord de la ciutat de Messini hi ha les ruïnes de l'antiga Messene, amb la qual no s'ha de confondre, atès que no hi ha continuïtat poblacional amb l'antiga ciutat; en realitat, l'actual Messini es va formar a l'edat mitjana sota el nom de Nisí (grec: Νησί, en katharévussa Νησίον), i no va ser fins a 1867 que va adoptar el nom de l'antiga Messene, en un context històric de recuperació de la toponímia de la Grècia Clàssica per part de l'estat grec.

Geografia

La ciutat de Messini té una superfície de 84,6 km², mentre que la comarca del mateix nom té 565.6 km². És la segona ciutat més gran de Messènia, després de Kalamata, la capital, situada a 10 km a l'est. En la rodalia es troba la muntanya d'Itome, antigament també anomenada Vurcano. El centre de la ciutat és a 3 km de la costa, a l'anomenat Golf de Messene i està situada a la riba dreta del riu Pamisos. Per accedir a la ciutat es pot arribar per la carretera nacional 82, que enllaça Pilos, Kalamata i Esparta. L'aeroport internacional de Kalamata es troba a 2 km cap a l'est. A partir de 1892, Messini va tenir una estació de ferrocarril, una branca de la línia Corint–Kalamata. L'estació es va tancar el 1976, però es va tornar a obrir el 2007 i es va tornar a tancar el 2011.

Població

Segons el cens del 2011 la ciutat de Messini té 6.287, mentre que la comarca del mateix nom té 23.482 hab.
En l'estudi demogràfic dels darrers 40 anys es veu que les fluctuacions en la població no són significatives:

Any del cens	hab. a la ciutat
1981	6.854
1991	6.453
2001	6.912
2011	6.287

Administració

El dimos o àrea municipal, després de la nova organització.

Anteriorment a l'actual reorganització administrativa, la comarca de Messini tenia 14 divisions locals (topika diamerismata) i una població de 11041. L'any 2010 Messini va esdevenir comarca o àrea municipal administrativa, una de les sis que té Messènia. Aquesta àrea municipal ha absorbit set municipis que anteriorment eren administrativament independents i que ara són subdivisions administratives (dimotikes enotites) de la unitat municipal de Messini. La següent taula explica com està repartida la població per districtes administratius:

• Aipeia (1.884 habitants)
• Androusa (2.397)
• Aristomenis (2.459)
• Voufrades (1.051)
• Ithomi (1.879)
• Messini ciutat (9.889)
• Petalidi (3.217)
• Trikorfo (706)

La llei nº 2539 del 1997, anomenada Pla Kapodistrias, va ser substituïda el 2011 per una nova llei d'organització territorial. Amb el canvi, Messenia passava de ser un nomoi a contenir diverses unitats municipals i districtes municipals (topiko diamerisma). El dimos de Messini existia abans i després de la nova llei, però amb diferents components territorials. La unitat municipal de Messini conté les mateixes subdivisions que tenia l'anterior àrea municipal de Messini però les seves subdivisions són els districtes de la ciutat,^[2] que són els següents:

• Centre urbà de Messini (6,287 habitants)
• Avramiou (466)
• Analepsi (429)
• Velika (282)
• Karteroli (629)
• Lefkochora (201)
• Lykotrafos (240)
• Madena (109)
• Mavrommati Pamisou (452)
• Neochori (196)
• Pilalistra (181)
• Piperitsa (139)
• Spitali (120)
• Triodos (158)
• Horeftra (89)

Província

Va existir una província amb el nom de Messini (en grec: Επαρχία Μεσσήνης), i era una de les províncies que formaven la Prefectura de Messènia. El seu territori correspon a l'actual àrea municipal de Messini (excepte les unitats municipals de Aipeia, Petalidi i Voufrades) a més de les unitats municipals d'Andania, Meligalas i Oichalia.^[3] Aquesta província fou abolida el 2006.

Història

L'actual Messini va sorgir a l'edat mitjana com a assentament en una illa formada a la desembocadura del riu Pamisos, i que rebia el nom de Nesíon (grec: Νησίον, en demòtic Νησί, Nisí), que significa 'illeta' (νήσος 'illa').^[4] De 1205 a 1432 va estar sota domini dels francs, dins de la província d'Acaia, que consistia en 40 poblacions de les regions de Messènia i l'Èlida. Els residents en aquell temps eren una barreja de grecs i eslaus cristians, fet que ha romàs reflectit en els topònims de les localitats veïnes. Després del 1432, quan va caure l'Imperi Romà d'Orient, va passar sota domini de l'Imperi Otomà i una part de la població era d'origen turc.

El 1867 el govern de Grècia en va canviar oficialment el nom, passant a dir-se Messini en referència a l'antiga Messene, situada uns 15 km al nord.^[5] L'editorial Baedeker del segle xix, especialitzada en guies de viatges, es va referir a aquesta ciutat amb l'expressió «Nisi, actualment amb el nom oficial de Messini» i aquesta referència es va emprar en moltes altres guies durant els inicis del segle xx.

Referències

1. η Βουλή, 2010, p. 17435.
2. η Βουλή 2010, p. 17436
3. Cens del 1991,
4. Peter Topping, 1972, p. 66.
5. Administració grega (Hellenic Agency for Local Development and Local Government: E.E.T.A.A),

Bibliografia

• Ministeri Grec de l'Interior. «el:Δείτε τη Διοικητική Διαίρεση».. Organització anterior Kapodistrias. Dades del cens del 2001.
• Peter Topping. "The Post-classical Documents" en: William A McDonald, George Robert Rapp The Minnesota Messenia expedition: reconstructing a bronze age regional environment. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1972.
• η Βουλή. NOMOΣ ΥΠ’ΑΡΙΘ. 3852: Νέα Αρχιτεκτονική της Αυτοδιοίκησης και της Αποκεντρωμένης Διοίκησης − Πρόγραμμα Καλλικράτης, capítol: ΤΕΥΧΟΣ ΔΕΥΤΕΡΟ. ΕΦΗΜΕΡΙΣ ΤΗΣ ΚΥΒΕΡΝΗΣΕΩΣ ΤΗΣ ΕΛΛΗΝΙΚΗΣ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑΣ, 11 d'agost del 2010 [Consulta: 9 desembre 2014]. Arxivat 2011-05-15 a Wayback Machine.. Segona Part de la llei Pla Kallicratis nº 3852, del parlament grec (Βουλή), amb la publicació de la taula dels municipis de Grècia en ordre jeràrquic. Les dades de les unitat organitzatives menors són del cens del 2001, mentre que les dades de les unitats organitzatives superiors són la suma de les inferiors incloses en elles.